29
de juny
del
2017
Actualitzat
a les
10:41h
L’Informe d’Economia Local i Regional Terres de l’Ebre del 2016, elaborat per la Càtedra d’Economia Local i Regional (CELiR) de la URV confirma el procés de recuperació de l’economia de les Terres de l’Ebre, després de l’enorme sagnia del pitjor període de la crisi econòmica, del 2009 al 2012. Ara bé, la situació no és per tirar-hi coets ja que la recuperació ha arribat més tard, i va a un ritme lent, per sota de la mitjana catalana.
L’últim trimestre del 2016 va finalitzar amb 49.838 afiliats a la Seguretat Social, 1.607 més que l’any anterior. Cal destacar la recuperació del sector de la construcció, amb taxes interanuals superiors al 5%; i creixements importants, dins el sector serveis, de l’hostaleria, els serveis empresarials o els socials, associats al “bon” any turístic. “L’ombra, no sabem si circumstancial, del recorregut anual és el creixement zero del sector industrial en acabar l’any”, apunta el director de la CELiR, Juan Antonio Duro. L’altra dada negativa és la desacceleració en la creació d’ocupació. Així mentre a Catalunya, l’increment en els comptes de cotització es manté constant per sobre del 2% els darrers tres anys, a les Terres de l’Ebre el 2016 s’ha “punxat” en creació de comptes i la pujada ha estat només del 0,82%. El 2016 es va tancar amb 11.400 aturats, 1.500 menys que el mateix període de l’any anterior.
Pel que fa a la renda disponible, la de les famílies ebrenques és el 75% de la mitjana catalana i en el període 2011-2013 –l’últim del qual es tenen dades- va empitjorar. Així la renda relativa va baixar en tres de les quatre comarques del territori, l’única que va pujar va ser la Terra Alta. “Això fa més evident que cal pilotar un canvi estructural en la manera de fer global”, apunta Duro.
L’Informe també apunta un “preocupant” decreixement demogràfic al territori, que li fa perdre pes específic en el conjunt del país en l’assignació de recursos econòmics. Així el 2016 la població resident a les Terres de l’Ebre es va situar en 180.855 habitants, el que representa el 2,40% de la població catalana (7.522.596). Aquest percentatge suposa una nova disminució del pes demogràfic de les Terres de l’Ebre al conjunt de Catalunya. I s’encadenen vuit anys de pèrdua de pes demogràfic de les Terres de l’Ebre respecte a la població catalana. El 2016 la població ha baixat en 2.012 habitants i ho fa per quart any consecutiu. Des del màxim històric de població del 2012, 191.826 habitants, les Terres de l’Ebre han perdut 10.971 residents, un 5,72% de la població.
Per al sector primari català el 2016 ha estat un bon any i també per a les Terres de l’Ebre i això s’ha reflectit en l’evolució del mercat treball. Al conjunt de les Terres de l’Ebre hi ha un increment dels treballadors tant en règim general (4,3%) com en RETA (0,5%). Els aturats agraris es van reduir a les quatre comarques ebrenques. Tot i això el sector dels cítrics, un dels més potents, viu amb preocupació la realitat d’uns preus que sovint no arriben ni per fer front als costos de producció.
L’últim trimestre del 2016 va finalitzar amb 49.838 afiliats a la Seguretat Social, 1.607 més que l’any anterior. Cal destacar la recuperació del sector de la construcció, amb taxes interanuals superiors al 5%; i creixements importants, dins el sector serveis, de l’hostaleria, els serveis empresarials o els socials, associats al “bon” any turístic. “L’ombra, no sabem si circumstancial, del recorregut anual és el creixement zero del sector industrial en acabar l’any”, apunta el director de la CELiR, Juan Antonio Duro. L’altra dada negativa és la desacceleració en la creació d’ocupació. Així mentre a Catalunya, l’increment en els comptes de cotització es manté constant per sobre del 2% els darrers tres anys, a les Terres de l’Ebre el 2016 s’ha “punxat” en creació de comptes i la pujada ha estat només del 0,82%. El 2016 es va tancar amb 11.400 aturats, 1.500 menys que el mateix període de l’any anterior.
Pel que fa a la renda disponible, la de les famílies ebrenques és el 75% de la mitjana catalana i en el període 2011-2013 –l’últim del qual es tenen dades- va empitjorar. Així la renda relativa va baixar en tres de les quatre comarques del territori, l’única que va pujar va ser la Terra Alta. “Això fa més evident que cal pilotar un canvi estructural en la manera de fer global”, apunta Duro.
L’Informe també apunta un “preocupant” decreixement demogràfic al territori, que li fa perdre pes específic en el conjunt del país en l’assignació de recursos econòmics. Així el 2016 la població resident a les Terres de l’Ebre es va situar en 180.855 habitants, el que representa el 2,40% de la població catalana (7.522.596). Aquest percentatge suposa una nova disminució del pes demogràfic de les Terres de l’Ebre al conjunt de Catalunya. I s’encadenen vuit anys de pèrdua de pes demogràfic de les Terres de l’Ebre respecte a la població catalana. El 2016 la població ha baixat en 2.012 habitants i ho fa per quart any consecutiu. Des del màxim històric de població del 2012, 191.826 habitants, les Terres de l’Ebre han perdut 10.971 residents, un 5,72% de la població.
Per al sector primari català el 2016 ha estat un bon any i també per a les Terres de l’Ebre i això s’ha reflectit en l’evolució del mercat treball. Al conjunt de les Terres de l’Ebre hi ha un increment dels treballadors tant en règim general (4,3%) com en RETA (0,5%). Els aturats agraris es van reduir a les quatre comarques ebrenques. Tot i això el sector dels cítrics, un dels més potents, viu amb preocupació la realitat d’uns preus que sovint no arriben ni per fer front als costos de producció.