04
de juliol
del
2016
Actualitzat
a les
11:47h
La població de gavina corsa a Catalunya s'ha estabilitzat durant els darrers anys, fins a revertir lleugerament la tendència al descens. La colònia més gran de Catalunya està a la punta de la Banya al delta de l'Ebre, que representa el 40,5% de la població catalana. El delta havia arribat a acollir en una sola colònia les dues terceres parts de la població mundial coneguda.
Segons ha informat el Departament de territori i Sostenibilitat en un comunicat la població d'este ocell s'havia reduït a prop de 4.000 parelles, menys d'una tercera part de les que havien arribat a niar al país. El mal temps, les dificultats d'alimentació i els depredadors terrestres i alats s'apunten com a possibles causes del descens, que s'està frenant amb treballs de gestió als espais naturals on nidifica, especialment els deltes de l'Ebre i del Llobregat, i amb l'anellament.
El mal temps, les dificultats d'alimentació i els depredadors terrestres i alats va provocar un canvi d'hàbits que podrien estar relacionats amb la baixa taxa de reproducció de l'espècie. El 2009 va colonitzar el delta del Llobregat i ho va intentar als aiguamolls de l'Empordà i al port de Tarragona, els dos sense èxit. Mentre la colònia del Llobregat es va consolidar el 2011, un total de 2.609 parelles van triar el port de Sant Carles de la Ràpita per niar. El 2013 la cria també es va produir per primera vegada a tot el món en un ambient urbà, a la Zona Franca de Barcelona (69 parelles), i finalment va ser colonitzat amb èxit el port de Tarragona.
La gestió efectuada en els espais naturals protegits del Parc Natural del Delta de l'Ebre i el delta del Llobregat ha afavorit a l'estabilització de l'espècie. Amb tot, els efectes d'estes mesures, com tots els relacionats amb la gestió de la natura, tardaran en veure's sobre el terreny. L'anellament d'exemplars efectuats durant el mes de juny a les colònies catalanes —641 polls anellats als ports de Barcelona, Tarragona i delta del Llobregat— ajudaran a conèixer millor els moviments de l'espècie i millorar-ne la gestió.
Des del 2011 entre un 12 i un 26% de la població catalana nia en ports i no en espais naturals protegits. La gavina corsa era una espècie íntimament lligada a les illes mediterrànies, però tot i així ha optat per colonitzar espais més segurs com són els ports. Esta seguretat es deu a les limitacions de l'accés humà i a la presència de zones obertes sense depredadors naturals. Estos espais són hàbitats temporals, ja que són destinats a usos portuaris, i per tant hauran de traslladar-se a altres zones. Amb tot, la colònia de gavina corsa més gran de Catalunya continua sent la de la punta de la Banya al delta de l'Ebre. Representa el 40,5% —1586 parelles el 2016— de la població catalana.
Segons ha informat el Departament de territori i Sostenibilitat en un comunicat la població d'este ocell s'havia reduït a prop de 4.000 parelles, menys d'una tercera part de les que havien arribat a niar al país. El mal temps, les dificultats d'alimentació i els depredadors terrestres i alats s'apunten com a possibles causes del descens, que s'està frenant amb treballs de gestió als espais naturals on nidifica, especialment els deltes de l'Ebre i del Llobregat, i amb l'anellament.
El mal temps, les dificultats d'alimentació i els depredadors terrestres i alats va provocar un canvi d'hàbits que podrien estar relacionats amb la baixa taxa de reproducció de l'espècie. El 2009 va colonitzar el delta del Llobregat i ho va intentar als aiguamolls de l'Empordà i al port de Tarragona, els dos sense èxit. Mentre la colònia del Llobregat es va consolidar el 2011, un total de 2.609 parelles van triar el port de Sant Carles de la Ràpita per niar. El 2013 la cria també es va produir per primera vegada a tot el món en un ambient urbà, a la Zona Franca de Barcelona (69 parelles), i finalment va ser colonitzat amb èxit el port de Tarragona.
La gestió efectuada en els espais naturals protegits del Parc Natural del Delta de l'Ebre i el delta del Llobregat ha afavorit a l'estabilització de l'espècie. Amb tot, els efectes d'estes mesures, com tots els relacionats amb la gestió de la natura, tardaran en veure's sobre el terreny. L'anellament d'exemplars efectuats durant el mes de juny a les colònies catalanes —641 polls anellats als ports de Barcelona, Tarragona i delta del Llobregat— ajudaran a conèixer millor els moviments de l'espècie i millorar-ne la gestió.
Des del 2011 entre un 12 i un 26% de la població catalana nia en ports i no en espais naturals protegits. La gavina corsa era una espècie íntimament lligada a les illes mediterrànies, però tot i així ha optat per colonitzar espais més segurs com són els ports. Esta seguretat es deu a les limitacions de l'accés humà i a la presència de zones obertes sense depredadors naturals. Estos espais són hàbitats temporals, ja que són destinats a usos portuaris, i per tant hauran de traslladar-se a altres zones. Amb tot, la colònia de gavina corsa més gran de Catalunya continua sent la de la punta de la Banya al delta de l'Ebre. Representa el 40,5% —1586 parelles el 2016— de la població catalana.