«Si el riu és vida, el monument franquista és mort»

Montse, Josep, Victòria, Pep… Quatre testimonis i una Aula Magna de la Universitat Rovira I Virgili plena de gent. Organitzat per la Comissió per la Retirada dels Símbols Franquistes de Tortosa, el d’este divendres al vespre ha estat un acte que, per fi, ha fet pedagogia sobre el pes simbòlic del monument feixista enclavat al mig del riu al seu pas per la ciutat. No hi ha consulta ni reinterpretació que valga, han defensat els convidats. Però hi haurà consulta, en una setmana, convocada per l’Ajuntament de Tortosa per decidir si es manté ‘reinterpretat’ o s’elimina. Els testimonis han invocat a la història, a la represió, als anys de silenci i a la por, per proclamar l’”obscenitat” de la votació i reclamar la retirada inmediata del símbol plantat pel dictador, perquè “pretendre que siga un referent de la ciutat és menystenir el país i la pròpia ciutat”, ha afirmat Pep Cruanyes, portaveu de la Comissió per la Dignitat. “Si el riu és vida, el monument franquista és mort”, ha proclamat.

Una versió curta del documental promogut per la pròpia Comissió ja fa sis anys ha encetat l’acte per donar veu a la presidenta de l’Associació de Víctimes de la Repressió Franquista a Tarragona, Montse Giné. Després d’exposar l’experiència de l’associació en la seua lluita per “dignificar” la memòria dels represaliats després de la guerra civil, i els conflictes viscuts en el seu esforç per recordar la memòria d’aquelles víctimes oblidades, erigint un monument al cementeri de Tarragona on van ser enterrades en una fossa comú, ha criticat que, 80 anys després del conflicte bèlic, un símbol com el que presidix el riu al seu pas per Tortosa seguisca en peu. “No té cap tipus de justificació que es vulga mantenir, i un ajuntament democràtic, si té vergonya, i sembla ser que l’Ajuntament de Tortosa no en té, ha de respectar les lleis, perquè plantejar una consulta és una vergonya, s’ha de retirar, i prou”. Perquè “no és un troç de ferro”, ha continuat, “és tot el que simbolitza, i com a poble, com a societat, no podem permetre mantenir la simbologia feixista i plantejar-se consultar-ho”, ha defensat. “Pensavem que en democràcia recuperariem i dignificariem la memòria d’aquell període de la nostra històrica, però aquella transició suposadament modélica va ser la del silenci, vam continuar callant sempre els mateixos i encara avui, ningú ha condemnat els represors, ni han estat jutjats”.

De com les víctimes van haver de superar aquells anys foscos, cínicament definits com ’25 anys de pau’ en la inscripció que va acompanyar el monument inaugurat per Franco, n’han parlat Josep Rodríguez, nét de l’última alcalde republicà de Tortosa i Victòria Campos, víctima del franquisme. “La desesperació dels represaliats dins les cases, això van ser els 25 anys de pau”, ha recordat Josep, amb el dia de la inauguració a la memòria. Amb una petita anècdota personal, ha dixat palesa la temor que ha acompanyat els perdedors d'aquella guerra durant la seua vida. “He anat a veure a ma mare, que té 94 anys, i li he explicat que venia, i m’ha dit: fill meu, no et poses en coses perilloses”, ha explicat. Després de rememorar el destí del seu avi afusellat i d’altres càrrecs republicans de l’època, ha recordat que fins al 2013 no va arribar el primer homenatge a l’alcalde assassinat, i ha lamentat que “malgrat l’aprovació de la la llei memòria no ha sigut possible l’anulació dels consells de guerra”, Per a Josep tampoc té cabuda en democràcia la possibilitat de valorar la persistència del símbol  franquista al riu: “Per tancar les ferides que van quedar, cal l’obertura de les fosses, tirar endavant el band d’ADN… hem de fer el mateix que Europa, museïtzar el que calga i instaurar un dia pels que van patir les conseqüències”, ha apuntat.

Victòria Campos, per la seua banda, se n’ha encarregat d’explicar com de dur per als perdedors sobreviure en aquells suposats anys de pau, com la gent els girava l’esquena per temor. “Jo no me’n recordó que al col·legi ningú parlés, la repressió no existía, era la llei del silenci”, ha assegurat. Després de molts anys de penúries, de malalties sense medicaments, de feines vetades i de pobresa, “va entrar la democràcia, i les persones que em van negar el pa em venien a dir que gràcies al meu pare s’havia salvat algun familiar…. Però on estaven quan necessitava ajut? Era tanta la temor que tenien… per això i moltes coses, el monument no ens representa a ningú, ni tan sols als que van morir per Franco, perquè molts van morir per obligació”, ha afirmat amb un nus a la gola que s’ha encomanat a la sala.

Josep Cruanyes ha volgut donar, en nom de la Comissió per la Dignitat, “ple suport a la retirada” del monument. “Si hem condemant el franquisme, els seus signes no poden estar als carrers, com no estan a Alemania els signes nazis i feixistes, no ens hi volem acostumar, massa anys han passat, ha etzibat. I havent condemnat el franquisme, “no té sentit la votació, perquè suposa contribuir a banalitzar el que va representar la dictadura i debilita el que han de ser els ferms fonaments democràtics de la societat”, ha continuat. Cruanyes ha titllat “d’obscena” la consulta, i “obscè” que es pretenga que pot ser reinterpretat per promoure la pau. “No podem convertir en símbol de la pau un simbol franquista precisament erigit contra la pau i la reconciliació. Voler que siga un referent de la ciutat és menstenir el país i la pròpia ciutat. Si alguna cosa ha de ser símbol de la pau haurien de ser els poemes de Vergés. Fora els símbols feixistes del nostre carrer gran, lo riu”, ha conclós.

La comissió per la Retirada ha intensificat estos dies la campanya contra el monument que ja va començar el 2009. I passe el que passe el 28 de maig en una consulta que considera "vergonyosa", ja ha avançat que continuarà lluitant, segons ha remarcat la conductora de l'acte i portaveu de la comissió Laura Hierro.