16
de setembre
del
2016
Actualitzat
a les
11:14h
El passat 14 de juliol s'encetava el cicle EBRE, ART & PATRIMONI amb l'exposició Muntanyes, del fotògraf tortosí Jep Colomé. Una mostra composta per fotografies analògiques que volen acostar-se al purisme fotogràfic, mostrant algunes de les muntanyes que trobem als Ports.
També hi trobem un text de la poeta Zoraida Burgos, que diu:
Visió poètica del delta i les muntanyes
És la llum, la llum que reflecteixen els núvols i la boira. El resplendor de la nuvolada blanca i de la boira que emergeix --erupció de claror— de les entranyes més profundes de les roques, de les esquerdes obertes a la terra. I són els cims, el perfil, tallant, de les muntanyes, les arestes mai no domades per l’agressió dels vents ni de les pluges, arestes dures, esmolades. I són les formes fascinants amagades per les pedres, el rocam i la molsa, i la vida oculta i silent d’aquells paratges, aparentment no accessibles a la mirada humana.
I són potser camins, viaranys esbossats tot just entre algunes branques, baixades perdudes al voltant d’una mola que ens deixen intuir la planura horitzontal al peu de les muntanyes.
Contrapunt a les formes complexes de les roques, són el repòs i la calma, l’ordre i la pau de les aigües someres calladament cobrint l’arena i fent un immens espill de tot el delta. Al fons, a l’horitzó, es fonen suaument el cel i l’aigua.
Tècnica? Mirada del fotògraf a la recerca d’una estètica? Obra d’art? Imatges, a la fi, d’una terra viva, sense destrossa. Imatges d’una autèntica bellesa.
Una mostra que no pot passar per alt per als amants de la fotografia i el paisatge, que la podran visitar fins el proper 9 d'octubre al Museu de Tortosa.
També hi trobem un text de la poeta Zoraida Burgos, que diu:
Visió poètica del delta i les muntanyes
És la llum, la llum que reflecteixen els núvols i la boira. El resplendor de la nuvolada blanca i de la boira que emergeix --erupció de claror— de les entranyes més profundes de les roques, de les esquerdes obertes a la terra. I són els cims, el perfil, tallant, de les muntanyes, les arestes mai no domades per l’agressió dels vents ni de les pluges, arestes dures, esmolades. I són les formes fascinants amagades per les pedres, el rocam i la molsa, i la vida oculta i silent d’aquells paratges, aparentment no accessibles a la mirada humana.
I són potser camins, viaranys esbossats tot just entre algunes branques, baixades perdudes al voltant d’una mola que ens deixen intuir la planura horitzontal al peu de les muntanyes.
Contrapunt a les formes complexes de les roques, són el repòs i la calma, l’ordre i la pau de les aigües someres calladament cobrint l’arena i fent un immens espill de tot el delta. Al fons, a l’horitzó, es fonen suaument el cel i l’aigua.
Tècnica? Mirada del fotògraf a la recerca d’una estètica? Obra d’art? Imatges, a la fi, d’una terra viva, sense destrossa. Imatges d’una autèntica bellesa.
Una mostra que no pot passar per alt per als amants de la fotografia i el paisatge, que la podran visitar fins el proper 9 d'octubre al Museu de Tortosa.