En el sisè aniversari de l’1 d’octubre, i també del 20 de setembre, cal recordar que la repressió de l’Estat espanyol contra l’independentisme persistix, no s’ha aturat, i que són milers els represaliats amb diverses causes judicials obertes.
Aquests darrers anys hem pogut fer passos cap a la desjudicilització del conflicte, i Esquerra Republicana hem desbrossat el camí aconseguint treure els presos polítics de la presó i reformar el Codi Penal, eliminant la sedició i modificant la malversació, uns èxits –si és que se’n pot dir així– que s’han de completar amb una amnistia que acabi amb la repressió de l’Estat contra Catalunya i els catalans. Parlo d’una amnistia que ja es va acordar en la negociació amb el PSOE per la constitució de la Mesa del Congrés que, entre altres coses, també ha comportat l’ús del català –i l’aranès i el basc i el gallec– a la cambra baixa.
L’amnistia és una eina de justícia i, a la vegada, l’inici d’una escletxa d’oportunitat per poder avançar i retornar el conflicte polític al terreny de la política per a una solució democràtica que doni la veu al poble de Catalunya i que permeti l’exercicidel dret a l’autodeterminació.
En aquest sentit, l’amnistia és imprescindible, però ni és el final ni resol el conflicte polític, sinó que és el punt de partida de la negociació. S’ha de fer, i el PSOE ho sap. L’amnistia posa el comptador a zero i genera condicions de més igualtat per entrar en un nova fase resolutiva del conflicte polític per assolir el nostre objectiu: avançar cap al referèndum d’autodeterminació acordat, exercir un dret al que ni volem ni poden renunciar en cap cas, donant resposta al que demana la ciutadania de Catalunya des del 2012.
La negociació i el debat de la investidura d’un nou president del Govern espanyol ens obre aquesta oportunitat per abordar el fons del conflicte polític i altres qüestions que s’hi relacionen. Esquerra Republicana vam fixar tres condicions per facilitar la legislatura al PSOE: l’amnistia, avenços cap a l'autodeterminació i millores per al benestar de la gent. Millores i compromisos clars en àmbits econòmics i socials que afecten la societat catalana i que inclouen un millor finançament per als serveis públics, amb la reversió del dèficit fiscal i el traspàs de rodalies.
Aquests darrers anys hem pogut fer passos cap a la desjudicilització del conflicte, i Esquerra Republicana hem desbrossat el camí aconseguint treure els presos polítics de la presó i reformar el Codi Penal, eliminant la sedició i modificant la malversació, uns èxits –si és que se’n pot dir així– que s’han de completar amb una amnistia que acabi amb la repressió de l’Estat contra Catalunya i els catalans. Parlo d’una amnistia que ja es va acordar en la negociació amb el PSOE per la constitució de la Mesa del Congrés que, entre altres coses, també ha comportat l’ús del català –i l’aranès i el basc i el gallec– a la cambra baixa.
L’amnistia és una eina de justícia i, a la vegada, l’inici d’una escletxa d’oportunitat per poder avançar i retornar el conflicte polític al terreny de la política per a una solució democràtica que doni la veu al poble de Catalunya i que permeti l’exercicidel dret a l’autodeterminació.
En aquest sentit, l’amnistia és imprescindible, però ni és el final ni resol el conflicte polític, sinó que és el punt de partida de la negociació. S’ha de fer, i el PSOE ho sap. L’amnistia posa el comptador a zero i genera condicions de més igualtat per entrar en un nova fase resolutiva del conflicte polític per assolir el nostre objectiu: avançar cap al referèndum d’autodeterminació acordat, exercir un dret al que ni volem ni poden renunciar en cap cas, donant resposta al que demana la ciutadania de Catalunya des del 2012.
La negociació i el debat de la investidura d’un nou president del Govern espanyol ens obre aquesta oportunitat per abordar el fons del conflicte polític i altres qüestions que s’hi relacionen. Esquerra Republicana vam fixar tres condicions per facilitar la legislatura al PSOE: l’amnistia, avenços cap a l'autodeterminació i millores per al benestar de la gent. Millores i compromisos clars en àmbits econòmics i socials que afecten la societat catalana i que inclouen un millor finançament per als serveis públics, amb la reversió del dèficit fiscal i el traspàs de rodalies.