04
de febrer
del
2016
Actualitzat
el
18
de febrer
a les
20:46h
Façana de l'Ajuntament de Deltebre. Foto: Cedida
El jutge de l'Audiència Nacional Ismael Moreno ha requerit a la Policia Nacional, la Guàrdia Civil i els Mossos d'Esquadra que li informen sobre els estatuts, finançament i activitats desenvolupades per l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i altres associacions de Catalunya per esclarir si han estat les "impulsores i promotores" de la tramitació de les mocions de suport a la resolució independentista del Parlament. En un acte, al que ha tingut accés Europa Press, el magistrat accepta una sèrie de diligències sol·licitades per la Fiscalia per possibles delictes de sedició i rebel·lió i reclama a les Forces de Seguretat la llista d'ajuntaments que hagen aprovat mocions de suport a la resolució I/XI del Parlament, anul·lada pel Tribunal Constitucional (TC).
Moreno vol saber la forma en què les propostes van ser incloses en l'ordre del dia de les corresponents sessions plenàries, les dates i si facultaven als alcaldes a dur-les a terme executant els "actes pertinents".
A més, pregunta quins partits van recolzar les mocions i el sentit dels informes emesos pels secretaris i interventors dels consistoris.
L’Ajuntament de Deltebre, integrat?
El titular del Jutjat Central d'Instrucció 2 ha demanat a més informes sobre l’ANC, l'Associació de Municipis per la Independència de Catalunya (AMI) i l'Associació Catalana de Municipis (ACM), que "semblen ser les promotores" de les mocions. En concret, demanda els seus estatuts, components, data de constitució, mecanismes i vies de finançament, i pregunta si l'Ajuntament de Deltebre es troba integrat en estes organitzacions.
En relació amb la moció de suport aprovada el 9 de desembre per l'Ajuntament de Vic (Barcelona), ordena recaptar del secretari del consistori una còpia de l'enregistrament de la sessió o el document en un altre format de les intervencions de cadascun dels edils que es van posicionar respecte a la "urgència" de la proposició.
La Fiscalia de l'Audiència Nacional va advertir de la "il·legalitat" de la resolució parlamentària i va demanar saber si va ser una iniciativa aïllada o va respondre, "com tot apunta, a una estratègia planificada o concertada amb el propòsit de generar una situació o context d'incompliment generalitzat de la legalitat constitucional que permeti la consecució de la independència al marge de les vies legals d'aquesta part del territori nacional".
En el seu informe, datat el 22 de gener, el departament que dirigix Javier Zaragoza va defensar la competència de l'Audiència Nacional per conèixer els delictes contra la forma de Govern, que inclou "l'execució d'actes constitutius de rebel·lió i sedició quan la finalitat o el propòsit dels mateix siga canviar il·legalment l'organització territorial de l'Estat i declarar la independència d'una part del territori, en este cas la comunitat autònoma de Catalunya".
El delicte de rebel·lió, castigat amb penes de 25 a 30 anys, tipifica "l'alçament violent i públic amb la finalitat de declarar la independència d'una part del territori nacional".
El de sedició, penat amb 10 a 15 anys de presó, perseguix "l'alçament públic i tumultuari per impedir, per la força o fora de les vies legals, l'aplicació de les lleis, el legítim exercici de les seues funcions a qualsevol autoritat, corporació oficial o funcionari públic, o el compliment dels seus acords o de les resolucions administratives o judicials".