​Passar pàgina o ser catalans

«Tenim unes eleccions calcades a les que va convocar Mariano Rajoy, amb els canvis que es van produint des de la Moncloa i des de la judicatura»

per Anton Monner , Gandesa, 4 de febrer de 2021 a les 11:01 |
Ja en plena campanya electoral marcada per la Moncloa i el TSJC, dominant la voluntat dels catalans des de Madrid i des de la Fiscalia amb el beneplàcit dels tribunals, tenim dues alternatives; passar pàgina i que les coses continuïn igual que sempre o fer valdre la voluntat de l’1-O on la majoria vam demanar alliberar-nos del jou que representa l’Estat Espanyol.

Espanya no pot entendre que Catalunya és una nació diferent. No ho pot, ni ho vol. No volen entendre que la nostra llengua, la nostra personalitat i la nostra manera de ser, és diferent de la seva. Des de fa segles han desitjat amagar i canviar aquesta realitat, sobretot després del 1714, i el Decret de Nova Planta del 1717. Ja 70 anys abans que ambdós territoris teníem el mateix rei, però nosaltres disposàvem d’institucions nascudes al segle XIII, com una nació democràtica, i ja la van armar amb la greu corrupció que patia Castella amb el Conde-Duque de Olivares pels vaixells carregats de l’or i la plata que arribava d’Amèrica, on els catalans, per la nostra condició de no ser espanyols, se’ns va prohibir poder-hi viatjar.


Els vàlids eren els que manaven perquè els monarques absents de llurs responsabilitats, la seva principal i potser única ocupació era la caça i el gaudi personal. Poc els importava la vida de la gent, si patien o morien de fam.

Pau Claris, president de Catalunya, ja va declarar la República Catalana i va durar pocs dies, fins a morir enverinat per ordre reial. Catalunya, durant més de dos dècades va estar ocupada per tropes imperials castellanes, repartides per les vivendes de la gent, menjant, dormint i actuant com a invasors. L’excusa era disposar de les tropes preparades per lluitar la potència francesa.


Una pràctica paral·lela als bombardejos de cada cinquanta anys del general Espartero, la dictadura de Primo de Rivera, el cop d’Estat del general Franco o l’article 155 que va imposar el president Mariano Rajoy. Formes diferents d’actuar però que totes elles estan dirigides paral·lelament per anar passant pàgines, de més del mateix.

I mirin que la història es repeteix quan ja sent els catalans espanyols per la força de les armes de Felip V, tot prossegueix si fa no fa com en els moments passats. Malmeten un Estatut aprovat i referendat, i enlloc de donar-se’n vergonya de la malifeta que va indignar els catalans, no permeten dialogar i buscar solucions a un conflicte polític.

El van judicialitzar per escarmentar, empresonar i reprimir. En aquell moment van passar pàgina per seguir atonyinant a la gent que va a votar un referèndum, i ara el Sr. Illa, amb els seus aliats de Cs, VOX i PP pretén fer comparacions amb l’assalt al Capitoli. I no s’immuta l’ex-ministre de Sanitat haver acceptat trencar portes a martellades dels col·legis electorals i pegar cops de porra a àvies quan anaven a votar i manifestar-se a favor de l’extrema dreta juntament amb Fernández Díaz, Iceta, Manuel Valls, i personatges que imposen, subjecten i només accepten la seva idea, maltractant els que no pensen com ells.
 
El deute de l’Estat Espanyol ha arribat al 235% del PIB, l’atur al 16%, la desocupació juvenil al 42% i la taxa de pobresa al 24%. Això poc els importa als executors del 155; l’important per ells son ells empresonaments i les xurriacades.

Ells volen passar pàgina per continuar fent el de sempre; una monarquia corrupta, uns jutges que no volen canviar els càrrecs del Poder Judicial ja caducats de fa dos anys, dificulten votar els catalans residents a l’estranger, volen mantenir els líders catalans a les presons sense permetre l’amnistia, la fiscalia no deixa aparcar les eleccions en benefici propi, malgrat les morts per la pandèmia, no deixen revisar el finançament autonòmic caducat des del 2014, no ens permeten als Països de llengua catalana comunicar-nos en nostre idioma i ho hem de fer en el seu, mantenen el dèficit fiscal de 16.000 milions d’euros i ens escanyen en els pressupostos, els diners d’Europa arribaran als autònoms dirigits des del PSOE, el corredor del Mediterrani el fan passar per Madrid, provoquen la fugida de seus socials de centenars d’empreses catalanes fora del seu territori, les inversions que prometen no arriben mai, el monarca Felip VI actua com a repressor i mai com a constructor de ponts i de diàleg, i entre tantes i tantes coses, la imposició i la repressió, en nom d’una santa Constitució que ells se la passen pel folre, fan el que volen i “passar pàgina” és el més important.

Tenim unes eleccions calcades a les que va convocar Mariano Rajoy, amb els canvis que es van produint des de la Moncloa i des de la judicatura. El vicepresident del govern català, té limitades les seves accions electorals perquè el president se’l va inhabilitar per posar una pancarta demanant la llibertat dels presos polítics, fou inhabilitat del seu càrrec.

Els anteriors presidents nomenats pels Parlament també foren inhabilitats per haver-los empresonat o haver marxat a l’estranger per no ser engabiats com els seus companys. Els exiliats poden viatjar per tot el món excepte pel seu País. La cúpula judicial espanyola està tan preparada per tancar els líders catalans que la justícia europea, els deixa lliures i exhorta al govern espanyol a alliberar-los per no contradir els dret de l’home. I el primer ministre belga, Alexander De Croo afirma públicament que els drets fonamentals no estan garantits a Espanya i queda demostrat quan es perden els papers confiscats per la policia l’1-O, suposadament per amagar la veritat del procés.

Passar pàgina és l’important. I el que pretenen és que vagi poca gent a votar i si aconsegueixen sumar, encara que sigui amb el suport de VOX, el PP i Cs, Illa “passarà pàgina” per ser l’escolanet de la Moncloa i se’ns digui des de Madrid que hem de ser, què hem de fer i tots a parlar en el seu idioma. Davant d’aquestes circumstàncies, el catalans sabem com hem d’actuar i evitar que els escolanets ens marquin la nostra vida.

 

Participació