13
de gener
del
2017
Actualitzat
a les
20:25h
El conseller d'Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, Raül Romeva, ha presentat avui el Pla d'actuacions en fosses de desapareguts durant la Guerra Civil i la dictadura previst per aquest 2017. Entre les actuacions anunciades hi ha un mínim de vint de recollida de restes en superficie de fosses a Corbera d’Ebre, Pinell de Brai i Miravet i també s’analitzaran les restes dipositades al Memorial de les Camposines, corresponents a 125 individus.
La presentació s'ha fet a la fossa localitzada a l'exterior del cementiri de Figuerola d'Orcau (Pallars Jussà) l'obertura de la qual està prevista en el Pla. Han acompanyat el conseller la directora general de Relacions Institucionals, Carme Garcia; l'alcalde d'Isona i Conca Dellà, Constantí Aranda, i la delegada del Govern a l'Alt Pirineu i Aran, Maria Rosa Amorós.
El Pla d'actuacions en fosses de desapareguts durant la Guerra Civil i la dictadura franquista inclou les actuacions previstes a curt termini, la sistematització dels protocols d'actuació i la planificació de futures intervencions. Les actuacions previstes en fosses i restes òssies en superfície previstes per al 2017 estan a l'Alt Pirineu i Aran, el Camp de Tarragona, la Catalunya Central, Girona, Lleida i Terres de l'Ebre.
Pel que fa a l’Ebre, s’analitzaran genèticament totes les restes òssies humanes de persones desaparegudes durant la Guerra Civil i la dictadura franquista que es troben dipositades al Memorial de les Camposines, corresponents a un nombre mínim de 125 individus.
A Corbera d’Ebre es preveu efectuar 15 actuacions d’ampliació de la documentació disponible, prospecció i recollida de les restes òssies en superfície, anàlisi antropològica i genética. En mateix es farà en quatre actuacions al Pinell de Brai i en una altra fossa a Miravet.
Un cop s’haja analitzat la informació de l’estudi de fosses de Terres de l’Ebre, encarregat el 2016, es procedirà també a incorporar-les en el mapa de fosses i es determinarà la viabilitat de la seua excavació.
Així, el Pla de fosses d’aquest 2017 complementa el Programa d’Identificació Genètica (PIG), ja que permetrà recuperar les restes òssies de les persones desaparegudes, i nodrir la base de dades amb perfils genètics extrets de les restes òssies recuperades.
Este programa està coordinat per la Direcció General de Relacions Institucionals i amb el Parlament a través de la Subdirecció General de Memòria, Pau i Drets Humans, que és la unitat competent en matèria de desapareguts i fosses comunes de la Guerra Civil i la dictadura franquista. Els principals objectius del Programa són constituir una base de dades que ordene i classifique els perfils genètics dels familiars de desapareguts de la Guerra Civil i la dictadura franquista i una altra base de dades que face el mateix en les restes humanes que es troben en fosses per finalment dur a terme l’encreuament exhaustiu de la informació d’ambdos bases de dades per intentar establir-hi relacions de parentiu i, per tant, determinar identificacions personals mitjançant l’aplicació de metodologies de seqüenciació massiva.
La presentació s'ha fet a la fossa localitzada a l'exterior del cementiri de Figuerola d'Orcau (Pallars Jussà) l'obertura de la qual està prevista en el Pla. Han acompanyat el conseller la directora general de Relacions Institucionals, Carme Garcia; l'alcalde d'Isona i Conca Dellà, Constantí Aranda, i la delegada del Govern a l'Alt Pirineu i Aran, Maria Rosa Amorós.
El Pla d'actuacions en fosses de desapareguts durant la Guerra Civil i la dictadura franquista inclou les actuacions previstes a curt termini, la sistematització dels protocols d'actuació i la planificació de futures intervencions. Les actuacions previstes en fosses i restes òssies en superfície previstes per al 2017 estan a l'Alt Pirineu i Aran, el Camp de Tarragona, la Catalunya Central, Girona, Lleida i Terres de l'Ebre.
Pel que fa a l’Ebre, s’analitzaran genèticament totes les restes òssies humanes de persones desaparegudes durant la Guerra Civil i la dictadura franquista que es troben dipositades al Memorial de les Camposines, corresponents a un nombre mínim de 125 individus.
A Corbera d’Ebre es preveu efectuar 15 actuacions d’ampliació de la documentació disponible, prospecció i recollida de les restes òssies en superfície, anàlisi antropològica i genética. En mateix es farà en quatre actuacions al Pinell de Brai i en una altra fossa a Miravet.
Un cop s’haja analitzat la informació de l’estudi de fosses de Terres de l’Ebre, encarregat el 2016, es procedirà també a incorporar-les en el mapa de fosses i es determinarà la viabilitat de la seua excavació.
Així, el Pla de fosses d’aquest 2017 complementa el Programa d’Identificació Genètica (PIG), ja que permetrà recuperar les restes òssies de les persones desaparegudes, i nodrir la base de dades amb perfils genètics extrets de les restes òssies recuperades.
Este programa està coordinat per la Direcció General de Relacions Institucionals i amb el Parlament a través de la Subdirecció General de Memòria, Pau i Drets Humans, que és la unitat competent en matèria de desapareguts i fosses comunes de la Guerra Civil i la dictadura franquista. Els principals objectius del Programa són constituir una base de dades que ordene i classifique els perfils genètics dels familiars de desapareguts de la Guerra Civil i la dictadura franquista i una altra base de dades que face el mateix en les restes humanes que es troben en fosses per finalment dur a terme l’encreuament exhaustiu de la informació d’ambdos bases de dades per intentar establir-hi relacions de parentiu i, per tant, determinar identificacions personals mitjançant l’aplicació de metodologies de seqüenciació massiva.