09
d'octubre
del
2016
Actualitzat
a les
11:34h
Els caçadors de l’Ebre estan a l’espera d’una reunió amb el Departament de Territori i el Departament d’Agricultura a la delegació del Govern a l’Ebre, prevista per demà dilluns, en què s’ha d’aclarir per què enguany no han rebut el permís que obtenen cada any per caçar la polla d’aigua, una espècie d’ocell que fins ara havien pogut capturar any rere any. El president de la federació de caçadors de les Terres de l’Ebre, Manel Royo, ha explicat que “sempre la legalitzaven a última hora, la última setmana, segons com anava la collita de l’arròs, i ara encara no sabem si ens donaran permís o no”. Els caçadors comencen avui diumenge la temporada de caça menor, que s’allargarà fins al primer diumenge de febrer.
Royo ha explicat que fa 40 anys que a l'Ebre es captura la polla d'aigua, per la qual s'ha d'obtenir un permís especial perquè en el seu moment no es va catalogar, segons la versió dels caçadors de l'Ebre. L'autorització per caçar la polla d'aigua la signava fins ara el Departament d'Agricultura però ara l'encarregat és Territori. "És vergonyós, el que ens ha fet el Departament", ha lamentat Royo, que ha apuntat que el primer dia de caçar este ocell representava "una festa popular pel Montsià i el Baix Ebre". Els caçadors, a més, defensen que l'ocell és una espècie que prolifera ràpidament i que, si no es cacés, podria arribar a fer mal als camps al Delta.
A l'Ebre, segons la previsió del president de la Federació de Caça de les Terres de l'Ebre, Manel Royo, la temporada de caça menor "pinta bé", a l'espera de saber si entra força el tord o no, una au migratòria que comença a aparèixer quan hi ha canvis de temps de baixada de temperatures. D'altra banda, els caçadors alerten des de fa un temps que les mesures que s'han pres per combatre la plaga del caragol maçana, amb l'assecament de camps d'arròs, fan perillar les aus aquàtiques del Delta.
Els pagesos demanen més implicació per frenar la sobrepoblació
A l'Ebre, Unió de Pagesos ha reclamat als caçadors la "implicació pertinent" per intentar pal·liar la sobrepoblació de fauna cinegètica que hi ha a les Terres de l'Ebre. Segons els pagesos, "els danys no han parat d'augmentar, sobretot de conill, senglar, cabirol i cabra hispànica". Segons el president de la Federació de Caçadors a les Terres de l'Ebre, la implicació dels caçadors és total.
En el cas del conill, per exemple, UP demana a Agricultura que es declare l'emergència cinegètica als municipis de Roquetes, Tortosa i Santa Bàrbara pels danys irreversibles en tarongers i plantacions d'olivera joves, que el conill menja la pell de la soca fins a provocar-ne la mort. Segons el sindicat agrari, la mitjana de captures de les temporades 2007-2008 a 2009-2010 van ser d'uns 27.000 conills, mentre que la mitjana de captures de les temporades 2010-2011 a 2014-2015 és de 43.800 conills, és a dir, un increment d'un 62%.
La població del senglar també s'està disparant i els danys són importants a les finques d'ametllers i d'oliveres del Baix Ebre i Montsià, on destrossen, sobretot, les noves plantacions. A més, si les finques tenen reg per degoteig, els danys són quantiosos perquè moltes vegades les mànegues les furguen fins a arrencar-les. Per fer-hi front, Unió de Pagesos considera imprescindible que s'emprenguin ara les actuacions cinegètiques necessàries per evitar una sobrepoblació encara més elevada a la primavera.
També el cabirol, espècie que va ser introduïda fa pocs anys a les Terres de l'Ebre, en fa uns quatre que ha començat a provocar danys rellevants a la Terra Alta i Ribera d'Ebre, principalment, a la vinya i als cirerers, on s'han detectat finques amb plançons joves arrasades en un 80%, i també danys puntuals a la zona del Montsià i el Baix Ebre. Pel que fa a la cabra hispànica, tot i que darrerament no n'ha augmentat la població, fa més de trenta anys que provoca danys, fins al punt que ha arribat a ser el detonant de l'abandonament d'algunes finques de la falda dels Ports.
Per revertir esta situació de danys de la fauna a l'Ebre, Unió de Pagesos reclama que s'aprove una llei de caça amb un nou plantejament de gestió i noves eines i mesures que s'apliquen mitjançant un pla d'actuació concret, que ha de permetre que les poblacions de fauna s'adaptin a la capacitat del medi natural i agrari per albergar-les i al fet que siguen compatibles amb la producció agrària. El sindicat també demana que s'establisca l'obligatorietat per als titulars dels espais cinegètics, siguen públics siguen privats, de disposar d'una assegurança de responsabilitat civil per cobrir els danys a l'activitat agrària i forestal, que s'articule un sistema de comunicació electrònica dels danys de fauna salvatge, i que s'elaboren censos reals de les poblacions de fauna cinegètica.
Royo ha explicat que fa 40 anys que a l'Ebre es captura la polla d'aigua, per la qual s'ha d'obtenir un permís especial perquè en el seu moment no es va catalogar, segons la versió dels caçadors de l'Ebre. L'autorització per caçar la polla d'aigua la signava fins ara el Departament d'Agricultura però ara l'encarregat és Territori. "És vergonyós, el que ens ha fet el Departament", ha lamentat Royo, que ha apuntat que el primer dia de caçar este ocell representava "una festa popular pel Montsià i el Baix Ebre". Els caçadors, a més, defensen que l'ocell és una espècie que prolifera ràpidament i que, si no es cacés, podria arribar a fer mal als camps al Delta.
A l'Ebre, segons la previsió del president de la Federació de Caça de les Terres de l'Ebre, Manel Royo, la temporada de caça menor "pinta bé", a l'espera de saber si entra força el tord o no, una au migratòria que comença a aparèixer quan hi ha canvis de temps de baixada de temperatures. D'altra banda, els caçadors alerten des de fa un temps que les mesures que s'han pres per combatre la plaga del caragol maçana, amb l'assecament de camps d'arròs, fan perillar les aus aquàtiques del Delta.
Els pagesos demanen més implicació per frenar la sobrepoblació
A l'Ebre, Unió de Pagesos ha reclamat als caçadors la "implicació pertinent" per intentar pal·liar la sobrepoblació de fauna cinegètica que hi ha a les Terres de l'Ebre. Segons els pagesos, "els danys no han parat d'augmentar, sobretot de conill, senglar, cabirol i cabra hispànica". Segons el president de la Federació de Caçadors a les Terres de l'Ebre, la implicació dels caçadors és total.
En el cas del conill, per exemple, UP demana a Agricultura que es declare l'emergència cinegètica als municipis de Roquetes, Tortosa i Santa Bàrbara pels danys irreversibles en tarongers i plantacions d'olivera joves, que el conill menja la pell de la soca fins a provocar-ne la mort. Segons el sindicat agrari, la mitjana de captures de les temporades 2007-2008 a 2009-2010 van ser d'uns 27.000 conills, mentre que la mitjana de captures de les temporades 2010-2011 a 2014-2015 és de 43.800 conills, és a dir, un increment d'un 62%.
La població del senglar també s'està disparant i els danys són importants a les finques d'ametllers i d'oliveres del Baix Ebre i Montsià, on destrossen, sobretot, les noves plantacions. A més, si les finques tenen reg per degoteig, els danys són quantiosos perquè moltes vegades les mànegues les furguen fins a arrencar-les. Per fer-hi front, Unió de Pagesos considera imprescindible que s'emprenguin ara les actuacions cinegètiques necessàries per evitar una sobrepoblació encara més elevada a la primavera.
També el cabirol, espècie que va ser introduïda fa pocs anys a les Terres de l'Ebre, en fa uns quatre que ha començat a provocar danys rellevants a la Terra Alta i Ribera d'Ebre, principalment, a la vinya i als cirerers, on s'han detectat finques amb plançons joves arrasades en un 80%, i també danys puntuals a la zona del Montsià i el Baix Ebre. Pel que fa a la cabra hispànica, tot i que darrerament no n'ha augmentat la població, fa més de trenta anys que provoca danys, fins al punt que ha arribat a ser el detonant de l'abandonament d'algunes finques de la falda dels Ports.
Per revertir esta situació de danys de la fauna a l'Ebre, Unió de Pagesos reclama que s'aprove una llei de caça amb un nou plantejament de gestió i noves eines i mesures que s'apliquen mitjançant un pla d'actuació concret, que ha de permetre que les poblacions de fauna s'adaptin a la capacitat del medi natural i agrari per albergar-les i al fet que siguen compatibles amb la producció agrària. El sindicat també demana que s'establisca l'obligatorietat per als titulars dels espais cinegètics, siguen públics siguen privats, de disposar d'una assegurança de responsabilitat civil per cobrir els danys a l'activitat agrària i forestal, que s'articule un sistema de comunicació electrònica dels danys de fauna salvatge, i que s'elaboren censos reals de les poblacions de fauna cinegètica.