Uns 800 ebrencs fan costat als electes perseguits i mostren fermesa davant l'Estat

Nova demostració de força de l'independentisme, que va aconseguir reunir unes 80.000 persones, segons la Guàrdia Urbana, de les quals unes 800 de les Terres de l'Ebre, segons l'ANC Terres de l'Ebre, contra la judicialització del procés i la persecució d'electes catalans que van omplir l'avinguda de Maria Cristina fins i tot mitja hora abans que comencés l'acte, organitzat per l'ANC, Òmnium i l'AMI. 

Una desena d'autocars, a més de la gent que va decidir viatjar en cotxes particulars o en tren, es van desplaçar des de les quatre comarques de les Terres de l'Ebre fins a Barcelona, carregats amb estelades que no van deixar d'onejar entre parlaments i cançons. Al final, fins i tot es va haver de tallar la plaça d'Espanya davant la gran afluència de concentrats.

L'acte va estar conduït pel cantant de Lax'n'Busto, Salva Racero, que va instar a "defensar els nostres drets de forma pacífica però ferma" i per aconseguir "un país on cap dret fonamental sigui perseguit, on els electes puguin treballar pels drets de tothom, en definitiva, volem poder treballar per un futur millor per a tothom". "La nostra revolució democràtica es produirà, sense violència ni venjança, sense ciutadans de primera o segona, aconseguirem la República catalana!", va clamar."No tenim por, no tindrem mai por", va avisar el president d'Òmnium, Jordi Cuixart, que va apuntar que no deixaran sol "cap electe perseguit per un estat impropi". Igualment, va alertar que "ens volen dividits", però "no tindran prou recursos per silenciar el clam de tot un poble", i va instar a mantenir la unitat del sobiranisme davant l'Estat. "Mantingueu el sentit d'estat, estigueu a l'alçada d'aquest moment històric", va demanar als electes sobiranistes i, per la banda de la ciutadania, va reclamar a que estiguen "units, alegres i combatius, comença l'hora de la mobilització permanent". I és que les impugnacions de lleis per part del govern espanyol, va avisar, és una qüestió que "no va de banderes, sinó de defensar els drets més bàsics".

"No hi ha revolució democràtica al món més gran"
En esta línia, el president de l'ANC, Jordi Sànchez, va asseverar que "no hi ha revolució democràtica al món més gran que la nostra", i que "el moment de la veritat arriba sempre". Per això, va avisar que els catalans no restaran "indiferents" davant els processos dels electes sobiranistes, sinó que "caminarem tots junts i mai més sols, creiem en la unitat, en la democràcia i guanyarem el referèndum". "Sortirem novament al carrer quan calgui, on calgui i els dies que calgui", va avançar Sànchez.

Al seu torn, la presidenta de l'AMI, Neus Lloveras va subratllar que el procés "ha estat un camí llarg, però estem a la recta final", tot i que "l'Estat ha intensificat el seu joc brut per aturar-nos", fins al punt que va denunciar que "no hi ha separació de poders, no hi ha llibertat d'expressió en aquest país". "No permetrem que ataquin els nostres càrrecs electes i les nostres institucions, quan ataquen a un, ataquen a tots!", va asseverar, i va recordar que fins a 407 institucions catalanes, majoritàriament ajuntaments, tenen procediments oberts.
 En la conducció de l'acte, van acompanyar a Salva Racero els actors Mercè Martínez, Pep Ferrer i Marc Martínez, mentre que la música la va posar Marcel Casellas, junt a Toni Rocosa i Alfons Rojo. A l'inici, es van enumerar les lleis suspeses o anul·lades pel Tribunal Constitucional i els electes catalans pendents de judici, els quals van pujar a l'escenari al final, mentre sonava la cançó Llença't, de Lax'n,'Busto, i tot seguit Els Segadors. A l'inici, es va cantar un clàssic de Lluís Llach, L'Estaca.

Entre els electes perseguits que van assistir a l'acte hi havia la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, l'expresident Artur Mas, l'exvicepresidenta Joana Ortega, els exconsellers Francesc Homs i Irene Rigau, membres de l'equip de govern de Badalona com l'alcaldessa, Dolors Sabater, o els tinents d'alcalde Oriol Lladó i José Téllez, l'alcaldessa de Berga, Montse Venturós, o el regidor de Vic Joan Coma.

Representants dels partits
Així mateix, els feien costat representants dels partits. Per part del PDECat, hi havia la consellera de la Presidència, Neus Munté, la coordinadora general del partit, Marta Pascal, el coordinador organitzatiu, David Bonvehí, el president del grup parlamentari de Junts pel Sí, Jordi Turull, o el líder del grup de senadors, Josep Lluís Cleries. Per part d'ERC, hi van assistir el vicepresident del Govern, Oriol Junqueras, la secretària general del partit, Marta Rovira, el portaveu, Sergi Sabrià, diputats del Parlament i el Congrés, el líder dels senadors, Santi Vidal, o el líder a l'Ajuntament de Barcelona, Alfred Bosch. Igualment, també hi eren els diputats de la CUP Albert Botran i Gabriela Serra, així com alguns "comuns" com els tinents d'alcalde de Barcelona Gerardo Pisarello i Jaume Asens, o el president del grup parlamentari de Catalunya Sí que es Pot, Lluís Rabell. A més de Junqueras i Munté, hi havia altres consellers presents, com Raül Romeva, Meritxell Borràs, Santi Vila, Meritxell Serret, Toni Comín i Dolors Bassa.

Abans de la concentració, Forcadell van afirmar que no contempla que se la inhabiliti, ja que, "en democràcia, qui posa i treu presidents del Parlament són els diputats" i, per això, només contempla plegar "quan hi hagi unes altres eleccions i els diputats elegeixin un altre president", i va defensar que el que ella va fer va ser "defensar la sobirania del Parlament i el dret d'expressió i de participació".

Igualment, el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, es va sumar des de la distància a la concentració, ja que estava a Amer (Selva), el seu poble natal, que l'ha nomenat fill predilecte i l'ha distingit amb la medalla d'or. Des d'allí, va afirmar que "on hi hagi un demòcrata a Catalunya, hi haurà també una veu que s'alçarà clara contra la deriva i la pulsió antidemocràtica del govern central", i va garantir que el poble català "decidirà lliurement a les urnes" quin vol que sigue el seu futur i el seu "vincle amb Espanya" en referèndum.