27
de febrer
del
2017
Actualitzat
a les
16:01h
La població de cabra salvatge als Ports ha disminuït entre un 5% i un 8% a causa del canvi de l'entorn i, mínimament, pel brot de sarna detectat fa quatre anys. Un cop presentat el cens durant la darrera Junta Consultiva de la Reserva Nacional Caça Ports de Tortosa i Beseit, Agricultura treballarà per intensificar les mesures que permeten recuperar hàbitat de cabra salvatge a la zona. El canvi en l'entorn, amb menys vegetació, ha fet que la població haja passat a la meitat en menys de 30 anys. El subdirector general d'Activitats Cinegètiques, Jordi Ruiz, ha detallat a l'ACN que es tracta de recuperar algunes zones antigues de pastures: "recuperar bancals antics, ambients agraris perduts on hi havia pastura, que no hi havia conreu i que ara es podria recuperar i reobrir l'hàbitat", ha concretat.
De fet, les mesures ja es venen aplicant des de fa un parell d'anys però ara des d'Agricultura reclamen unes mesures "més específiques" i "de més abast", segons Ruiz, i que es tinga en compte que este és un procés "que no es pot fer en un any" i que s'ha de fer de manera gradual. "S'ha de saber fer", ha apuntat Ruiz, que diu que es tractaria de "tornar una mica enrere l'ecosistema i anar a etapes més primerenques: on hi ha més arbust i menys arbre, la cabra té més oportunitats". Fa uns 30 anys, a la mateixa zona hi havia unes 6.000 cabres salvatges, el doble que hi ha ara.
En esta línia, ha explicat que en el moment que l'animal recupere l'aliment i este siga de qualitat, "la resta és automàtic". "La naturalesa, per sort, és sàvia i si som capaços d'intervenir de manera eficaç, posa les coses a lloc", ha dit. Esta és una mesura que també afavoriria altres animals que també es ressenten dels canvis en l'entorn. De moment, amb les mesures aplicades fins ara no s'ha aconseguit revertir el procés, probablement perquè s'ha fet d'una manera tímida, segons el subdirector d'Activitats Cinegètiques. Ara, ho treballaran amb una inversió que ja està tancada i hauria de servir perquè hi haja, com a mínim, una brigada que estiga treballant a la Reserva una sèrie de mesos a l'any. Tot, coordinat amb el Parc Natural.
Ruiz ha explicat que als Ports, des de fa 20 o 30 anys, la vegetació s'ha anat abandonant i tancant, i a mesura que passava això, la pastura i la vegetació més bona per la cabra ha anat desapareixent. Això fa que les cabres tinguen menys espai i que la quantitat d'aliment siga també menor, de manera que els animals crien menys i creixin poc. A més, una part de les cabres ha de marxar i sortir fora de la Reserva, segons el subdirector d'Activitats Cinegètiques. "És un procés completament normal però no és el que voldríem", explica.
Totes estes dades queden evidenciades en un estudi fet per la Facultat de Veterinària de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), on se seleccionen diferents zones i es fa una comparativa de paisatges, si hi ha més pastura, més bosc o més roca, com ha anat la cria any rere any o quina proporció de mascles i femelles hi ha. A l'informe es demostra que el paisatge ha canviat i que on s'han registrat més diferències, més ha canviat la biologia de la cabra.
El brot de sarna
Pel que fa a la sarna, la malaltia no ha avançat tan de pressa com es creia en un principi. El cens, amb una davallada d'entre un 5% i un 8% ho demostra, segons Ruiz. "Una part d'estes cabres que han sortit de menys és perquè les hem capturat per intentar evitar que pogués passar la sarna a una zona més complicada", ha explicat. "No és molta davallada i una part pot ser un tema metodològic: que faça més fred o més vent i els animals s'amaguen més o menys".
Veient com progressa el brot de sarna, la Junta Consultiva RNC, que va reunir l'Aragó, la Comunitat Valenciana i Catalunya, a més de pagesos, ajuntaments i propietaris, va decidir mantenir el pla d'actuació perquè els resultats "estaven sent bons" i la malaltia està avançant a un ritme més lent de l'esperat. De fet, Ruiz ha recordat que es preveia que la sarna escombraria la població en vuit mesos i a quatre anys del focus només ha disminuït un 8% la població. "Va avançant pocs quilòmetres cada any i hi ha un procés, que com més lent siga, millor: quan arribe a l'altre extrem de la reserva, ja s'estarà recuperant l'altra punta", ha dit.
De fet, les mesures ja es venen aplicant des de fa un parell d'anys però ara des d'Agricultura reclamen unes mesures "més específiques" i "de més abast", segons Ruiz, i que es tinga en compte que este és un procés "que no es pot fer en un any" i que s'ha de fer de manera gradual. "S'ha de saber fer", ha apuntat Ruiz, que diu que es tractaria de "tornar una mica enrere l'ecosistema i anar a etapes més primerenques: on hi ha més arbust i menys arbre, la cabra té més oportunitats". Fa uns 30 anys, a la mateixa zona hi havia unes 6.000 cabres salvatges, el doble que hi ha ara.
En esta línia, ha explicat que en el moment que l'animal recupere l'aliment i este siga de qualitat, "la resta és automàtic". "La naturalesa, per sort, és sàvia i si som capaços d'intervenir de manera eficaç, posa les coses a lloc", ha dit. Esta és una mesura que també afavoriria altres animals que també es ressenten dels canvis en l'entorn. De moment, amb les mesures aplicades fins ara no s'ha aconseguit revertir el procés, probablement perquè s'ha fet d'una manera tímida, segons el subdirector d'Activitats Cinegètiques. Ara, ho treballaran amb una inversió que ja està tancada i hauria de servir perquè hi haja, com a mínim, una brigada que estiga treballant a la Reserva una sèrie de mesos a l'any. Tot, coordinat amb el Parc Natural.
Ruiz ha explicat que als Ports, des de fa 20 o 30 anys, la vegetació s'ha anat abandonant i tancant, i a mesura que passava això, la pastura i la vegetació més bona per la cabra ha anat desapareixent. Això fa que les cabres tinguen menys espai i que la quantitat d'aliment siga també menor, de manera que els animals crien menys i creixin poc. A més, una part de les cabres ha de marxar i sortir fora de la Reserva, segons el subdirector d'Activitats Cinegètiques. "És un procés completament normal però no és el que voldríem", explica.
Totes estes dades queden evidenciades en un estudi fet per la Facultat de Veterinària de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), on se seleccionen diferents zones i es fa una comparativa de paisatges, si hi ha més pastura, més bosc o més roca, com ha anat la cria any rere any o quina proporció de mascles i femelles hi ha. A l'informe es demostra que el paisatge ha canviat i que on s'han registrat més diferències, més ha canviat la biologia de la cabra.
El brot de sarna
Pel que fa a la sarna, la malaltia no ha avançat tan de pressa com es creia en un principi. El cens, amb una davallada d'entre un 5% i un 8% ho demostra, segons Ruiz. "Una part d'estes cabres que han sortit de menys és perquè les hem capturat per intentar evitar que pogués passar la sarna a una zona més complicada", ha explicat. "No és molta davallada i una part pot ser un tema metodològic: que faça més fred o més vent i els animals s'amaguen més o menys".
Veient com progressa el brot de sarna, la Junta Consultiva RNC, que va reunir l'Aragó, la Comunitat Valenciana i Catalunya, a més de pagesos, ajuntaments i propietaris, va decidir mantenir el pla d'actuació perquè els resultats "estaven sent bons" i la malaltia està avançant a un ritme més lent de l'esperat. De fet, Ruiz ha recordat que es preveia que la sarna escombraria la població en vuit mesos i a quatre anys del focus només ha disminuït un 8% la població. "Va avançant pocs quilòmetres cada any i hi ha un procés, que com més lent siga, millor: quan arribe a l'altre extrem de la reserva, ja s'estarà recuperant l'altra punta", ha dit.