30
de setembre
del
2016
Actualitzat
el
01
d'octubre
a les
9:16h
Preveient que les centrals nuclears tancaran portes en "una o dos generacions", la Càtedra d'Energia i Desenvolupament de la Universitat Rovira i Virgili (URV), impulsada per la MADE, estudiarà l'any que ve l'impacte econòmic i social de la fi de l'energia nuclear a les Terres de l'Ebre i el Camp de Tarragona. Este informe ha de ser un element per pressionar les administracions i "captar inversions" amb l'objectiu d'evitar el panorama desolador que plana sobre el futur del territori. L'elaboració de l'estudi es va exposar en la jornada de debat sobre el Futur de l'Energia, que va tenir lloc esta setmana a Ascó, impulsada per la Mesa d'Alcaldes de l'Energia de Catalunya (MADE).
Malgrat que en la jornada es treballava amb una previsió de durada de mig segle per a l'energia nuclear, el director de la MADE, Jesús Benaiges, va defensar que "el territori s'ha de posar les piles per no topar amb un futur econòmic i social sense centrals atòmiques". "Anem cap a un canvi de paradigma energètic i encara que no s'haja de tancar demà les nuclears, implica que hem d'estar preparats per quan passe, siga en 4 o en 20 anys. Hem de saber l'impacte econòmic que crearia a la zona", va defensar el director de la MADE.
Segons Benaiges, este document seria una eina per captar inversions i ja ha estat encarregat a la Càtedra d'Energia i Desenvolupament de la URV. "No podem ser un territori energètic i que ens passe allò que ha passat a Flix. Pot passar de tot, però cal posar el mitjans possibles per evitar-ho", va recordar Benaiges a les Administracions.
Justament la directora de la càtedra de la URV, Maria Llop, va revelar algunes de les xifres de la nova base de dades, confeccionada des de 2011, sobre la producció energètica a la demarcació. Entre tots els subsector hi ha al Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre 621 empreses del sector energètic. A més de les tres nuclears, destaquen les 487 empreses d'energia fotovoltaica –molt disperses per tot el territori-, i les 42 d'energia eòlica –concertades a la Terra Alta, el Baix Ebre i el Baix Camp-.
També hi ha 18 empreses productores d'energia a partir de l'aigua, 10 que treballen amb petroli i derivats -concentrades al clúster petroquímic de Tarragona-, i 43 companyies dedicades a la cogeneració. Llop va assenyalar que es dóna la paradoxa que la producció es concentra en les zones de menys consum –nord de la Ribera d'Ebre, nord de la Terra Ala, sud del Baix Camp i nord del Baix Ebre-. També va defensar que el territori, a més d'avançar-se als impacte negatius de la fi de l'energia nuclear, ha de estudiar la utilització de nous recursos, com la biomassa, que poden generar a la demarcació molta activitat econòmica.
Una lenta transició cap a les renovables
Per la seva part, el catedràtic d'Enginyeria Ambiental a la UPC, José Maria Baldasano, va posar l'accent en "l'acceleració desmesurada" del canvi climàtic al planeta. El professor va remarcar l'increment "desaforat" de l'escalfament, que afecta sobretot l'hemisferi nord, amb xifres sense precedents en el darrer milió d'anys. En concret, Baldasano va explicar que mentre la temperatura augmentava, de mitjana, 0,026 graus centígrads en l'època de la desglaciació i 0,05 graus centígrads en l'etapa de canvi industrial, actualment ho fa 0,3 graus centígrads anuals. També, mentre que el nombre de parts per milió (ppm) de diòxid de carboni anual augmentava 0,005 en la desglaciació i 0,01 en el canvi industrial, actualment creix a 1,4 ppm cada any.
El catedràtic va remarcar que són xifres que avalen la decisió del tractat de París per dixar d'usar combustible fòssils en la producció d'energia i la mobilitat i aposta fermament per les energies renovables i sobretot per l'eficiència energètica. Este canvi, però, no serà ràpid. Segons Baldasano caldrà, al menys una o dos generacions i per sustentar el sistema l'energia nuclear serà "necessària", va defensar, tenint en compte que és una energia que no produeix gasos d'efecte hivernacle. "La taxa de risc d'un accident nuclear comparat amb la taxa de risc actual si no canvia res davant del canvi climàtic, no té comparativa", va apuntar Baldasano.
Segons Benaiges, este document seria una eina per captar inversions i ja ha estat encarregat a la Càtedra d'Energia i Desenvolupament de la URV. "No podem ser un territori energètic i que ens passe allò que ha passat a Flix. Pot passar de tot, però cal posar el mitjans possibles per evitar-ho", va recordar Benaiges a les Administracions.
Justament la directora de la càtedra de la URV, Maria Llop, va revelar algunes de les xifres de la nova base de dades, confeccionada des de 2011, sobre la producció energètica a la demarcació. Entre tots els subsector hi ha al Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre 621 empreses del sector energètic. A més de les tres nuclears, destaquen les 487 empreses d'energia fotovoltaica –molt disperses per tot el territori-, i les 42 d'energia eòlica –concertades a la Terra Alta, el Baix Ebre i el Baix Camp-.
També hi ha 18 empreses productores d'energia a partir de l'aigua, 10 que treballen amb petroli i derivats -concentrades al clúster petroquímic de Tarragona-, i 43 companyies dedicades a la cogeneració. Llop va assenyalar que es dóna la paradoxa que la producció es concentra en les zones de menys consum –nord de la Ribera d'Ebre, nord de la Terra Ala, sud del Baix Camp i nord del Baix Ebre-. També va defensar que el territori, a més d'avançar-se als impacte negatius de la fi de l'energia nuclear, ha de estudiar la utilització de nous recursos, com la biomassa, que poden generar a la demarcació molta activitat econòmica.
Una lenta transició cap a les renovables
Per la seva part, el catedràtic d'Enginyeria Ambiental a la UPC, José Maria Baldasano, va posar l'accent en "l'acceleració desmesurada" del canvi climàtic al planeta. El professor va remarcar l'increment "desaforat" de l'escalfament, que afecta sobretot l'hemisferi nord, amb xifres sense precedents en el darrer milió d'anys. En concret, Baldasano va explicar que mentre la temperatura augmentava, de mitjana, 0,026 graus centígrads en l'època de la desglaciació i 0,05 graus centígrads en l'etapa de canvi industrial, actualment ho fa 0,3 graus centígrads anuals. També, mentre que el nombre de parts per milió (ppm) de diòxid de carboni anual augmentava 0,005 en la desglaciació i 0,01 en el canvi industrial, actualment creix a 1,4 ppm cada any.
El catedràtic va remarcar que són xifres que avalen la decisió del tractat de París per dixar d'usar combustible fòssils en la producció d'energia i la mobilitat i aposta fermament per les energies renovables i sobretot per l'eficiència energètica. Este canvi, però, no serà ràpid. Segons Baldasano caldrà, al menys una o dos generacions i per sustentar el sistema l'energia nuclear serà "necessària", va defensar, tenint en compte que és una energia que no produeix gasos d'efecte hivernacle. "La taxa de risc d'un accident nuclear comparat amb la taxa de risc actual si no canvia res davant del canvi climàtic, no té comparativa", va apuntar Baldasano.