OPINIÓ

La vida sense filtres

«Potser algú, pares i mares, o la part que li toca a l'administració, hauria d'explicar què és això de la vida real. La vida sense filtres. On hi ha alts i baixos. Prims i no tan prims.»

per Clara Tena, 15 de gener de 2022 a les 20:01 |
Sobre allò dels propòsits d'any nou. Un dels que molts posaríem com a prioritari seria perdre els quilos que hem guanyat amb els torrons. Sigui per excés d'una cosa o altra hi ha diferents fórmules. Cap de nova, el que s'ha fet tota la vida, vaja. Dietes miraculoses, apuntar-se al gimnàs o tancar la boca. Que aixequi el braç qui no hagi fet alguna d'aquestes coses un cop a la vida, encara que només s'hagi quedat un intent.

Podríem dir que és més vell que moltes altres coses que també ho són. Abans que arribessin els mitjans de comunicació amb anuncis que ens diuen com aprimar-nos. I molts abans que ens contaminessin les xarxes socials. Que molts es volguessin convertir en un filtre d'Instagram. Ni arrugues, ni pigues, ni expressió. Ni un gram de greix. Perquè la moda és agradar als altres. Res d'allò d'estar bé amb un mateix. Que antic queda.


Fa unes setmanes moria una noia murciana, de 39 anys, després de sotmetre's a una liposucció. Una mala praxi per part d'un metge sense estudis específics amb cirurgia estètica va posar fi a la seva vida. No hauria d'haver passat. Però pel que sembla altres metges li havien recomanat abans no fer-s'ho, perquè anteriorment ja s'havia fet intervencions en el mateix sentit. Que quedi clar que no dic que la culpa és seva. El responsable n'ha de pagar les conseqüències. Això sí, tot plegat ens hauria de fer qüestionar si cal.

Si cal posar-se en risc per motius estètics. Si cal ser tots perfectes i iguals. O si cal estar prims per agradar-nos o agradar. En aquest sentit, tampoc la pandèmia ha canviat res. En tot cas, com ja ens van advertint des de fa temps, s'han agreujat algunes patologies mentals. I els trastorns alimentaris estan a la llista. Només passejant-se pel carrer i observant hi ha situacions que són òbvies. Noies joves extremadament primes que precisament la rellevància del virus ha deixat en segon pla.


L'Associació contra l'Anorèxia i la Bulímia alerta que des de la pandèmia reben més del doble de peticions d'ajuda. Segons una enquesta de la mateixa entitat a alumnes d'ESO també ha augmentat l'interès per aprimar-se d'aquests joves, el 47% de les noies i el 21% dels nois. Poca broma. I la influència de les xarxes socials n'és un dels principals motius.

Potser algú, pares i mares, o la part que li toca a l'administració, hauria d'explicar què és això de la vida real. La vida sense filtres. On hi ha alts i baixos. Prims i no tan prims. Rossos, morens i calbs. I que ens fem grans i ens surten arrugues. Que l'arruga, com deia Adolfo Domínguez, encara és bella i que la moda sempre és això, una moda que passa. 

 

Clara Tena
Periodista, presentadora, reportera en tots els formats: ràdio, premsa i televisió. De la Sénia, l'últim poble de Catalunya. O el primer, segons com t'ho miris. Ara, directora i presentadora del magazín @bentrobats a @laxarxa. A Twitter @claratenabaila
02/07/2022

No m'hi trobareu

18/06/2022

​Bons en res

04/06/2022

Salut «low cost»

21/05/2022

Són serveis, no servents

07/05/2022

No els rigueu les gràcies

23/04/2022

No ets menys català si...

09/04/2022

A la cua del món

26/03/2022

Llarga vida als «buidapatis»

12/03/2022

​Deixeu-los en pau

26/02/2022

El bàsquet no és així

Participació