22
de febrer
del
2017
Actualitzat
a les
16:48h
L'Associació de Municipi Eòlics de Catalunya (AMEC) està enllestint les negociacions amb tots els grups parlamentaris per a què el cànon, que ha de regular i equiparar les compensacions que cobren els municipis amb parcs eòlics, s'inclogue en els pressupostos de la Generalitat per este 2017, a través d'una llei d'acompanyament.
El tribut acabaria amb la desigualtat dels convenis que fa que, per exemple, la Torre de l'Espanyol cobre 5.000 euros per MWh però Vilalba dels Arcs, només 500. L'impost suposaria un retorn d'entre 3 i 4 milions d'euros al territori, l'1,5% de la factura de les empreses eòliques, i un coeficient qualificat per l'AMEC de "suficient".
L'associació proposa destinar el 70% de la taxa als ajuntaments, el 25% a crear una mena de projecte Leader, que subvencione altres sectors econòmics dels pobles, i el 5% a projectes de recerca. La majora de parcs eòlics de Catalunya es concentren al sud de Lleida, al sud del Camp de Tarragona i a les Terres de l'Ebre.
Partint de la convicció que "el futur energètic de Catalunya serà renovable o no serà", el president de l'AMEC i alcalde de la Granadella, Carles Gibert, ha defensat, des de Tortosa, la necessitat de regular les compensacions i els convenis que lliurement, individualment, "voluntàriament" i sense cap assessorament ni normativa que els emparés, van signar, en el seu moment, els ajuntaments on estan ubicats els parcs eòlics del país. L'avaluació posterior d'estos convenis ha portat l'AMEC a qualificar-los de "volàtils" i heterogenis.
La demanda que es fa al Parlament és que "vehicule" la proposta amb la creació del cànon eòlic que impulsa la mateixa Associació de Municipi Eòlics de Catalunya, entitat creada justament de la necessitat d'organització i empara que han requerit els consistoris per poder tractar de tu a tu amb la patronal eòlica —reforçada encara més des de la creació "del lobby eòlic" que representa l'associació d'empreses privades EòlicCat—. "Hi ha una voluntat per part de les empreses de fer este donatiu als municipis però pretenem regularitzar-ho, via llei parlamentària", ha dit Gibert.
El president de l'AMEC ha defensat que la normativa acabaria amb negociacions "dispars i en condicions de desigualtat" tenint en compte que, molt cops, s'han fet entre petits ajuntaments acarats amb grans corporacions de l'oligopoli energètic. La regulació del cànon també aturaria les amenaces de retallar o retirar estes compensacions, una amenaça cada vegada més habitual des de la retallada de les primes per a les energies renovables i amb les revendes que s'han produït de les empreses eòliques que gestionen els parcs —i amb l'arribada de socis cada vegada més desarrelats al territori—. Alguns ajuntaments ja han hagut de recórrer al jutjat contenciós administratiu contra estes pràctiques.
Via pressupostos, per no esperar més
La intenció és que el cànon s'aprove, via llei d'acompanyament, en el ple de pressupost 2017 que es preveu que se celebre a meitat del mes de març. L'AMEC ha estat negociant amb tots els grups parlamentaris i veu probable que es pugue aprovar amb este procediment, com han fet ja dos comunitats autònomes espanyoles. De fet, esta taxa ja s'aplica a València, Galícia, Castella la Manxa, i Castella i Lleó.
Tot i que algun grup, com el PSC, haja proposat la creació d'una llei específica per al cànon eòlic, l'AMEC descarta esta via perquè allargaria, al menys, dos anys la seua creació. Gibert ha assegurat que el Departament de Territori i Sostenibilitat, el d'Economia i Finances i l'ICAEN han entomat la petició i ha reclamat a Junts pel Sí i la CUP que hi donen suport.
El mateix impacte econòmic per a les empreses
Amb el nou cànon les empreses eòliques tampoc pagaran més. Seguiran compensant el territori per la implantació eòlica amb un retorn de 3 o 4 milions d'euros —un 1,5% de la seua factura—, però el repartiment per als municipis serà just, regulat i equitatiu. Els tipus de gravamen i les quotes tributàries establixen que no caldrà pagar la taxa en els parcs amb una potència instal·lada d'entre 1,5 i 4,5 MW (megawatt) però en els parcs amb una potència d'entre 4,5MW i 10,5MW es pagaran 1.500 euros per MW, en parcs eòlics entre 10,5MW i 22,5MW es pagaran 2.700 euros per MW, i en parcs de més de 22,5MW es pagaran 3.900 euros per MW.
D'esta manera s'acabarà amb les desigualtats actuals. Per posar un exemple, el municipi que més cobra per megawatt és la Torre de l'Espanyol —uns 5.000 euros—, i el que menys és Pradell de la Teixeta —uns 300 euros—. A la Terra Alta, per exemple, els pobles amb parcs eòlics cobren de mitjana uns 700 euros per MW.
Este tribut obre un marge de benefici altíssim per a molts municipis sense que les empreses, d'entrada, hajan d'aportar més. "Pensem que és un coeficient just. Per a nosaltres són molts diners i per alguns municipis petits representa el 40 o el 50% dels seus pressupostos. Partim d'esta idea com s'ha aplicat en altres comunitats autònomes i ja aniríem parlant amb les empreses", ha explicat el president de l'AMEC.
El cànon eòlic també vol ser un dissuasiu per no repetir la concentració eòlica com ha passat a la Terra Alta, perquè la relació amb les empreses provades sigue "més transparent", perquè s'establisca un sistema que grave l'impacte paisatgístic i ambiental en els territoris on se situen estes instal·lacions, i per tenir un nou incentiu a l'impuls de les minicentrals eòliques d'autoconsum.
El tribut acabaria amb la desigualtat dels convenis que fa que, per exemple, la Torre de l'Espanyol cobre 5.000 euros per MWh però Vilalba dels Arcs, només 500. L'impost suposaria un retorn d'entre 3 i 4 milions d'euros al territori, l'1,5% de la factura de les empreses eòliques, i un coeficient qualificat per l'AMEC de "suficient".
L'associació proposa destinar el 70% de la taxa als ajuntaments, el 25% a crear una mena de projecte Leader, que subvencione altres sectors econòmics dels pobles, i el 5% a projectes de recerca. La majora de parcs eòlics de Catalunya es concentren al sud de Lleida, al sud del Camp de Tarragona i a les Terres de l'Ebre.
Partint de la convicció que "el futur energètic de Catalunya serà renovable o no serà", el president de l'AMEC i alcalde de la Granadella, Carles Gibert, ha defensat, des de Tortosa, la necessitat de regular les compensacions i els convenis que lliurement, individualment, "voluntàriament" i sense cap assessorament ni normativa que els emparés, van signar, en el seu moment, els ajuntaments on estan ubicats els parcs eòlics del país. L'avaluació posterior d'estos convenis ha portat l'AMEC a qualificar-los de "volàtils" i heterogenis.
La demanda que es fa al Parlament és que "vehicule" la proposta amb la creació del cànon eòlic que impulsa la mateixa Associació de Municipi Eòlics de Catalunya, entitat creada justament de la necessitat d'organització i empara que han requerit els consistoris per poder tractar de tu a tu amb la patronal eòlica —reforçada encara més des de la creació "del lobby eòlic" que representa l'associació d'empreses privades EòlicCat—. "Hi ha una voluntat per part de les empreses de fer este donatiu als municipis però pretenem regularitzar-ho, via llei parlamentària", ha dit Gibert.
El president de l'AMEC ha defensat que la normativa acabaria amb negociacions "dispars i en condicions de desigualtat" tenint en compte que, molt cops, s'han fet entre petits ajuntaments acarats amb grans corporacions de l'oligopoli energètic. La regulació del cànon també aturaria les amenaces de retallar o retirar estes compensacions, una amenaça cada vegada més habitual des de la retallada de les primes per a les energies renovables i amb les revendes que s'han produït de les empreses eòliques que gestionen els parcs —i amb l'arribada de socis cada vegada més desarrelats al territori—. Alguns ajuntaments ja han hagut de recórrer al jutjat contenciós administratiu contra estes pràctiques.
Via pressupostos, per no esperar més
La intenció és que el cànon s'aprove, via llei d'acompanyament, en el ple de pressupost 2017 que es preveu que se celebre a meitat del mes de març. L'AMEC ha estat negociant amb tots els grups parlamentaris i veu probable que es pugue aprovar amb este procediment, com han fet ja dos comunitats autònomes espanyoles. De fet, esta taxa ja s'aplica a València, Galícia, Castella la Manxa, i Castella i Lleó.
Tot i que algun grup, com el PSC, haja proposat la creació d'una llei específica per al cànon eòlic, l'AMEC descarta esta via perquè allargaria, al menys, dos anys la seua creació. Gibert ha assegurat que el Departament de Territori i Sostenibilitat, el d'Economia i Finances i l'ICAEN han entomat la petició i ha reclamat a Junts pel Sí i la CUP que hi donen suport.
El mateix impacte econòmic per a les empreses
Amb el nou cànon les empreses eòliques tampoc pagaran més. Seguiran compensant el territori per la implantació eòlica amb un retorn de 3 o 4 milions d'euros —un 1,5% de la seua factura—, però el repartiment per als municipis serà just, regulat i equitatiu. Els tipus de gravamen i les quotes tributàries establixen que no caldrà pagar la taxa en els parcs amb una potència instal·lada d'entre 1,5 i 4,5 MW (megawatt) però en els parcs amb una potència d'entre 4,5MW i 10,5MW es pagaran 1.500 euros per MW, en parcs eòlics entre 10,5MW i 22,5MW es pagaran 2.700 euros per MW, i en parcs de més de 22,5MW es pagaran 3.900 euros per MW.
D'esta manera s'acabarà amb les desigualtats actuals. Per posar un exemple, el municipi que més cobra per megawatt és la Torre de l'Espanyol —uns 5.000 euros—, i el que menys és Pradell de la Teixeta —uns 300 euros—. A la Terra Alta, per exemple, els pobles amb parcs eòlics cobren de mitjana uns 700 euros per MW.
Este tribut obre un marge de benefici altíssim per a molts municipis sense que les empreses, d'entrada, hajan d'aportar més. "Pensem que és un coeficient just. Per a nosaltres són molts diners i per alguns municipis petits representa el 40 o el 50% dels seus pressupostos. Partim d'esta idea com s'ha aplicat en altres comunitats autònomes i ja aniríem parlant amb les empreses", ha explicat el president de l'AMEC.
El cànon eòlic també vol ser un dissuasiu per no repetir la concentració eòlica com ha passat a la Terra Alta, perquè la relació amb les empreses provades sigue "més transparent", perquè s'establisca un sistema que grave l'impacte paisatgístic i ambiental en els territoris on se situen estes instal·lacions, i per tenir un nou incentiu a l'impuls de les minicentrals eòliques d'autoconsum.