19
de maig
del
2017
Actualitzat
a les
11:58h
Estos són els tres ingredients d’un perillós còctel que estos dies està d’actualitat. Comencem per les coses bones, perquè, per separat, cap d'estos ingredients és dolent, a priori.
Breument. Les xarxes socials, ben utilitzades, tenen un gran potencial per a l’aprenentatge, difusió d’idees i com a espai de relació amb altres persones amb els que compartim interessos; els jocs de rol poden ser utilitzats amb finalitats educatives, donat que ens permeten posar-nos en altres papers o punts de vista, i això és molt interessant perquè així sortim del nostre “jo” per intentar entendre els “altres”; les balenes blaves són els animals més grans que habiten el nostre planeta, i és un autèntic espectacle poder-les veure.
Succeeix que estos tres ingredients, barrejats de forma malèvola, poden originar una pràctica molt perillosa, el repte de la balena blava. Deixeu-me apuntar que, utilitzar el terme joc em sembla excessiu en este cas; entenc que el component fonamental d’un joc és passar-s’ho bé i aprendre, i en este repte això no és així.
En què consisteix el repte de la balena blava?
El nom original és “Blue Whale” (Balena Blava), perquè hi ha un fals mite de que estos animals en fer-se vells es suïciden. En realitat, però, els estudis indiquen que, en fer-se grans, busquen seguretat en aigües menys profundes i degut a això alguns queden varats a les platges.
El repte de la “balena blava” consta d’unes 50 proves i es duu a terme a través de les xarxes socials (Facebook, Instagram, WhatsApp, ...), on algú que fa el paper de “curador” (master, gestor, administrador, guia, ...) va plantejant reptes de dificultat creixent a aquells que hi participen. El darrer de tots és el que indueix a acabar amb la pròpia vida!
Aquells que hi participen han d’anar enviant proves de cada repte que realitzen, normalment fotografies i/o vídeos. El 27 d’abril una noia de 15 anys catalana va ser ingressada en un hospital per participar en este macabre repte. A Catalunya és el primer cas, però hi ha més de cent casos que s’estan investigant a països com Brasil i Rússia.
Quines senyals ens han d’alarmar?
Alguns dels reptes que es proposen i que ens poden servir als pares com a senyal d’alarma de que el nostre fill ha pogut caure en la trampa són:
- no parlar amb ningú durant un dia o més;
- veure pel·lícules de terror durant 24 hores;
- despertar-se a les 4:20 de la matinada
- autolesionar-se: ferir-se cames i/o braços, marques als llavis, talls a les mans ...
- canviar de comportament o d’actitud de forma sobtada;
- formar part de grups a xarxes socials que estan relacionats amb aquesta temàtica;
- etiquetar imatges o perfils amb l’expressió “#i_am_whale” (jo sóc balena).
Llocs on demanar ajuda
Més enllà d'este fenomen tant extremat i cridaner, és evident que els pares hem de mantenir una actitud d’alerta activa constant en tot allò referent a l’ús que els nostres fills fan d’internet. No ens en podem desentendre al·legant que “estes coses tant modernes ja no van amb mi” o “què sé jo del que fa amb el seu mòbil”. Poc o molt (més aviat molt) hem de saber què hi fan amb els aparells amb què es connecten a internet, amb qui interactuen, quin tipus d’informació consulten o intercanvien, … està clar que no podrem estar-ne totalment al cas, però podrem detectar qualsevol senyal d’alarma més aviat i tindrem més ocasions de donar consells o punts de vista que ajuden a fer-los més crítics davant determinades situacions. Cal donar-los estratègies i orientacions per què en facen el millor ús possible i això només pot venir des de l’escola i des de la família.
Davant qualsevol sospita o necessitat d’ajuda caldria contactar amb la secció “Internet, xarxes socials i aplicacions” dels Mossos d’Esquadra.
Pel que fa a l’orientació a famílies en l’ús dels dispositius digitals es pot destacar la pàgina “L’educació en l’ús de les tecnologies” del portal “Família i escola” i el portal “Internet segura”.
Breument. Les xarxes socials, ben utilitzades, tenen un gran potencial per a l’aprenentatge, difusió d’idees i com a espai de relació amb altres persones amb els que compartim interessos; els jocs de rol poden ser utilitzats amb finalitats educatives, donat que ens permeten posar-nos en altres papers o punts de vista, i això és molt interessant perquè així sortim del nostre “jo” per intentar entendre els “altres”; les balenes blaves són els animals més grans que habiten el nostre planeta, i és un autèntic espectacle poder-les veure.
Succeeix que estos tres ingredients, barrejats de forma malèvola, poden originar una pràctica molt perillosa, el repte de la balena blava. Deixeu-me apuntar que, utilitzar el terme joc em sembla excessiu en este cas; entenc que el component fonamental d’un joc és passar-s’ho bé i aprendre, i en este repte això no és així.
En què consisteix el repte de la balena blava?
El nom original és “Blue Whale” (Balena Blava), perquè hi ha un fals mite de que estos animals en fer-se vells es suïciden. En realitat, però, els estudis indiquen que, en fer-se grans, busquen seguretat en aigües menys profundes i degut a això alguns queden varats a les platges.
El repte de la “balena blava” consta d’unes 50 proves i es duu a terme a través de les xarxes socials (Facebook, Instagram, WhatsApp, ...), on algú que fa el paper de “curador” (master, gestor, administrador, guia, ...) va plantejant reptes de dificultat creixent a aquells que hi participen. El darrer de tots és el que indueix a acabar amb la pròpia vida!
Aquells que hi participen han d’anar enviant proves de cada repte que realitzen, normalment fotografies i/o vídeos. El 27 d’abril una noia de 15 anys catalana va ser ingressada en un hospital per participar en este macabre repte. A Catalunya és el primer cas, però hi ha més de cent casos que s’estan investigant a països com Brasil i Rússia.
De esto se trata la #BallenaAzulpic.twitter.com/wqnFcy2map
— ChileComparte (@chilecomparte) 27 de abril de 2017
Quines senyals ens han d’alarmar?
Alguns dels reptes que es proposen i que ens poden servir als pares com a senyal d’alarma de que el nostre fill ha pogut caure en la trampa són:
- no parlar amb ningú durant un dia o més;
- veure pel·lícules de terror durant 24 hores;
- despertar-se a les 4:20 de la matinada
- autolesionar-se: ferir-se cames i/o braços, marques als llavis, talls a les mans ...
- canviar de comportament o d’actitud de forma sobtada;
- formar part de grups a xarxes socials que estan relacionats amb aquesta temàtica;
- etiquetar imatges o perfils amb l’expressió “#i_am_whale” (jo sóc balena).
Llocs on demanar ajuda
Més enllà d'este fenomen tant extremat i cridaner, és evident que els pares hem de mantenir una actitud d’alerta activa constant en tot allò referent a l’ús que els nostres fills fan d’internet. No ens en podem desentendre al·legant que “estes coses tant modernes ja no van amb mi” o “què sé jo del que fa amb el seu mòbil”. Poc o molt (més aviat molt) hem de saber què hi fan amb els aparells amb què es connecten a internet, amb qui interactuen, quin tipus d’informació consulten o intercanvien, … està clar que no podrem estar-ne totalment al cas, però podrem detectar qualsevol senyal d’alarma més aviat i tindrem més ocasions de donar consells o punts de vista que ajuden a fer-los més crítics davant determinades situacions. Cal donar-los estratègies i orientacions per què en facen el millor ús possible i això només pot venir des de l’escola i des de la família.
Davant qualsevol sospita o necessitat d’ajuda caldria contactar amb la secció “Internet, xarxes socials i aplicacions” dels Mossos d’Esquadra.
Pel que fa a l’orientació a famílies en l’ús dels dispositius digitals es pot destacar la pàgina “L’educació en l’ús de les tecnologies” del portal “Família i escola” i el portal “Internet segura”.