opinió

L'Era de l'Antropocè

«De l'emoció a l'acció descobrim que entre tots i totes tenim la possibilitat de fer les coses d'una altra manera»

per Eva Campomar, La Ràpita | 6 de desembre de 2020 a les 19:11 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 6 de desembre de 2020 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Quan et submergeixes en lectures com Som natura, el repte de l’Antropocè que t’inviten a reflexionar, en primer lloc, t’envaeix cert desconcert, però després, el document aconsegueix el seu objectiu, despertar emocions cap a un tema com és la relació entre humans i natura.
 

Som natura, el repte de l'Antropocè.


Alguns geòlegs parlen de com és possible definir una època geològica mentre l'estàs vivint. Altres reconeixen l'Antropocè (P. Crutzen) com una nova era en la que les conseqüències de l’activitat humana són el principal motor de canvi en el planeta terra.

La paraula col·lapse està a l’ordre del dia, la vivim al sistema sanitari, al sistema humanitari, a l'ecològic, col·lapse al sepe, al sistema per sol·licitar un ajut els i les treballadores autònomes,  en fi, un col·lapse sistèmic i recurrent.

 

Delta de l'Ebre durant el temporal Glòria. Foto: Eva Campomar


No continuaré parlant d’èpoques geològiques ni de col·lapses, però sí d'una paraula que nodreix el dia a dia de moltes persones, l'acció. Si alguna cosa m'ha agradat d'allò que he llegit de l’Antropocè , és que se'n pot fer una lectura esperançadora, que encara som a temps d'accionar un canvi de rumb.
 

Bosc Escola Tataküa, Amposta (Terres de l´Ebre) Foto: Cedida


Els humans, som els éssers vius que en la trajectòria més curta de la nostra existència estem provocant els canvis més ràpids i devastadors, sent a la vegada, els que tenim l’oportunitat de revertir-ho amb accions quotidianes, individuals i col·lectives.
 

Bosc Escola Tataküa, Amposta (Terres de l´Ebre) Foto: Cedida


Accionar, sacsejar, activar, segurament és el que està fet la pandèmia, o no?

Deixant les teories i aterrant al dia a dia, em quedo amb l'encoratjament de milers de persones que es lleven cada dia per a tirar endavant. Persones que volem reforçar vincles entre xarxes de suport mutu i recuperar un sentiment  de pertinença a un sistema VIU del qual en formem part.

Tant els boscos de posidònia com la salicòrnia del sistema dunar o la diminuta planta silvestre són els i les nostres aliades, serà que la pandèmia a fet visible l’invisible? Però aquesta com d'altres reflexions dependrà dels ulls que miren.
 

Bosc Escola Tataküa, Amposta (Terres de l´Ebre) Foto: Cedida



Mirant a la infància i a la natura, mirarem de reforçar els vincles que els entrellacen, l'educació com una llavor de canvi i junts i juntes posar un toc d'atenció a la nostra biofòbia, per poder recuperar l’emoció per cuidar, estimar, preservar. Potser així els humans ens posem al nostre lloc.

Cada dia ens envaeixen els canals de comunicació amb xifres, dades estadístiques, corbes que pugen i baixen, teatres polítics. Què som? actors o espectadors??? De l'emoció a l'acció descobrim que entre tots i totes tenim la possibilitat de fer les coses d'una altra manera.

 

Eva Campomar
Acompanyant del Bosc Escola Tataküa, Llicenciada en INEFC i Tècnica d'Educació Infantil
18/01/2021

TRA – BU – CA – DOR

06/12/2020

L'Era de l'Antropocè

24/09/2020

Ecosistemes educatius

02/06/2020

​Escoles a la natura, manifest

21/04/2020

​Poetes del silenci

18/03/2020

Continuar sent!?

19/02/2020

Una volta al món, cada dia

29/01/2020

Lo riu és vida: aigua i sediments a l'escola

19/12/2019

PLAneta B?

19/11/2019

Camins

Participació