OPINIÓ

No tinguem por a la vacuna

«Un percentatge prou significatiu de la societat s’està deixant influir per opinions de persones no científiques, que no són ni tan sols capaces de diferenciar entre bioquímica, biologia molecular, biologia cel·lular o immunologia»

per Laura Ibáñez Solé , La Ràpita, 12 de gener de 2021 a les 12:01 |
És natural sentir por a ser vacunat contra la Covid-19. El problema rau en que un percentatge prou significatiu de la societat s’està deixant influir per opinions de persones no científiques, que no són ni tan sols capaces de diferenciar entre bioquímica, biologia molecular, biologia cel·lular o immunologia, i que per aquest motiu no haurien d’actuar com a influents de les accions a realitzar, sempre mantenint la seva llibertat individual de decidir vacunar-se o no fer-ho.

El que s’està fent no és cap bogeria. Estem acostumats a que se’ns administrin medicaments i vacunes ja testats milions de vegades abans de ser-nos subministrats, però hem d’entendre que els assajos clínics previs a la comercialització dels medicaments i vacunes en qüestió, van ser realitzats sobre persones humanes, no sobre éssers extraterrestres. Nosaltres, en la primera pandèmia viscuda des que la medicina està prou avançada, som part d’aquests assajos clínics, i no és cap mal.


Per al desenvolupament d’una vacuna, la primera fase consisteix en aconseguir aquella
substància contra la qual ens volem vacunar, ja sigui una toxina, un prió, una bactèria o un virus, principalment. La segona fase consisteix en fer proves de la vacuna proposada in vitro, és a dir, sobre plaques de cultiu o teixits. La tercera fase, si escau, consisteix en administrar aquesta vacuna sobre animals superiors com podrien ser rates o micos. Per últim, la quarta fase consisteix en administrar-la directament sobre humans plenament voluntaris, primer amb una quantitat més petita i anant-la eixamplant.


És absolutament lògic que els éssers humans en formar part primer de la fase quatre siguin sanitaris i persones d’avançada edat. Per què? Perquè són ells qui o bé estan exposats a diari o bé ja no tenen un sistema immunitari suficientment fort per combatre la infecció Covid-19.

Les seves reaccions seran les que ens diran si la vacuna és prou efectiva per a combatre la infecció i no les reaccions de persones que estan teletreballant o tenint contacte amb un nombre limitat de persones.

Quan s’administra una vacuna el nostre sistema immunitari genera memòria de dues maneres diferents segons l’estratègia que s’utilitzi. Quan la vacuna consisteix en un component actiu del patogen, el nostre sistema immunitari activa la resposta immunitària humoral i la cel·lular. La resposta immunitària humoral consisteix en què els nostres limfòcits B es trenquen les banyes per aconseguir generar un anticòs específic contra un antigen en concret, en altres paraules, contra una part concreta d’aquest patogen, per a adherir-se a ell i neutralitzar-lo, inactivar-lo.

La resposta immunitària cel·lular consisteix en què les cèl·lules presentadores d’antígens, el nom de les quals fa referència a la seva funció, presenten als limfòcits T, l’antigen el qual han de destruir per tal que aquests el destrueixin citotòxicament.

Per altra banda, quan la vacuna consisteix en un component inactiu del patogen, només es genera memòria immunitària cel·lular, ja que no hi ha necessitat d’inactivar res, el que t’estan administrat ja és inactiu, per la qual cosa n'hi haurà prou amb l’activació citotòxica dels limfòcits T. A més, aquests tipus de vacunes necessitaran també l’ajuda d’adjuvants, substàncies químiques basades bàsicament en alumini, que ajudaran a estimular encara més fortament el teu sistema immunitari. Allò ideal defensat per la majoria de científics és una vacuna que t’activi les dues respostes immunològiques per a que el dia que hagis de fer front al patogen real, la teva resposta sigui més ràpida i eficaç.

Actualment, tenim 3 tipus d’estratègies vacunals contra la Covid-19: En primer lloc, la que ja s’està administrant des de desembre de 2020, l’estratègia de BioNTech/Pfizer, que també és la utilitzada per Moderna i per CureVac. Consisteix en un embolcall de lípids, grasses, que són hidròfobs i per tant no es dissolen en l’aigua sinó que protegeixen el que porten al seu interior d’una manera eficaç. Ens els podem imaginar com una bossa de plàstic impermeable que al seu interior porta ARN missatger (ARNm).

Què és l’ARNm? Els gens del nostre ADN per si sols no fan cap funció, sinó que en primer lloc es transcriuen a ARNm que després es tradueixen a proteïnes, les quals ja sí que realitzen una funció específica. L’ARNm d'aquesta vacuna dona lloc a la proteïna S del nou coronavirus, que és reconeguda com una proteïna comuna per a les nostres membranes cel·lulars, la ACE2, i la deixa penetrar a les nostres cèl·lules. Dit en altres paraules, la proteïna S actua com la clau per al pany ACE2, i un cop es reconeixen, la porta s’obre i el nou coronavirus penetra al nostre interior cel·lular causant-nos la infecció.

L’estratègia és nova, no s’ha utilitzat abans per a cap vacunació, però representa una gran innovació per a la societat científica, ja que provocarà no només la presència de proteïna S al nostre interior, sinó també una simulació de com es sintetitza (crea) naturalment aquesta proteïna, inofensiva per a nosaltres per si sola.

La segona és l’estratègia de AstraZeneca/Univ. Oxford, que també és la utilitzada per Janssen/J&J. Esta vacuna consisteix en modificar biotecnològicament un altre virus molt conegut per la societat científica, l’adenovirus, al qual se li eliminen del seu material genètic els gens que el fan capaç de replicar-se, eliminant-ne així la seva perillositat, i a lloc d’aquests, se li introdueix el gen per a la proteïna S. L’adenovirus penetrarà a les nostres cèl·lules com ho fa de manera natural i estimularà la síntesi de proteïna S. És una estratègia ja utilitzada globalment per combatre altres infeccions, com els virus de l’Ébola o el Zika, i que també, com la primera estratègia, a banda de introduir-nos proteïna S al nostre organisme, també simula la seva producció, en aquest cas des de l’origen, des de l’ADN.

Per últim, l’estrategia utilitzada per Sanofi/GSK, que també la utilitza Novavax. Consisteix en la introducció al nostre organisme de fragments solts de la proteïna S i també d’altres components virals inactivats. Aquests components se solien aconseguir clàssicament inactivant al patogen purificat amb formaldehid i escollint les parts d’interès, però modernament s’aconsegueixen sintetitzant a gran escala aquests fragments proteics al laboratori amb l’ajut d’altres organismes d’experimentació, com vegetals en el cas d’aquestes investigacions, als quals se’ls hi introdueix la part de l’ADN de la qual volen obtenir el fragment proteic. És una de les estratègies més utilitzades al llarg de la història de la immunologia, que ja s’ha utilitzat anteriorment per a les hepatitis A i B i la grip.

Donada tota la informació, quina estratègia de vacunació és millor? No hi ha una resposta objectiva a aquesta pregunta. Cadascú pot interpretar la informació que sí que és objectiva d’una manera o d’una altra, fins i tot pot complementar-la, però el cert és que les tres estratègies presenten els seus avantatges i els seus inconvenients. Per exemple, en les estratègies 1 i 2 s’estimulen tan la resposta immunològica humoral com la cel·lular mentre que en la tercera només s’estimula la cel·lular, però, al seu torn, la tercera també inclou altres fragments virals no basats només en la proteïna S, que podria donar lloc a una vacuna més eficaç, més polivalent, contra diferents soques de nous coronavirus productes de mutacions excessives, per exemple, en el gen per a la proteïna S.

Per tant, una conclusió útil de tot aquest article, és que s’ha de confiar més en la comunitat científica. Un és científic per vocació, de manera que no us deixeu portar per la por al canvi, ja que no és ni la primera vegada que us vacunareu contra un patogen infecciós ni la última. I sobretot, mantingueu a ralla la vostra bona alimentació, consumint aliments saludables que estimulin el bon funcionament del sistema immunitari, però aquest ja és un altre tema que em donaria per a mil paraules més.

 

Participació