Balfegó rebutja que s'establisca una quota «suplementària» per a la flota artesanal

El principal grup tonyinaire de Catalunya recela que la proposta d'Agricultura acabe suposant una rebaixa de la seua quota | Advertix que els drets puguen acabar en mans de pescadors d'altres països

ACN
27 d'octubre del 2016
Actualitzat a les 17:31h
Granja d'engreix de tonyines roges a l'Ametlla de Mar.
Granja d'engreix de tonyines roges a l'Ametlla de Mar. | Grup Balfegó
El principal grup tonyinaire de Catalunya, el grup Balfegó, de l'Ametlla de Mar, no veu amb bons ulls la proposta del Departament d'Agricultura per demanar que la flota artesanal del país recupere una petita quota de pesca de la tonyina roja.

Tot i que en la inauguració de les novenes jornades científiques de la tonyina roja que organitza Balfegó, la consellera Meritxell Serret ha defensat que "la petició no ha de rebaixar els drets de pesca de la flota d'encerclament i de palangre de superfície de Catalunya", el gerent del grup tonyinaire de l'Ametlla de Mar, Juan Serrano, s'ha mostrat recelós de les conseqüències que pot tenir.

Des de Balfegó es creu poc probable que l'organisme regulador, l'ICCAT (Comissió Internacional per a la Conservació de la Tonyina Atlàntica, en les seues sigles en anglès), cree una quota de pesca suplementària, temen que els la traurien de la seua, i no descarten que acabés en mans de pesqueries artesanals de més tradició que la catalana, com pot ser la italiana o la grega.

La proposta de noves quotes per a petites famílies pesqueres de tonyina roja a Catalunya que està defensant el Departament d'Agricultura a Madrid i Brussel·les, no ha agradat del tot al principal grup tonyinaire del país, el grup Balfegó. La consellera Meritxell Serret ha exposat esta iniciativa en la inauguració de les jornades científiques de la tonyina roja, este dijous, a l'Ametlla de Mar.

D'una banda, es reclama la garantia que els drets de pesca de la flota d'encerclament i de palangre de superfície amb port base a Catalunya -que representa el 32,4% de la quota de l'Estat-, no es tocaran, i que s'establisca una quota "suplementària" de captures de tonyina per a la flota artesanal. Segons les primeres estimacions del Departament, hi hauria una cinquantena d'embarcacions que podrien assolir una quota de dos tones cadascuna, unes cent tones en total. 

Serret ha apuntat que el Govern "veu amb bons ulls" obrir esta possibilitat sempre que no perjudique les quotes actuals i siguen "compatibles". Segons la consellera, el Ministeri d'Agricultura ho està valorant i "no ho veu malament", sempre sota la premissa "de no perdre, en cap cas", la quota que ja tenen els tonyinaires, ni que vage "en detriment" de la flota d'encerclament, la qual ha estat alabada com una flota "capdavantera i puntera" al Mediterrani. Serret també ha defensat que el sector tonyinaire "no té perquè oposar-s'hi" si es poden complementar les dos arts de pesca. En canvi, ha remarcat que "si no es poden fer de manera paral·lela, difícilment tirarà endavant" la seua proposta. 

Més reticents des de Balfegó
En canvi, per al gerent del grup Balfegó, Juan Serrano, tot i que la proposició de la conselleria "és noble", és "difícil" que els científics de l'ICCAT acaben creant dos quotes, o TAC (captura total admissible, en les seues sigles en anglès) com les coneix la pesqueria. "Si es partís en dos, el traurien a l'actual i la nostra flota es veuria perjudicada", ha advertit. Serrano també ha avisat que si els resten quota per donar-la a la flota artesanal, estos drets podrien reclamar-lo altres pesqueres artesanals d'altres països membres que "històricament" han capturat més tonyina roja que les catalanes. "Qui ens diu que no se l'endurien els maltesos, italians o grecs?", ha qüestionat el gerent del grup tonyinaire de l'Ametlla de Mar. 

Serrano ha dit que, coincidint amb la secretaria general de Pesca de l'Estat, consideren que no és el moment d'obrir este debat i cal posposar-lo fins que no es recuperen els nivells de captura, al menys, de 2007. "La classe política no hauria de plantejar repartir alguna cosa que encara no s'ha recuperat", ha dit. "El que demanem a la classe política és seguretat jurídica. Nosaltres hem fet inversions per arribar on som, hem comprat quotes transferibles i no pot ser que per allò que hem pagat, ara algú ens ho vulgui treure", ha defensat Serrano, en referència a les peticions per pescar tonyina roja de pescadors d'altres zones d'Espanya, com són els canaris. 

Cap sorpresa en la propera campanya 
Paral·lelament al debat, el sector tonyinaire català no espera cap canvi en la previsió de quotes per al 2017. Com ja es va pactar al 2014, hi haurà un augment del 20% en la quota de l'any que ve respecte a la de 2016, que va ser de 19.500 tones de peix pescat. Per este motiu, s'espera una plàcida trobada del sector en la propera cimera de la Comissió Internacional per a la Conservació de la Tonyina de l'Atlàntic, que tindrà lloc al sud de Portugal, entre el 14 i el 21 de novembre.

Els científics confien que les avaluacions per determinar la situació de la tonyina roja al Mediterrani, que s'han fet darrerament cada tres anys, s'aniran dilatant cada cop més. Seran, molt probablement, cada 5 o 10 anys, si es pot començar aplicar el nou sistema d'estratègies de gestió GBYP, un mètode que permet controlar les captures i fer un seguiment acurat del peix a partir d'alguns indicadors que permeten establir quotes sense haver d'esperar els resultats de les grans avaluacions.

Serrano ha criticat que, de cara a la propera revisió de quotes que s'ha de fer a la tardor del 2017, els representants polítics posen en dubte la fiabilitat de les dades de recuperació de la tonyina roja al Mediterrani tenint en compte que sí les van acceptar com a vàlides per reduir dràsticament els TAC. "No els quedarà més remei que reconèixer allò que veuen els pescadors: que el mar està infestat de tonyina". Que en les tres últimes campanyes, el grup Balfegó hage pescat la seua quota amb només un dia o en un màxim de cinc dies és, per a Serrano, "una senyal inequívoca d'aquesta abundància". 

De fet, com a reconegut David Die, president del comitè Permanent d'Investigació i Estadístiques (SCRS) de l'ICCAT, més enllà dels estudis científics, el que compta són les "decisions polítiques" que tenen en compte "consideracions econòmiques". "És un procés de negociació que es donarà aquest any i no sé predir si es reobrirà el diàleg o s'ajustaran al que es va planejar fa dos anys", ha apuntat Die de cara als nous repartiments, a finals de 2017. "El comitè científic no va establir estimacions precises de la taxa d'increment de les quotes. És exclusivament una decisió política", ha insistit el científic.