Arribar de Móra la Nova a Barcelona per tren em costa 2 hores i quart per recórrer els 160 quilòmetres. I a més, com arriba en retard, molts cops, a l’estació de Sants, on baixo, no em permet arribar al lloc al moment previst. Passant per Sitges els telefono que arribaré tard, sense saber de quants minuts. No ho sé, perquè el meu tren és “com el sarmentero de Bot” pels anys 50 que quan se li acabava el carbó s'aturava a les vinyes d'aquest poble de la Terra Alta, i els maquinistes carregaven de sarments podats per continuar el camí.

Arribar de Móra o d'Ulldecona a Barcelona costa una mica més que fa 70 anys. Sembla curiós vivint a l'època de l'AVE i els vols intercontinentals, quan pels anys 50 del segle passat no es podia volar d'un continent a un altre sense transbords. Però és Catalunya, saben? Esta regió, capdavantera del sud d'Europa comparable a les regions més riques del Continent, sofreix greus problemes de transport, de sanitat, d'ensenyament, de serveis socials i molts d'altres.

I com és que això succeeix a la regió que durant anys ha estat el motor d'Espanya? Només té una explicació; els diners que Catalunya paga en impostos marxen a Madrid i només en tornen una petita part. Catalunya té un dèficit fiscal que impedeix que cada dia de l'any és pugui construir un hospital, una carretera o un via ferroviària de més 50 milions d'euros que es fonen pel camí. I així, tenim infraestructures amb deficiències de països subdesenvolupats, com al meu municipi on la variant de la N-420 entre Corbera i Gandesa, aprovada l'any 1995, inclús amb algunes expropiacions pagades, encara no s'ha construït.

Governs socialistes i governs del PP, tant se'ls en fot, que de divendres a dilluns, el pas per la cruïlla de la Farola de la Ciutat de Gandesa, sigui un autèntic caos. Com els que manen no hi passen, què els importa Gandesa?

El pressupost espanyol destinat a Catalunya, només s'inverteix el 75% de l'aprovat i l'any 2018, es redueix al 50% de la despesa pressupostada a la inversió real executada. Mentre que a Catalunya s’han invertit la meitat del pressupostat, a Madrid sobrepassa el 114%.

Segons la Cambra de Comerç de Barcelona, Catalunya necessita una inversió de 45.000 milions d'euros per revertir els dèficits acumulats durant els darrers anys. I això és desglossa en les diferents infraestructures; mentre Catalunya té el 23'1% de passatgers ferroviaris de l'Estat rep una inversió del 13'1%. En aeroports tenim el 20% de passatgers i rebem el 10'1%. I en el trànsit portuari tenim el 18 de l'Estat i rebem el 15’7%. I entre el 2011 al 2018 l'Estat ha invertit 107 euros de mitjana per cada ciutadà català mentre que a la resta de comunitats autònomes han rebut 136 euros per càpita, o sigui un 27% més.

Resulta curiós que siguem els que més paguem i, en canvi, els que menys rebem.
Un adagi castellà diu “que quien reparte se queda la mejor parte”. Catalunya és encara avui el motor econòmic d'Espanya encara que va perdent pistonada en relació a Madrid on les inversions son superiors fins i tot als diners pressupostats per cada campanya. En producció encara ho som més fecunds, mentre que en serveis Madrid gairebé acumula la meitat de l’Estat; allí els impostos els tenen més barats, o no en paguen, i per aquest fet moltes empreses tenen les seus radicades al seu territori. Quan els catalans ens queixem ens tracten de “victimistes” i vet aquí que any rere anys ens segueixen enganyant.

Els nostres diners marxen i no tornen, mentre Pedro Sánchez demana diàleg i suport a la seva investidura perquè vol ser president del govern. Però tenim els líders a la presó o a l'exili, i els jutges segueixen tancant gent que se'ls acusa de terroristes per expressar les seves opinions. Els governs de Madrid va creixent en prejudici de la Catalunya que paga i se li escanyen les inversions, i a sobre els demanen el vot.