Quan jo era menuda, el meu rei preferit era el negre. El negre era qui tirava més caramels, qui somreia més, qui exagerava més el seu paper de "rei que és màgic i està a tots els llocs". Abans dels deu anys, vaig descobrir que els reis mags són els pares, els iaios, els tiets. Tot i això, vaig continuar tenint il·lusió per la cavalcada i pels regals fins a molts més anys enllà, quan els reis ja no eren els pares, sinó que era jo mateixa o ni això. El moment en el qual vaig descobrir que el rei negre era una suplantació, que era un veí embetumat, no el recordo, ni jo ni molta gent, ja que no ens ho vam plantejar mai. La societat arriba tard, una vegada més. Però per canviar les coses, sempre és un bon moment.
El blackface fa referència al maquillatge utilitzat per representar a una persona negra, i tot i que molta gent probablement no sàpiga què significa (jo mateixa no ho sabia fa pocs anys) totes ho hem vist als nostres carrers durant la nit de reis, amb el rei Baltasar, el negre, que l'han representat persones blanques amb la cara pintada, persones embetumades. Fa un parell d'anys, la campanya #BaltasarDeVeritat pretenia impulsar que tots els pobles de Catalunya tinguessen persones negres com a reis i patges, i evitar així el racisme que s'amaga sota el blackface. La campanya, al meu parer, ha tingut poca repercussió i cada any passa el mateix: cavalcada, algunes queixes i reivindicacions per les xarxes socials, i cap resposta directa de la institució. De fet, ni els mitjans més rellevants gairebé l'anomenen.
La resposta indirecta que donen (perquè no s’atreveixen a donar-ne una de directa) és una foto de la cavalcada i algun subtítol com ara: "l'important és la il·lusió de les xiquetes i xiquets", que em recorda a aquell anunci de PxC que deia "primer els de casa". I jo em pregunto: què té a veure una cosa en l'altra? Podem no fer blackface i que les criatures tinguen il·lusió igualment? És ridícul i populista este raonament, que tracta a més a més d'anul·lar el sentit crític de la majoria de les persones. És moral o legítim que en la bandera de "l'únic rellevant és això", una part de la població sigue ridiculitzada? De fet, és moral utilitzar el nostre privilegi blanc per ridiculitzar una minoria oprimida? Com us sentiríeu si algú es posa una màscara de vosaltres i comença a anar pel poble exagerant els vostres gestos i fent paròdia?
Alguna resposta que he sentit i que em fa certa gràcia és allò de: "és que no hi ha persones negres" que puguen participar en la cavalcada... com si els nostres camps de tarongers, presseguers i oliveres, no estiguessen plens de persones negres treballant-hi. I els motius? Una vegada més, manca de compromís, deixadesa, poques ganes de treballar (perquè és més fàcil que el veí de dalt s'embetume la cara enlloc de teixir xarxes i buscar alternatives). També hi ha la típica frase de "és que sempre s'ha fet així". Doncs molt bé, però els que manen, haurien de cobrar per fer coses diferents. En este cas, precisament perquè tenen l'antiracisme i la multiculturalitat com a eix transversal a les seues campanyes electorals. Tanmateix, és més còmode fer cas omís del blackface la nit més màgica de l'any. Més màgica per nosaltres, suposo.
El blackface fa referència al maquillatge utilitzat per representar a una persona negra, i tot i que molta gent probablement no sàpiga què significa (jo mateixa no ho sabia fa pocs anys) totes ho hem vist als nostres carrers durant la nit de reis, amb el rei Baltasar, el negre, que l'han representat persones blanques amb la cara pintada, persones embetumades. Fa un parell d'anys, la campanya #BaltasarDeVeritat pretenia impulsar que tots els pobles de Catalunya tinguessen persones negres com a reis i patges, i evitar així el racisme que s'amaga sota el blackface. La campanya, al meu parer, ha tingut poca repercussió i cada any passa el mateix: cavalcada, algunes queixes i reivindicacions per les xarxes socials, i cap resposta directa de la institució. De fet, ni els mitjans més rellevants gairebé l'anomenen.
La resposta indirecta que donen (perquè no s’atreveixen a donar-ne una de directa) és una foto de la cavalcada i algun subtítol com ara: "l'important és la il·lusió de les xiquetes i xiquets", que em recorda a aquell anunci de PxC que deia "primer els de casa". I jo em pregunto: què té a veure una cosa en l'altra? Podem no fer blackface i que les criatures tinguen il·lusió igualment? És ridícul i populista este raonament, que tracta a més a més d'anul·lar el sentit crític de la majoria de les persones. És moral o legítim que en la bandera de "l'únic rellevant és això", una part de la població sigue ridiculitzada? De fet, és moral utilitzar el nostre privilegi blanc per ridiculitzar una minoria oprimida? Com us sentiríeu si algú es posa una màscara de vosaltres i comença a anar pel poble exagerant els vostres gestos i fent paròdia?
Alguna resposta que he sentit i que em fa certa gràcia és allò de: "és que no hi ha persones negres" que puguen participar en la cavalcada... com si els nostres camps de tarongers, presseguers i oliveres, no estiguessen plens de persones negres treballant-hi. I els motius? Una vegada més, manca de compromís, deixadesa, poques ganes de treballar (perquè és més fàcil que el veí de dalt s'embetume la cara enlloc de teixir xarxes i buscar alternatives). També hi ha la típica frase de "és que sempre s'ha fet així". Doncs molt bé, però els que manen, haurien de cobrar per fer coses diferents. En este cas, precisament perquè tenen l'antiracisme i la multiculturalitat com a eix transversal a les seues campanyes electorals. Tanmateix, és més còmode fer cas omís del blackface la nit més màgica de l'any. Més màgica per nosaltres, suposo.