21
de desembre
del
2016
Actualitzat
el
24
de desembre
a les
16:22h
La Ribera d'Ebre és la tercera comarca de Catalunya, en termes relatius, on més ha disminuït la població resident, concretament ho ha fet un 13,7 per mil, i a 31 de desembre del 2015 s'ha situat en els 22.086 habitants, segons les estimacions postcensals de població de l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat). Pel que fa al creixement natural, és a dir, la diferència entre el nombre de naixements i defuncions, ha estat negatiu en 127 persones, el saldo migratori amb la resta de Catalunya i la resta d'Espanya també és negatiu, concretament en 126 persones, i el migratori amb l'estranger ha estat de 51 persones menys.
Pel que fa a la resta de comarques ebrenques, tampoc han experimentat xifres positives. La Terra Alta seguix a la Ribera d'Ebre en una reducció de la població de 10,7 per mil, situant-se en 11.617 habitants, ha experimentat un creixement natural negatiu de 70 persones, el saldo migratori interior ha disminuït en 56 habitants, i l'única xifra positiva correspon al saldo amb l'estranger que ha crescut en 1 persona.
El Montsià ha tingut una disminució de la població resident d'un 5 per mil, i se situa en 67.918 habitants, ha tingut un creixement natural negatiu de 63 habitants, una disminució de 208 persones pel que fa al saldo migratori amb l'Estat, i de 72 persones del saldo migratori amb l'estranger.
El Baix Ebre és la segona comarca de Catalunya on hi ha hagut més defuncions que naixements, concretament la diferència ha estat de 203 persones. També ha tingut una reducció d'un 4,7 per mil en la població resident, que a 31 de desembre del 2015 es troba en 78.378 habitants. Pel que fa al saldo migratori interior ha estat negatiu amb 219 persones, però positiu pel que respecta al saldo migratori amb l'estranger, que ha estat de 57 persones.
Els principals augments percentuals de població es localitzen en la població major de 85 anys gràcies a l'elevada esperança de vida i perquè les generacions que arriben a estes edats són més nombroses. Les Terres de l'Ebre, on hi havia 151,5 persones de 65 anys i més per cada 100 menors de 15 anys, és l'àmbit amb un major índex d'envelliment de Catalunya.
Per contra, la població de 25 a 39 anys és la que disminuix més a tota Catalunya pel trànsit de les generacions plenes cap a edats superiors als 40 anys. D'altra banda, segons l'Idescat, la població centenària creix, fins a les 2.294 persones el 2015, mentre que de 0 a 4 anys es reduix.
A nivell català
En el marc de Catalunya, la població resident ha augmentat en 23.578 habitants i s'ha situat en els 7.448.332 persones. Aquest increment representa un canvi de tendència després de tres anys de caigudes i és el resultat d'un creixement natural de 5.584 persones -resultant dels 70.450 naixements davant les 64.886 defuncions-, d'un saldo migratori amb la resta de l'Estat de 5.103 persones i un saldo migratori amb l'estranger de 12.891 persones. La població ha crescut en 18 comarques, principalment a les més poblades, però ha caigut en les altres 23 i l'Aran, majoritàriament les de l'interior i de muntanya.
D'altra banda, Catalunya ha registrat un creixement natural de 5.584 persones, és a dir, una diferència positiva entre el nombre de naixements i defuncions. Tot i així, en 22 comarques catalanes, el nombre de defuncions ha superat el de naixements. Pel que fa al saldo amb l'estranger, a Catalunya és positiu i ha estat el principal component del creixement de la població el 2015.
Pel que fa a la resta de comarques ebrenques, tampoc han experimentat xifres positives. La Terra Alta seguix a la Ribera d'Ebre en una reducció de la població de 10,7 per mil, situant-se en 11.617 habitants, ha experimentat un creixement natural negatiu de 70 persones, el saldo migratori interior ha disminuït en 56 habitants, i l'única xifra positiva correspon al saldo amb l'estranger que ha crescut en 1 persona.
El Montsià ha tingut una disminució de la població resident d'un 5 per mil, i se situa en 67.918 habitants, ha tingut un creixement natural negatiu de 63 habitants, una disminució de 208 persones pel que fa al saldo migratori amb l'Estat, i de 72 persones del saldo migratori amb l'estranger.
El Baix Ebre és la segona comarca de Catalunya on hi ha hagut més defuncions que naixements, concretament la diferència ha estat de 203 persones. També ha tingut una reducció d'un 4,7 per mil en la població resident, que a 31 de desembre del 2015 es troba en 78.378 habitants. Pel que fa al saldo migratori interior ha estat negatiu amb 219 persones, però positiu pel que respecta al saldo migratori amb l'estranger, que ha estat de 57 persones.
Els principals augments percentuals de població es localitzen en la població major de 85 anys gràcies a l'elevada esperança de vida i perquè les generacions que arriben a estes edats són més nombroses. Les Terres de l'Ebre, on hi havia 151,5 persones de 65 anys i més per cada 100 menors de 15 anys, és l'àmbit amb un major índex d'envelliment de Catalunya.
Per contra, la població de 25 a 39 anys és la que disminuix més a tota Catalunya pel trànsit de les generacions plenes cap a edats superiors als 40 anys. D'altra banda, segons l'Idescat, la població centenària creix, fins a les 2.294 persones el 2015, mentre que de 0 a 4 anys es reduix.
A nivell català
En el marc de Catalunya, la població resident ha augmentat en 23.578 habitants i s'ha situat en els 7.448.332 persones. Aquest increment representa un canvi de tendència després de tres anys de caigudes i és el resultat d'un creixement natural de 5.584 persones -resultant dels 70.450 naixements davant les 64.886 defuncions-, d'un saldo migratori amb la resta de l'Estat de 5.103 persones i un saldo migratori amb l'estranger de 12.891 persones. La població ha crescut en 18 comarques, principalment a les més poblades, però ha caigut en les altres 23 i l'Aran, majoritàriament les de l'interior i de muntanya.
D'altra banda, Catalunya ha registrat un creixement natural de 5.584 persones, és a dir, una diferència positiva entre el nombre de naixements i defuncions. Tot i així, en 22 comarques catalanes, el nombre de defuncions ha superat el de naixements. Pel que fa al saldo amb l'estranger, a Catalunya és positiu i ha estat el principal component del creixement de la població el 2015.