Quan comencem l’any, és habitual que tothom ens fem propòsits i desitjos. Recent iniciat el 2023, un d’aquests propòsits ha de ser aconseguir una societat igualitària i lliure de violències masclistes. Cada 25 de novembre, dia internacional per a l’eliminació de la violència envers les dones, es mobilitza tota la societat i es multipliquen els actes i iniciatives de sensibilització i prevenció. Però reivindiquem que 25 N és cada dia, perquè només així, amb compromís i treball quotidià, podrem avançar en l'erradicació de les violències masclistes. Necessitem estar alerta i actuar els 365 dies de l’any, no només al voltant del 25 N.
Malgrat tots els esforços no hem pogut, encara, aturar el tràgic degoteig de víctimes. Les dades esgarrifen: a Catalunya, l’any 2022 es van produir 12 feminicidis. Cap de les víctimes tenia mesures de protecció vigents i només 4 dones havien confiat en la via de la denúncia. Els últims 10 anys s’han produït 113 feminicidis i una mitjana d’11 dones moren cada any al nostre país. Són unes dades que ens omplen de dolor i també de vergonya.
I com hem començat el 2023? Amb molt males noticies, amb el primer feminicidi de l’any. Això ha fet que posem de nou aquest problema estructural al centre del debat social. Per sort, sembla que una majoria de la població ja ha pres consciència de la situació de desigualtat i vulnerabilitat que pateixen les dones víctimes de qualsevol tipus de violència. Tenim una responsabilitat compartida per tota la societat i cal implicar-se: ja no podem mirar cap a un altre costat. Hem d’actuar per revertir d’una vegada el sistema d’arrel patriarcal i la violència estructural que perpetua de generació en generació i de la qual, malauradament, de vegades no en som ni conscients. Ens queda molta feina per fer!
Ens hem d’unir no només per mostrar conjuntament el nostre condol a totes i cadascuna de les dones i les seves famílies que han estat víctimes de la violència masclista, sinó per erradicar aquesta violència. No volem que aquestes dones, amigues, veïnes, filles, germanes, companyes de feina o familiars nostres esdevinguin simples números en les estadístiques, perquè darrera cada cas hi ha una experiència i una història que ens ha de fer reaccionar. Cadascuna d’elles s’ha de convertir en força que ens ha d’empènyer a totes i tots a capgirar aquesta realitat: hem de reaccionar davant aquesta vulneració dels drets humans que passa només pel fet de ser dona.
Sortir de la situació del maltractament no és fàcil. De vegades resulta difícil identificar la situació de violència masclista i, damunt, la dona es sent culpable. En aquest context, demanar ajuda és un pas imprescindible per sortir-ne, i poder-ho fer exigeix que les dones coneguin els serveis que tenen a disposició. Uns serveis des dels quals les acompanyaran i els oferiran el suport que necessitin per sortir de la situació de violència que viuen.
L’erradicació de les violències masclistes és una prioritat del Govern, del país i, evidentment, del territori. Des de la Direcció General per a l’Erradicació de les Violències Masclistes del Departament d’Igualtat i Feminismes, impulsem tots els canvis institucionals, socials i culturals de caràcter estructural necessaris. Sense oblidar tota l’atenció que requereixen les dones, però sense posar el focus només en elles, incorporem la intervenció amb els agressors per tal de garantir els canvis socials necessaris per respectar el dret a la llibertat de les dones. Així, volem corresponsabilitzar als homes i garantir la reparació del dany integral, establint un model d’atenció que acompanyi el procés de recuperació i que eviti la revictimització de les dones.
En aquest sentit, estem reforçant la xarxa de serveis que atén a les dones. El telèfon específic d’atenció i informació 900900120 funciona les 24 hores tot l’any i atén consultes i urgències per part de professionals especialitzades. És gratuït, no queda registrat al mòbil i és confidencial. En cas d’emergència, però, cal trucar al 112. Per denunciar es pot anar directament a qualsevol Comissària de Mossos d’Esquadra, on s’activarà l’assistència lletrada d’ofici.
A més, s’ha reforçat tant el Servei d’Intervenció Especialitzada (SIE) per a què atengui a totes les dones del territori que ho necessiten, com la xarxa territorial de Servei Informació i Atenció a les Dones (SIAD). També s’ha anunciat la creació del Servei d’Intervenció en Crisi, que estarà actiu 7 dies a la setmana les 24 hores a tot Catalunya, amb psicòlogues especialitzades en violències sexuals que es mouran allà on sigui necessari.
En definitiva, treballem la millora dels circuits d’atenció, reforcem la coordinació interinstitucional per millorar la detecció i l’abordatge de qualsevol forma de violència masclista amb una visió territorial i interinstitucional, i impulsem mesures de sensibilització i prevenció des de qualsevol àmbit, destacant-ne sobretot l’educatiu.
Ja n’hi ha prou d’aquesta forma de violència masclista tan prevalent, tan invisibilizada i tan naturalitzada! Les dones no hem de canviar ni deixar de fer res, com tampoc hem de viure amb por. Ha de canviar la societat, i això és feina de totes i tots.
Hem d’avançar cap a una nova cultura en què la violència no sigui acceptable en cap cas. Reflexionem-hi! Aquesta és i ha de ser una lluita compartida cap a una tolerància zero envers tota forma de violència masclista en qualsevol àmbit: educatiu, digital, institucional, polític... Necessitem continuar millorant la coordinació per l’abordatge de les violències, posant sempre les dones al centre i garantint els seus drets.
La revolució i transformació feminista es construeix amb la suma de totes les persones que formem aquesta societat. Està a les nostres mans acabar amb el
patriarcat i desterrar una ideologia masclista que ens discrimina. I per aconseguir-ho, no podem oblidar que és indispensable activar i connectar amb el sentiment de responsabilitat dels homes, els nostres aliats en aquesta lluita, perquè, de manera individual i col·lectiva, reconeguin i assenyalin les conductes i actituds masclistes i s'allunyin d’elles. Només entre totes i tots les podem aturar.
Necessitem un canvi de paradigma social, que creï nous referents per construir masculinitats antimasclistes, antipatriarcals, inclusives, responsables, lliures, igualitàries, diverses i cuidadores. Tenim a les nostres mans la clau del canvi, que és estendre la cultura dels drets. Perquè això va de drets de les persones, de drets de les dones i d’igualtat en tots els àmbits de la nostra vida per poder, per fi, gaudir d’una vida lliure de violències masclistes. Perquè això, també, és transformació feminista!
Un dels meus desitjos pel 2023 és què les Terres de l’Ebre siguem un cop més pioneres i esdevinguem un territori igualitari i lliure de violències masclistes.
Malgrat tots els esforços no hem pogut, encara, aturar el tràgic degoteig de víctimes. Les dades esgarrifen: a Catalunya, l’any 2022 es van produir 12 feminicidis. Cap de les víctimes tenia mesures de protecció vigents i només 4 dones havien confiat en la via de la denúncia. Els últims 10 anys s’han produït 113 feminicidis i una mitjana d’11 dones moren cada any al nostre país. Són unes dades que ens omplen de dolor i també de vergonya.
I com hem començat el 2023? Amb molt males noticies, amb el primer feminicidi de l’any. Això ha fet que posem de nou aquest problema estructural al centre del debat social. Per sort, sembla que una majoria de la població ja ha pres consciència de la situació de desigualtat i vulnerabilitat que pateixen les dones víctimes de qualsevol tipus de violència. Tenim una responsabilitat compartida per tota la societat i cal implicar-se: ja no podem mirar cap a un altre costat. Hem d’actuar per revertir d’una vegada el sistema d’arrel patriarcal i la violència estructural que perpetua de generació en generació i de la qual, malauradament, de vegades no en som ni conscients. Ens queda molta feina per fer!
Ens hem d’unir no només per mostrar conjuntament el nostre condol a totes i cadascuna de les dones i les seves famílies que han estat víctimes de la violència masclista, sinó per erradicar aquesta violència. No volem que aquestes dones, amigues, veïnes, filles, germanes, companyes de feina o familiars nostres esdevinguin simples números en les estadístiques, perquè darrera cada cas hi ha una experiència i una història que ens ha de fer reaccionar. Cadascuna d’elles s’ha de convertir en força que ens ha d’empènyer a totes i tots a capgirar aquesta realitat: hem de reaccionar davant aquesta vulneració dels drets humans que passa només pel fet de ser dona.
Sortir de la situació del maltractament no és fàcil. De vegades resulta difícil identificar la situació de violència masclista i, damunt, la dona es sent culpable. En aquest context, demanar ajuda és un pas imprescindible per sortir-ne, i poder-ho fer exigeix que les dones coneguin els serveis que tenen a disposició. Uns serveis des dels quals les acompanyaran i els oferiran el suport que necessitin per sortir de la situació de violència que viuen.
L’erradicació de les violències masclistes és una prioritat del Govern, del país i, evidentment, del territori. Des de la Direcció General per a l’Erradicació de les Violències Masclistes del Departament d’Igualtat i Feminismes, impulsem tots els canvis institucionals, socials i culturals de caràcter estructural necessaris. Sense oblidar tota l’atenció que requereixen les dones, però sense posar el focus només en elles, incorporem la intervenció amb els agressors per tal de garantir els canvis socials necessaris per respectar el dret a la llibertat de les dones. Així, volem corresponsabilitzar als homes i garantir la reparació del dany integral, establint un model d’atenció que acompanyi el procés de recuperació i que eviti la revictimització de les dones.
En aquest sentit, estem reforçant la xarxa de serveis que atén a les dones. El telèfon específic d’atenció i informació 900900120 funciona les 24 hores tot l’any i atén consultes i urgències per part de professionals especialitzades. És gratuït, no queda registrat al mòbil i és confidencial. En cas d’emergència, però, cal trucar al 112. Per denunciar es pot anar directament a qualsevol Comissària de Mossos d’Esquadra, on s’activarà l’assistència lletrada d’ofici.
A més, s’ha reforçat tant el Servei d’Intervenció Especialitzada (SIE) per a què atengui a totes les dones del territori que ho necessiten, com la xarxa territorial de Servei Informació i Atenció a les Dones (SIAD). També s’ha anunciat la creació del Servei d’Intervenció en Crisi, que estarà actiu 7 dies a la setmana les 24 hores a tot Catalunya, amb psicòlogues especialitzades en violències sexuals que es mouran allà on sigui necessari.
En definitiva, treballem la millora dels circuits d’atenció, reforcem la coordinació interinstitucional per millorar la detecció i l’abordatge de qualsevol forma de violència masclista amb una visió territorial i interinstitucional, i impulsem mesures de sensibilització i prevenció des de qualsevol àmbit, destacant-ne sobretot l’educatiu.
Ja n’hi ha prou d’aquesta forma de violència masclista tan prevalent, tan invisibilizada i tan naturalitzada! Les dones no hem de canviar ni deixar de fer res, com tampoc hem de viure amb por. Ha de canviar la societat, i això és feina de totes i tots.
Hem d’avançar cap a una nova cultura en què la violència no sigui acceptable en cap cas. Reflexionem-hi! Aquesta és i ha de ser una lluita compartida cap a una tolerància zero envers tota forma de violència masclista en qualsevol àmbit: educatiu, digital, institucional, polític... Necessitem continuar millorant la coordinació per l’abordatge de les violències, posant sempre les dones al centre i garantint els seus drets.
La revolució i transformació feminista es construeix amb la suma de totes les persones que formem aquesta societat. Està a les nostres mans acabar amb el
patriarcat i desterrar una ideologia masclista que ens discrimina. I per aconseguir-ho, no podem oblidar que és indispensable activar i connectar amb el sentiment de responsabilitat dels homes, els nostres aliats en aquesta lluita, perquè, de manera individual i col·lectiva, reconeguin i assenyalin les conductes i actituds masclistes i s'allunyin d’elles. Només entre totes i tots les podem aturar.
Necessitem un canvi de paradigma social, que creï nous referents per construir masculinitats antimasclistes, antipatriarcals, inclusives, responsables, lliures, igualitàries, diverses i cuidadores. Tenim a les nostres mans la clau del canvi, que és estendre la cultura dels drets. Perquè això va de drets de les persones, de drets de les dones i d’igualtat en tots els àmbits de la nostra vida per poder, per fi, gaudir d’una vida lliure de violències masclistes. Perquè això, també, és transformació feminista!
Un dels meus desitjos pel 2023 és què les Terres de l’Ebre siguem un cop més pioneres i esdevinguem un territori igualitari i lliure de violències masclistes.