08
de febrer
del
2017
Actualitzat
a les
19:30h
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha tombat el recurs d'apel·lació del projecte de plantació de cànnabis que l'Ajuntament de Rasquera va presentar el 2013, després d'una primera sentència contrària al pla. A nivell polític el projecte ja havia estat desestimat fa anys, però feia falta dirimir-lo als tribunals.
Segons la sentència a la qual ha tingut accés el Diari de Tarragona, els acords municipals de Rasquera estan "taxativament prohibits per la llei", argumentant que el cànnabis i els seus derivats són substàncies estupefaents tal com recull el Conveni de les Nacions Unides de 1961 sobre estupefaents i també la Llei 17/1967 sobre l'aplicació de l'esmentat conveni. Així, l'Ajuntament de Rasquera està obligat a pagar les costes del procés judicial, valorades en 1.000 euros.
El consistori rasquerà va promoure al 2012 un pla anticrisi basat en el cultiu de cànnabis en unes set hectàrees de propietat privada per tal d'ingressar sobre 1,3 milions d'euros i fer front així al deute de l'Ajuntament, que era gairebé d'un 240%. El pla va ser aprovat pels veïns de Rasquera en un referèndum amb un 56% dels vots a favor.
L'Advocacia de l'Estat, però, va acabar suspenent cautelarment el pla el mateix any. Este pla va costar la dimissió a l'exalcalde Bernat Pellissa, que es va comprometre a dixar el càrrec si el projecte no obtenia més d'un 70% dels vots favorables, i va cedir l'alcaldia a Dolors Subirats.
Segons el jutge, "el cànnabis és una substància prohibida. No és lícit procedir al seu cultiu, producció, tràfec, possessió o ús, amb l'única excepció dels supòsits vinculats amb la investigació mèdica i científica". El magistrat afegix que "cap administració pública ostenta competències per desenvolupar una activitat prohibida per la llei, com el cultiu de cànnabis per al consum per part de tercers, i tampoc s'escau reconèixer l'existència d'un interès públic», i conclou que este darrer recau en "l'eradicació de la producció, tràfec i ús de les substàncies estupefaents".
Per últim, la sentència considera "irrellevants" les resolucions judicials que ha presentat la defensa, en les quals s'afirma que determinades conductes vinculades amb l'autoconsum de substàncies tòxiques "no tenen rellevància penal".
Segons la sentència a la qual ha tingut accés el Diari de Tarragona, els acords municipals de Rasquera estan "taxativament prohibits per la llei", argumentant que el cànnabis i els seus derivats són substàncies estupefaents tal com recull el Conveni de les Nacions Unides de 1961 sobre estupefaents i també la Llei 17/1967 sobre l'aplicació de l'esmentat conveni. Així, l'Ajuntament de Rasquera està obligat a pagar les costes del procés judicial, valorades en 1.000 euros.
El consistori rasquerà va promoure al 2012 un pla anticrisi basat en el cultiu de cànnabis en unes set hectàrees de propietat privada per tal d'ingressar sobre 1,3 milions d'euros i fer front així al deute de l'Ajuntament, que era gairebé d'un 240%. El pla va ser aprovat pels veïns de Rasquera en un referèndum amb un 56% dels vots a favor.
L'Advocacia de l'Estat, però, va acabar suspenent cautelarment el pla el mateix any. Este pla va costar la dimissió a l'exalcalde Bernat Pellissa, que es va comprometre a dixar el càrrec si el projecte no obtenia més d'un 70% dels vots favorables, i va cedir l'alcaldia a Dolors Subirats.
Segons el jutge, "el cànnabis és una substància prohibida. No és lícit procedir al seu cultiu, producció, tràfec, possessió o ús, amb l'única excepció dels supòsits vinculats amb la investigació mèdica i científica". El magistrat afegix que "cap administració pública ostenta competències per desenvolupar una activitat prohibida per la llei, com el cultiu de cànnabis per al consum per part de tercers, i tampoc s'escau reconèixer l'existència d'un interès públic», i conclou que este darrer recau en "l'eradicació de la producció, tràfec i ús de les substàncies estupefaents".
Per últim, la sentència considera "irrellevants" les resolucions judicials que ha presentat la defensa, en les quals s'afirma que determinades conductes vinculades amb l'autoconsum de substàncies tòxiques "no tenen rellevància penal".