Allí hem trobo Vicent Matamoros, canareu que tot just acaba d'entrar a la trentena, però que fa molts anys que viu literalment immers en una cosa, corrent indefinible, manifestació artística, o com se li vulga dir, que molts anomenen art sonor. Matamoros és un caçador de sons i la seua firma, perquè tingueu una referència, consta al Paisatge sonor de la comarca del Montsià, una mena de catàleg de sons dipositat al Museu de les Terres de l'Ebre amb l'objectiu de preservar determinats sorolls de la vida quotidiana d'aquest territori i evitar que acabin desapareixent del mapa sonor de la humanitat. També els sons han estat declarats patrimoni cultural immaterial de la humanitat per la Unesco. Enguany Matamoros, ha participat en la segona edició d'Eufònic Mostra d'Art Sonor i Visual de les Terres de l'Ebre i amb els seus col·legues de Mobility Lab (Efraín Foglia, Jordi Sala i Ginebra Vall), una plataforma especialitzada en la interacció digital i la investigació crítica. Ja ho van fer l'any passat, però aquesta vegada han muntat una acció sonora a la Llotja de la Ràpita interactuant a temps real amb la subhasta de peix, fent servir sons recollits en llotges de les Terres de l'Ebre, el País Valencià i el litoral gironí.
Així, sota el títol poc il·lustratiu Acció sonora a la Llotja de Peix, Matamoros i Mobility Lab, el primer divendres post-veda, van muntar un complex sistema de cables, ordinadors, micròfons, càmeres i altaveus per dur a terme una complicada acció en la qual a través de l'aplicació Instagram hi podien participar els visitants de la Llotja de Peix i totes les persones del món mundial que, coneixent l'experiment, tinguessin ganes de participar-hi. Clicant m'agrada a una de les 57 imatges del perfil Eufònic_Llotja a l'Instagram, creat expressament per a l'ocasió amb il·lustracions de tot el procés de la pesca, provocaves que per alguna o algunes de les quaranta membranes d'altaveu instal·lades als passadissos de la Llotja sortís un determinat so: el cant lacònic del subhastador de peix, frases inconnexes de pescadors entrevistats queixant-se del preu del gasoil, operaris explicant el funcionament d'una llotja, o sons del dia a dia d'una llotja actual. Per complicar-ho encara més, van instal·lar micròfons per captar el so ambient de la subhasta de peix, i una càmera que enfocava les caixes de peix i en mesurava el color, segons la franja cromàtica els altaveus emetien un so o un altre. Ciència ficció pura i dura, però amb l'objectiu d'abordar, diguem-li des d'un punt de vista artístic i tecnològic la problemàtica que pateix actualment el sector pesquer.
Vista i escoltada d'a prop la moguda no deixa indiferent. Com a periodista he explicat i he llegit moltes vegades la problemàtica dels pescadors de la costa de l'Ebre, la sagnia constant de barques desballestades, la pujada constant del preu del gasoil i altres misèries. Vicent Matamoros i Mobility Lab han difós a la seua manera aquesta problemàtica i l'han fet visible potser per a uns altres públics. Això i l'ús de les xarxes socials com una manera també de creació artística és el que trobo més interessant de l'acció sonora que van muntar a la Llotja. Per mi són conceptes nous i és aquesta voluntat experimentadora el que em fascina de l'Eufònic Mostra d'Art Sonor i Visual de les Terres de l'Ebre, una criatura parida per Vicent Fibla (la Ràpita, 1970) l'any passat. Amb només dos anys de trajectòria, el projecte ha aconseguit engrescar i gairebé abduir molta penya dins i fora de les Terres de l'Ebre, siguin artistes sonors o profans en la matèria.