26
d'octubre
del
2016
Actualitzat
el
28
d'octubre
a les
9:17h
Este 2016 s'han complert 20 anys de la desclassificació per part de l'Exèrcit Espanyol un dels expedients X de més calat a les nostres terres, el que es coneix com l'OVNI de Vinaròs, albirat l'any 1983. Fins ara, l'única forma possible de consultar este expedient, era fer-ho de forma física, però des del passat 23 d'octubre la Biblioteca Virtual de Defensa ha digitalitzat tots els seus "Expedients OVNI" per poder-los consultar en línia.
L'aguaita.cat ha consultat l'expedient del que segurament és un dels fenòmens paranormals de més entitat viscuts a les nostres terres, tot i que, com veurem a continuació, l'albirament d'este OVNI va arribar fins i tot al Congrés dels Diputats i va ser captat també des de la base militar de Torrejón de Ardoz, entre d'altres. Tot i el gran revolt que va aixecar el cas, mai se'n va extraure una conclusió clara sobre l'origen d'este objecte volador que viatjava a una velocitat “entre 2 i 3 cops" més ràpida que la velocitat del so.
Un objecte volador "de característiques insòlites"
Els fets es remunten al 12 de juliol de 1983. Un ciutadà francès, “de professió pintor artístic” es va presentar a la prefectura de la Policia Municipal de Vinaròs (Baix Maestrat) per posar en coneixement de les autoritats els fets dels quals havia estat testimoni juntament amb la seua esposa i filla.
Segons el relat d’este ciutadà, el dia anterior havia pogut observar des del balcó del seu apartament (situat en un setè pis) un objecte volador “de característiques insòlites” al nord-oest de Vinaròs i les muntanyes que l’envolten (entre Xert i Morella). El ciutadà va explicar als agents que, tot i observar-lo amb uns prismàtics no va poder acabar d’identificar l’objecte, encara que sí que va captar la estela lluminosa que deixava al seu darrera i que descrivia com a “corbes suaus, ascendents i descendents, en forma d’espiral”. Va tardar unes 24 hores en notificar-ho, mogut pel fet que altres estiuejants d’un càmping proper havien vist la mateixa estela i que Radio Montecarlo també havia informat sobre un albirament semblant a la localitat francesa de Tolosa.
L’informe redactat per la Policia Municipal va ser remès al Coronel en cap del Sector Aèri de València, que en rebre la informació, es va posar en contacte amb l’Ajuntament per poder parlar de nou amb els testimonis. Massa tard, havien retornat ja al seu país.
No obstant, el fet devia alertar força la població local, prova d'això és que este insòlit albirament va arribar fins i tot al Congrés dels Diputats en forma de pregunta per part d’un diputat del PP, Gabriel Elorriaga, que interpel·lava al Govern sobre una possible intromissió en l’espai aeri nacional d’un objecte no identificat sobre Benicàssim, del qual s’havien sigut testimoni “centenars de persones”.
Esta pregunta, si que va servir per què se’n fes un informe per part del MACOM (Comandament Aeri de Combat de l’Exèrcit de l'aire) i al Cap de l’Estat Major de l’Exèrcit de l’Aire. La investigació que s'en va derivar va servir per constatar que l’objecte també havia estat vist per una formació d’avions Phantom de la Base Aèria de Torrejón de Ardoz, pel controlador de la Torre de Control de la mateixa base, per dos avions Iberia i per un de la USAF.
Malgrat això, ni els radars civils de Madrid ni els del Sistema de Defensa Aèria van detectar l’objecte. Segons la infomarció recollida per l’Exèrcit de l’Aire, l’objecte volava a uns 60.000 peus d’altura i a una velocitat “de 2 a 3 cops la velocitat del so”, una volicitat “molt superior” a la dels avions de combat espanyols.
Sense més informació disponible, l’informe va arribar a dos conclusions possibles però no definitives: que es tractés un meteorit en desintegració o bé les restes d’algún objecte espacial que, en perdre la seua òrbita, retornés a l’atmosfera terrestre.
L'aguaita.cat ha consultat l'expedient del que segurament és un dels fenòmens paranormals de més entitat viscuts a les nostres terres, tot i que, com veurem a continuació, l'albirament d'este OVNI va arribar fins i tot al Congrés dels Diputats i va ser captat també des de la base militar de Torrejón de Ardoz, entre d'altres. Tot i el gran revolt que va aixecar el cas, mai se'n va extraure una conclusió clara sobre l'origen d'este objecte volador que viatjava a una velocitat “entre 2 i 3 cops" més ràpida que la velocitat del so.
Un objecte volador "de característiques insòlites"
Els fets es remunten al 12 de juliol de 1983. Un ciutadà francès, “de professió pintor artístic” es va presentar a la prefectura de la Policia Municipal de Vinaròs (Baix Maestrat) per posar en coneixement de les autoritats els fets dels quals havia estat testimoni juntament amb la seua esposa i filla.
Segons el relat d’este ciutadà, el dia anterior havia pogut observar des del balcó del seu apartament (situat en un setè pis) un objecte volador “de característiques insòlites” al nord-oest de Vinaròs i les muntanyes que l’envolten (entre Xert i Morella). El ciutadà va explicar als agents que, tot i observar-lo amb uns prismàtics no va poder acabar d’identificar l’objecte, encara que sí que va captar la estela lluminosa que deixava al seu darrera i que descrivia com a “corbes suaus, ascendents i descendents, en forma d’espiral”. Va tardar unes 24 hores en notificar-ho, mogut pel fet que altres estiuejants d’un càmping proper havien vist la mateixa estela i que Radio Montecarlo també havia informat sobre un albirament semblant a la localitat francesa de Tolosa.
L’informe redactat per la Policia Municipal va ser remès al Coronel en cap del Sector Aèri de València, que en rebre la informació, es va posar en contacte amb l’Ajuntament per poder parlar de nou amb els testimonis. Massa tard, havien retornat ja al seu país.
No obstant, el fet devia alertar força la població local, prova d'això és que este insòlit albirament va arribar fins i tot al Congrés dels Diputats en forma de pregunta per part d’un diputat del PP, Gabriel Elorriaga, que interpel·lava al Govern sobre una possible intromissió en l’espai aeri nacional d’un objecte no identificat sobre Benicàssim, del qual s’havien sigut testimoni “centenars de persones”.
Esta pregunta, si que va servir per què se’n fes un informe per part del MACOM (Comandament Aeri de Combat de l’Exèrcit de l'aire) i al Cap de l’Estat Major de l’Exèrcit de l’Aire. La investigació que s'en va derivar va servir per constatar que l’objecte també havia estat vist per una formació d’avions Phantom de la Base Aèria de Torrejón de Ardoz, pel controlador de la Torre de Control de la mateixa base, per dos avions Iberia i per un de la USAF.
Malgrat això, ni els radars civils de Madrid ni els del Sistema de Defensa Aèria van detectar l’objecte. Segons la infomarció recollida per l’Exèrcit de l’Aire, l’objecte volava a uns 60.000 peus d’altura i a una velocitat “de 2 a 3 cops la velocitat del so”, una volicitat “molt superior” a la dels avions de combat espanyols.
Sense més informació disponible, l’informe va arribar a dos conclusions possibles però no definitives: que es tractés un meteorit en desintegració o bé les restes d’algún objecte espacial que, en perdre la seua òrbita, retornés a l’atmosfera terrestre.