opinió

Les eleccions, al caure

«Poden haver diverses interpretacions al desgavell actual. Però en el que respecta a Catalunya entenc que la catalanofòbia emmarca la política d’Espanya»

per Anton Monner , Gandesa, 29 de gener de 2021 a les 10:48 |
La pandèmia és la notícia principal quan tanta gent se’n van a l’altre món per l’extrema facilitat en contagiar-se. I apareixen noves soques i els científics lluiten per tal que les farmacèutiques troben la vacuna adequada per combatre el vaccí. Quan ho han aconseguit la venen al millor postor, al qui paga més i així les previsions de vacunació no es podran complir com estava previst per manca de subministrament.

Mentre, segueixen els problemes econòmics pels tancaments dels negocis. Alguns treballadors es queden sense feina, altres no cobren dels ERTOSs, Càritas ha d’ajudar a famílies que no disposen per comprar el menjar diari i milers d’autònoms no poden atendre els crèdits contrets.


Davant d’aquestes pèssimes realitats en tenim d’altres ben contradictòries, com mantenir les tres piscines de la Casa Reial i pagar la despesa dels tres ajudants de cambra del rei emèrit en les vacances daurades a Abu-Dabi, i els guardes personals que el protegeixen. Ara també ens expliquen que a més de l’increment pressupostari del quasi 8% de la Casa Reial, a més paguem per altres departaments un centenar de guardes que treballen als palaus del rei i fins les assegurances dels seus cotxes particulars.

Tot plegat uns despropòsits difícils d’entendre quan cau l’economia, la pandèmia creix sense control, i l’endeutament estatal s’incrementa desmesuradament. La cúpula judicial que també s’ha apujat el sou, de gairebé un 6%, determina quan s’han de celebrar les eleccions, qui pot ser o no president de Catalunya, inhabilitant, mantenint el govern català a la presó o exiliat i els líders de la societat civil de l’ANC i Òmnium engabiats. Tot plegat, son anomalies inexplicables per un país qualificat de normal quan la justícia sembla estar al servei dels interessos ideològics.


Poden haver diverses interpretacions al desgavell actual. Però en el que respecta a Catalunya entenc que la catalanofòbia emmarca la política d’Espanya. Som una autonomia que només pot disposar del 10 % dels impostos que paga. El 90% van a Madrid i tornen discrecionalment segons la voluntat d’un govern que ens tracta com adversaris i mai com a ciutadans iguals en perjudici de tots els catalans.

Amb les eleccions al caure, Pedro Sánchez imposa com a candidat del PSOE a la presidència de la Generalitat al ministre de Sanitat, en plena pandèmia, quan la seva gestió està qualificada de galdosa com així ho afirma Fernando Simón, “España no está bién”. Som l’Estat d’Europa amb més defuncions en relació al nombre d’habitants. Pedro Sánchez el va nomenar per cobrir la quota dels socialistes catalans i li van assignar un ministeri irrellevant sense competències, totes traspassades a les autonomies.

En aparèixer la pandèmia i havent sortit a la televisió a diari, malgrat la nefasta gestió se l’ha popularitzat. És confirma, si fa no fa, la continuació de la seva gestió com Director General del tripartit que va haver de dimitir per haver doblat el cost de l’obra que li havien assignat per construir-la. No serà pels mèrits, pels quals l’han nomenat com a candidat, que son desastrosos. Serà per distingir-se com a personatge significat al costat del 155 de Rajoy, manifestant-se al costat de l’extrema dreta, de VOX, Cs, i PP, i contrari als indults dels presos polítics catalans. En definitiva anticatalà de dalt a baix.

I així comença la campanya de les eleccions a Catalunya, sense saber si es podran o no celebrar per decisió arbitrària dels tribunals. Anteriorment també les van convocar des de Madrid, per Rajoy, sense tenir en compte l’Estatut i la Constitució. El president sorgit del vot popular no va poder ser elegit perquè si es quedava a Espanya l’haurien empresonat com a malfactor. A Europa, en canvi, és un home lliure i sense càrrecs, que pot viatjar per tot arreu del món però no se li permet traspassar els Pirineus. En les eleccions europees va guanyar l’escó d’eurodiputat, com també ERC però malgrat haver estat elegits democràticament, miraren de carregar-se’ls. Van poder amb Junqueras perquè, de bona fe, es va quedar al país, però el mantenen entre reixes i sense poder exercir a Brussel·les. I quan el president Torra, els va plantar cara, la  justícia se’l va carregar per mantenir una pancarta al Palau de la Generalitat.

Ara sense president, i amb vicepresident en funcions, resulta que no se li permet canviar la data de les eleccions quan la pandèmia ha arribat als límits màxims i els riscos son evidents. Els jutges, que presumiblement entenen més que ningú en sanitat per l’autoritat que els ha atorgat el Poder Judicial no deixen posposar les eleccions per donar avantatge a aquest senyors que durant 8 mesos l’han popularitzat malgrat la seva incompetència a director general de la Generalitat i com a ministre de sanitat.

La ineptitud sumada a la catalanofòbia de l’individu al costat dels representants de Cs, Vox i el PP, retratat a totes les manifestacions en contra del nostre pensament, la nostra llengua i nostra idiosincràsia, que va donar suport al 155, s’ha declarat contrari a l’amnistia dels presos polítics, ara l’enlairen des de la Moncloa per dirigir Catalunya. Els jutges, si per carambola, arribés a la presidència, ni el jutjarien, ni el inhabilitarien i potser per darrera li donarien impuls per fer una mica més de mal al País. Tots sabem de quin peu calça i el que per catalanofòbia feu Manuel Valls amb l’actual alcaldessa de Barcelona, donant-li el poder sense res a canvi. Tots plegats s’unirien contra els interessos de Catalunya, com ho fan sempre i ho farien si els resultats els fossin favorables. Atenció, doncs, que tenim molt a dir i molt a fer per tal que guanyi Catalunya.

 

Participació