11
de maig
del
2016
Actualitzat
el
12
de maig
a les
10:19h
La cultura catalana entra en campanya per la retirada del monument franquista de Tortosa. Dos setmanes i escaig abans de la consulta que tindrà lloc el 28 de maig, i mentre els partits polítics hi passen de puntetes, la cultura catalana alça la veu. Una cinquantena de noms representatius del món cultural del país han fet públic este dimecres un manifest en què demanen la retirada del monument franquista de Tortosa, sota el títol Cultura contra el feixisme.
Actors com Joel Joan o Lluís Homar, els escriptors Rosa Regàs o Víctor Amela, els periodistes Miquel Calçada i Vicent Partal, el cantautor Lluís Llach o el director de cinema Ventura Pons, entre d'altres, formen part d'esta llista, en què també hi ha una nodrida representació ebrenca. Així, hi trobem noms com l'historiador i arxiver Jesús Massip (Creu de Sant Jordi), els actors Sílvia Sabaté i Pere Ponce, els escriptors Marta Rojals, Andreu Carranza, Emigdi Subiras i Jesús Maria Tibau, l'il·lustrador Ignasi Blanch, catedràtics com Germà Bel, Amparo Moreno, Miquel Àngel Pradilla i Jesús Sánchez Cervelló, cantautors com Montse Castellà i Joan Rovira, el ceramista Joan Panisello i la doctora en ciències de l'Educació Mercè Gisbert.
"Ens trobem davant la paradoxa de fer una consulta democràtica sobre el franquisme, contribuint a la legitimació del feixisme i obrint la porta al fet que este vestigi ignominiós continue presidint el cor del Països Catalans", afirmen en este manifest.
Els signants sostenen que malgrat "preferir la retirada del vergonyós monòlit, tal com marca la llei, sense cap mena de votació prèvia (el feixisme no es consulta)", lamenten "la convocatòria d’una consulta" i critiquen "la perversió del llenguatge que s’utilitza en el redactat, quan es parla de "memòria històrica" i "pau" en ambdós respostes".
D'altra banda, donen "ple suport a la retirada i la museïtzació del monument feixista" i fan una crida "amable i generosa" a la ciutadania de Tortosa perquè, "independentment de la seua ideologia i com a capital històrica que és de les Terres de l’Ebre, done exemple i actue amb valentia, maduresa, cultura democràtica, sentit de la justícia i de país i vote l’opció a)".
La resposta a), recordem, afirmava el següent: "a) Retirar-lo i museïtzar-lo per promoure la memòria històrica i la pau".
Segons esta cinquantena de noms de la cultura catalana "el manteniment d’este tipus d’elements en l’espai públic és una ofensa per a la nostra societat, contrari a l’esperit democràtic que empara l’ordre constitucional i posa en evidència la feblesa de la nostra cultura social i política".
Els sotasignats s'han afegit a esta iniciativa de forma individual i, segons expliquen en una breu nota, "no s'ha creat cap associació" ni prenen la iniciativa "empesos per cap entitat concreta". "Simplement ho fem com a ciutadans compromesos que desenvolupen la seua tasca professional en els àmbits abans esmentats i que s'engloben dins la cultura en el seu sentit més ampli", afegixen.
El llistat encara no s'ha tancat i les adhesions es poden fer arribar al correu [email protected].
Actors com Joel Joan o Lluís Homar, els escriptors Rosa Regàs o Víctor Amela, els periodistes Miquel Calçada i Vicent Partal, el cantautor Lluís Llach o el director de cinema Ventura Pons, entre d'altres, formen part d'esta llista, en què també hi ha una nodrida representació ebrenca. Així, hi trobem noms com l'historiador i arxiver Jesús Massip (Creu de Sant Jordi), els actors Sílvia Sabaté i Pere Ponce, els escriptors Marta Rojals, Andreu Carranza, Emigdi Subiras i Jesús Maria Tibau, l'il·lustrador Ignasi Blanch, catedràtics com Germà Bel, Amparo Moreno, Miquel Àngel Pradilla i Jesús Sánchez Cervelló, cantautors com Montse Castellà i Joan Rovira, el ceramista Joan Panisello i la doctora en ciències de l'Educació Mercè Gisbert.
"Ens trobem davant la paradoxa de fer una consulta democràtica sobre el franquisme, contribuint a la legitimació del feixisme i obrint la porta al fet que este vestigi ignominiós continue presidint el cor del Països Catalans", afirmen en este manifest.
Els signants sostenen que malgrat "preferir la retirada del vergonyós monòlit, tal com marca la llei, sense cap mena de votació prèvia (el feixisme no es consulta)", lamenten "la convocatòria d’una consulta" i critiquen "la perversió del llenguatge que s’utilitza en el redactat, quan es parla de "memòria històrica" i "pau" en ambdós respostes".
D'altra banda, donen "ple suport a la retirada i la museïtzació del monument feixista" i fan una crida "amable i generosa" a la ciutadania de Tortosa perquè, "independentment de la seua ideologia i com a capital històrica que és de les Terres de l’Ebre, done exemple i actue amb valentia, maduresa, cultura democràtica, sentit de la justícia i de país i vote l’opció a)".
La resposta a), recordem, afirmava el següent: "a) Retirar-lo i museïtzar-lo per promoure la memòria històrica i la pau".
Segons esta cinquantena de noms de la cultura catalana "el manteniment d’este tipus d’elements en l’espai públic és una ofensa per a la nostra societat, contrari a l’esperit democràtic que empara l’ordre constitucional i posa en evidència la feblesa de la nostra cultura social i política".
Els sotasignats s'han afegit a esta iniciativa de forma individual i, segons expliquen en una breu nota, "no s'ha creat cap associació" ni prenen la iniciativa "empesos per cap entitat concreta". "Simplement ho fem com a ciutadans compromesos que desenvolupen la seua tasca professional en els àmbits abans esmentats i que s'engloben dins la cultura en el seu sentit més ampli", afegixen.
El llistat encara no s'ha tancat i les adhesions es poden fer arribar al correu [email protected].
DOCUMENT RELACIONAT: Manifest per la retirada i la museïtzació del monument franquista de Tortosa