20
d'octubre
del
2016
Actualitzat
a les
18:38h
L'escriptor, polític i historiador de Gandesa, Anton Monner, acaba de publicar l'obra Vocabulari de la Terra Alta, un volum enciclopèdic que recull 10.000 paraules a partir de les quals radiografia la història, l'economia i la societat de la comarca. El gran valor d'esta obra és la preservació dels mots, la parla i els argots que es van perdent "a mesura que es perden antics oficis, tradicions i costums i, sobretot, a mesura que la societat terraltina s'aparta de l'entorn rural i natural que la nodria", ha explicat l'escritor. Monner ha aprofitat este llibre per reivindicar alguns dialectalismes i castellanismes propis que no reconeixen els diccionaris i les institucions lingüístiques oficials, i per recollir-hi tots aquells que li són propis a la comarca. L'obra recull molts mots característics de les Terres de l'Ebre, en general, i altres que només alguns municipis de la Terra Alta conserven de l'herència dels seus repobladors.
Vocabulari de la Terra Alta, il·lustrat per Àngels Cid, compta amb un pròleg de l'arnerol Esteve Clua, filòleg i professor de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), que destaca l'interès que l'obra d'Anton Monner pot despertar a lingüistes i dialectòlegs, tenint en compte que este recull del gandesà va molt més enllà. La petjada del Monner enamorat de la història es troba en cada entrada del volum, cada paraula du una forta càrrega sociològica i en cada mot hi ha una intenció clara per explicar "qui són i qui han estat els terraltins". "És molt més que una obra lexicogràfica", ha reconegut l'autor. "És una enciclopèdia de la Terra Alta adreçada a tots aquells que la vulguen conèixer", ha afegit.
De fet, esta obra "ha salvat de l'oblit centenars de paraules" que ni tan sols es troben en altres diccionaris. Així ho remarca l'escriptor i filòleg Albert Manent en un prefaci pòstum que, per l'amistat i l'estima que els unia, Monner ha volgut incloure en el seu darrer llibre. S'ha de tenir en compte que va ser una petició de Manent la qual va fer començar a gestar Vocabulari de la Terra Alta. Empès per la seua curiositat, Monner havia passat la vida recopilant paraules que "li cridaven l'atenció", aleatòriament. "Quan algú deia una paraula diferent, l'escrivia en un paperet i la guardava", ha narrat l'autor de Gandesa. És a partir de 1992 que el recull comença agafar forma, quan Manent proposa a Monner que, com s'havia fet a Vila-seca, fes un recull dels noms de les eines -aïnes o ferraments a la Terra Alta- i d'oficis antics per conservar tot aquell lèxic i aquell argot que començava a esta en perill d'extinció.
Més de trenta anys de feina
Arran de llargues entrevistes amb pagesos, boters, carreters, esquiladors, ferrers, caçadors, pescadors, historiadors, poetes, sacerdots, escriptors i estudiosos d'àmbits molt diversos, Anton Monner va decidir que la seua obra havia d'anar més enllà. Més de trenta anys de feina han aglomerat 10.000 paraules carregades de vida terraltina i l'autor, en moltes d'elles, no s'ha amagat d'homenatjar tots els seus "informadors".
Ara Monner confia que Vocabulari de la Terra Alta sigue un punt de partida perquè "altres estudiosos" continuen amb la recerca i corregisquen i analitzen l'obra que ell ha iniciat. "He acabat el llibre i des de quan el vaig tancar, fa uns tres mesos, ja tindria cinquanta paraules noves perquè cada dia en van apareixent", ha apuntat. Per facilitar esta feina futura, ha incorporat un índex d'estos 10.000 mots, aglutinats per matèries i temàtiques.
La intenció de l'escriptor gandesà no és assenyalar ni delimitar els mots més autòctons de la comarca. De fet, entre els dotze municipis de la Terra Alta es compartixen paraules, fonètica i semàntica de la mateixa manera que se'n fan servir de totalment contraposades. El que ha intentat Monner és "fixar el punt d'atenció en l'origen i la petjada històrica que carreguen aquelles paraules que els són comuns als terraltins i aquelles que no ho són tant".
Apartats dels diccionaris oficials
En canvi, l'autor sí ha volgut reivindicar molts mots que han quedat apartats dels diccionaris oficials -com són "antes" –abans-, "asta" –fins-, "faenada" –feinada-, "este" –aquest-, entre d'altres-, però que a la Terra Alta se seguixen fent servir des de l'edat mitjana fins a l'actualitat, i "que són tan catalanes, que no ho poden ser més", ha defensat l'historiador de Gandesa. Monner ha insistit que, molts cops, es vol etiquetar estes paraules, "de forma equivocada", com si fossen castellanismes. Per a l'escriptor, no és el mateix aquells molts que s'han aprés del castellà i s'han instaurat en la seua versió castellana a la comarca -com poden ser "lavadora, destornillador, desparpajo, farola, lento, salero, tebeo, etc.-, que les paraules que no es van acceptar en el procés de normalització del català.
Per a Monner, un bon exemple d'esta reivindicació és la denominació del riu. "Encara diem Ebro. Ho han dit els nostres pares, els nostres avis i és com apareix en tots els llibres escrits des del segle XIX fins al segle XIV. No apareix mai Ebre. Ebre l'usa Francesc Carreras Candi -La navegació al riu Ebre (1937)- quan escriu sobre el riu a principis del segle XX i l'Institut d'Estudis Catalans creu que este és el topònim correcte, però no ho és. Quan escric Ebro als meus articles, me'l corregixen. Però com Ebro hi ha altres topònims com Caro, Tormo, Irto, Cardó, que s'han intentat traduir però són preibèrics i haurien de ser normalitzats totalment", ha defensat Monner.
Com Ebro, i gràcies a més de 200 fonts consultades, a Vocabulari de la Terra Alta, Anton Monner convida a descobrir "les aïnes i atuells" dels professionals, adjectius propis, animals, balls, bolets, cócs, dites i refranys, fruits i arbres, jocs infantils, malalties, moixons, mots d'oficis, topònims i antropònims, vegetals, herbes, vents, bromes i les peculiaritat de les derivacions verbals terraltines.
Vocabulari de la Terra Alta, il·lustrat per Àngels Cid, compta amb un pròleg de l'arnerol Esteve Clua, filòleg i professor de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), que destaca l'interès que l'obra d'Anton Monner pot despertar a lingüistes i dialectòlegs, tenint en compte que este recull del gandesà va molt més enllà. La petjada del Monner enamorat de la història es troba en cada entrada del volum, cada paraula du una forta càrrega sociològica i en cada mot hi ha una intenció clara per explicar "qui són i qui han estat els terraltins". "És molt més que una obra lexicogràfica", ha reconegut l'autor. "És una enciclopèdia de la Terra Alta adreçada a tots aquells que la vulguen conèixer", ha afegit.
De fet, esta obra "ha salvat de l'oblit centenars de paraules" que ni tan sols es troben en altres diccionaris. Així ho remarca l'escriptor i filòleg Albert Manent en un prefaci pòstum que, per l'amistat i l'estima que els unia, Monner ha volgut incloure en el seu darrer llibre. S'ha de tenir en compte que va ser una petició de Manent la qual va fer començar a gestar Vocabulari de la Terra Alta. Empès per la seua curiositat, Monner havia passat la vida recopilant paraules que "li cridaven l'atenció", aleatòriament. "Quan algú deia una paraula diferent, l'escrivia en un paperet i la guardava", ha narrat l'autor de Gandesa. És a partir de 1992 que el recull comença agafar forma, quan Manent proposa a Monner que, com s'havia fet a Vila-seca, fes un recull dels noms de les eines -aïnes o ferraments a la Terra Alta- i d'oficis antics per conservar tot aquell lèxic i aquell argot que començava a esta en perill d'extinció.
Més de trenta anys de feina
Arran de llargues entrevistes amb pagesos, boters, carreters, esquiladors, ferrers, caçadors, pescadors, historiadors, poetes, sacerdots, escriptors i estudiosos d'àmbits molt diversos, Anton Monner va decidir que la seua obra havia d'anar més enllà. Més de trenta anys de feina han aglomerat 10.000 paraules carregades de vida terraltina i l'autor, en moltes d'elles, no s'ha amagat d'homenatjar tots els seus "informadors".
L'escriptor i historiador Anton Monner, mostrant el seu darrer llibre 'Vocabulari de la Terra Alta', a la portalada de l'església de Gandesa. Foto: ACN
La intenció de l'escriptor gandesà no és assenyalar ni delimitar els mots més autòctons de la comarca. De fet, entre els dotze municipis de la Terra Alta es compartixen paraules, fonètica i semàntica de la mateixa manera que se'n fan servir de totalment contraposades. El que ha intentat Monner és "fixar el punt d'atenció en l'origen i la petjada històrica que carreguen aquelles paraules que els són comuns als terraltins i aquelles que no ho són tant".
Apartats dels diccionaris oficials
En canvi, l'autor sí ha volgut reivindicar molts mots que han quedat apartats dels diccionaris oficials -com són "antes" –abans-, "asta" –fins-, "faenada" –feinada-, "este" –aquest-, entre d'altres-, però que a la Terra Alta se seguixen fent servir des de l'edat mitjana fins a l'actualitat, i "que són tan catalanes, que no ho poden ser més", ha defensat l'historiador de Gandesa. Monner ha insistit que, molts cops, es vol etiquetar estes paraules, "de forma equivocada", com si fossen castellanismes. Per a l'escriptor, no és el mateix aquells molts que s'han aprés del castellà i s'han instaurat en la seua versió castellana a la comarca -com poden ser "lavadora, destornillador, desparpajo, farola, lento, salero, tebeo, etc.-, que les paraules que no es van acceptar en el procés de normalització del català.
Per a Monner, un bon exemple d'esta reivindicació és la denominació del riu. "Encara diem Ebro. Ho han dit els nostres pares, els nostres avis i és com apareix en tots els llibres escrits des del segle XIX fins al segle XIV. No apareix mai Ebre. Ebre l'usa Francesc Carreras Candi -La navegació al riu Ebre (1937)- quan escriu sobre el riu a principis del segle XX i l'Institut d'Estudis Catalans creu que este és el topònim correcte, però no ho és. Quan escric Ebro als meus articles, me'l corregixen. Però com Ebro hi ha altres topònims com Caro, Tormo, Irto, Cardó, que s'han intentat traduir però són preibèrics i haurien de ser normalitzats totalment", ha defensat Monner.
Com Ebro, i gràcies a més de 200 fonts consultades, a Vocabulari de la Terra Alta, Anton Monner convida a descobrir "les aïnes i atuells" dels professionals, adjectius propis, animals, balls, bolets, cócs, dites i refranys, fruits i arbres, jocs infantils, malalties, moixons, mots d'oficis, topònims i antropònims, vegetals, herbes, vents, bromes i les peculiaritat de les derivacions verbals terraltines.