04
d'octubre
del
2016
Actualitzat
a les
18:20h
Els nivells d'estrès que patixen els estudiants d’Infermeria quan comencen les pràctiques clíniques és força elevat. "Estes pràctiques comporten uns aspectes vivencials molt intensos i moltes vegades els estudiants no disposen de prou maduresa per afrontar-los i això els genera un estrès", ha explicat la professora del departament d’Infermeria del campus Terres de l’Ebre de la Universitat Rovira i Virgili (URV), Encarna Bonfill, i autora de la tesi Estrès dels estudiants d’infermeria en les pràctiques clíniques: disseny i efectivitat d’un programa d’intervenció.
L’estudi s’ha estructurat en dos fases. La primera per establir una diagnosi sobre quins són els principals factors que provoquen este estrès en els estudiants. Després d'analitzar els resultats d'esta primera fase ha quedat demostrat que els estudiants del campus Terres de l’Ebre són els que tenen uns valors més elevats d'estrès d'entre els observats. Tot comprovant les situacions que els provoca este major estrès, s'ha procedit a dissenyar i implementar un programa d'intervenció en els estudiants del campus ebrenc.
Este programa ha consistit en reforçar les àrees de comunicació i de seguretat clínica, a través de seminaris, així com també aplicar recursos addicionals en l'espai d'aprenentatge MOODLE, on es van afegir els tallers de simulació, a través de vídeos tutorials. "Amb el reforç d'estes àrees hem demostrat que s'ha disminuït l'estrès dels estudiants”, ha apuntat Bonfill, com una de les principals conclusions de la seua tesis.
Vivències d'interaccions amb els professionals
De l'estudi es desprèn també que les principals factors que provoquen estrès als estudiants de pràctiques són les vivències relacionades amb les interaccions amb els professionals. "Els veuen tan experts que se senten incapaços d'aconseguir les seues competències”, ha explicat l'autora. El grau de tecnologia o el fet d'identificar-se amb el dolor del malalt o dels seus familiars també els genera este estrès.
Pel que fa a la metodologia emprada, l'autora va combinar la investigació quantitativa i qualitativa. Va dur a terme enquestes a 125 estudiants de tercer i quart del grau d'Infermeria del campus Terres de l’Ebre, la Seu Penedès i el campus Catalunya, abans i després d'implementar les millores als estudis. I en relació a la metodologia qualitativa va crear un grup pilot amb 27 alumnes de quart del campus Terres de l’Ebre que efectuen les pràctiques a la unitat de crítics de l'Hospital Verge de la Cinta de Tortosa perquè puguessen explicar les seues vivències, el que ha enriquit l’anàlisi de la tesi.
Altres conclusions que es desprenen d’este estudi és que este reforç es podria extrapolar a altres àrees de l'ensenyament i que es pugue tenir en compte a l'hora de dissenyar futurs plans d'estudi.
L’estudi s’ha estructurat en dos fases. La primera per establir una diagnosi sobre quins són els principals factors que provoquen este estrès en els estudiants. Després d'analitzar els resultats d'esta primera fase ha quedat demostrat que els estudiants del campus Terres de l’Ebre són els que tenen uns valors més elevats d'estrès d'entre els observats. Tot comprovant les situacions que els provoca este major estrès, s'ha procedit a dissenyar i implementar un programa d'intervenció en els estudiants del campus ebrenc.
Este programa ha consistit en reforçar les àrees de comunicació i de seguretat clínica, a través de seminaris, així com també aplicar recursos addicionals en l'espai d'aprenentatge MOODLE, on es van afegir els tallers de simulació, a través de vídeos tutorials. "Amb el reforç d'estes àrees hem demostrat que s'ha disminuït l'estrès dels estudiants”, ha apuntat Bonfill, com una de les principals conclusions de la seua tesis.
Vivències d'interaccions amb els professionals
De l'estudi es desprèn també que les principals factors que provoquen estrès als estudiants de pràctiques són les vivències relacionades amb les interaccions amb els professionals. "Els veuen tan experts que se senten incapaços d'aconseguir les seues competències”, ha explicat l'autora. El grau de tecnologia o el fet d'identificar-se amb el dolor del malalt o dels seus familiars també els genera este estrès.
Pel que fa a la metodologia emprada, l'autora va combinar la investigació quantitativa i qualitativa. Va dur a terme enquestes a 125 estudiants de tercer i quart del grau d'Infermeria del campus Terres de l’Ebre, la Seu Penedès i el campus Catalunya, abans i després d'implementar les millores als estudis. I en relació a la metodologia qualitativa va crear un grup pilot amb 27 alumnes de quart del campus Terres de l’Ebre que efectuen les pràctiques a la unitat de crítics de l'Hospital Verge de la Cinta de Tortosa perquè puguessen explicar les seues vivències, el que ha enriquit l’anàlisi de la tesi.
Altres conclusions que es desprenen d’este estudi és que este reforç es podria extrapolar a altres àrees de l'ensenyament i que es pugue tenir en compte a l'hora de dissenyar futurs plans d'estudi.