26
d'octubre
del
2015
Actualitzat
a les
16:48h
El periodista de Gandesa Jordi Prades ha presentat al campus Terres de l’Ebre de la URV la seua tesi doctoral a l’entorn del conflicte ambiental a les Terres de l’Ebre, en el marc de la qual ha analitzat les transformacions socioculturals i en els mitjans de comunicació els últims 15 anys. La investigació, amb el nom de ‘La mediatització del conflicte ambiental. El cas de les Terres de l’Ebre’, avalua en profunditat els diversos aspectos del conflicte i considera la Reserva de la Biosfera una oportunitat com a marc de diàleg i consens, tot i que incerta, tal com reconeix l’autor.
En els últims anys, els reiterats intents de transvasament de l’Ebre han intensificat el debat ambiental en un territori, l’Ebre, que concentra nombroses instal·lacions de generació d’energia hidroelèctrica, nuclear i eòlica, la majoria de la qual s’exporta fora del territori. La coincidència, en el temps i en l’espai de diversos projectes percebuts com agressions al territori (com els transvasaments d’aigua, la gestió dels residus radioactius i el desplegament eòlic) són en el punt de partida de la tesi.
Per elaborar-la, l’autor ha fet un buidatge exhaustiu de les informacions que durant quinze anys han anat apareixent als mitjans de comunicació i també ha realitzat entrevistes a catorze actors destacats que han participat en el conflicte des de les lògiques mediàtica, política, legal i dels moviments socials. També ha analitzat la legislació ambiental del període 2000-2015, recursos i sentències judicials, actes de reunions, documentació corporativa, manifestos de les plataformes, missatges en cartells, pancartes i consignes reivindicatives, grafits i centenars de fotografies.
La investigació analitza el cas en tres nivells:
En el nivell macro o global, la tesi constata com els moviments socials intenten que el desenvolupament sostenible incorpore valors de justícia ambiental i ecològica. La tesi identifica noves cultures ambientals (la de l’aigua, la de l’energia, la del territori, la del paisatge, la de la pau) que, més enllà de la cultura del ‘NO’, apareixen per la desigual distribució del poder i dels riscos i beneficis entre nuclis hegemònics i perifèries marginals. Prades qüestiona el discurs hegemònic del desenvolupament sostenible per concloure que la justícia ecològica se’ns presenta com a nou paradigma de relacions entre les persones i la natura per fer front a la crisi ambiental a partir dels principis de cooperació, responsabilitat i precaució.
En el nivell local, la tesi identifica una transformació del conflicte cap al consens. La Reserva de la Biosfera de les Terres de l’Ebre exemplifica l’aparició d’un nou marc de diàleg per a l’acord, el canvi d’un discurs negatiu, victimista i resignat a un discurs propositiu i de consens, però això no significa que les diferències entre els actors en disputa s’hagen resolt. De fet, segons Prades, la Reserva “es presenta com una oportunitat incerta: és una eina vàlida per implementar polítiques de sostenibilitat i en este sentit pot ser útil per apaivagar aspectes econòmics i socials del conflicte a nivell local a curt i mitjà termini. En canvi, passada pel sedàs de la cultura dels drets revisada, la reserva no sembla que servisca per resoldre el conflicte ambiental, atès que reproduix el model de la modernització ecològica que el capitalisme imposa globalment”, afirma l’autor.
En el nivell individual, el treball descriu els canvis introduïts per les tecnologies de la informació i la comunicació en la cobertura que fan els mitjans del conflicte ambiental, i les implicacions d’estos canvis per a la professió periodística i la qualitat del sistema democràtic.
La tesi destaca per la seva proposta metodològica, una matriu d’anàlisi que combina elements de la comunicació, les ciències polítiques, el dret i la sociologia amb elements del dret ambiental. Jordi Prades ha elaborat este treball en el marc del Programa Martí i Franquès d’ajuts a la investigació, amb el finançament de l’Associació Nuclear Ascó-Vandellòs II i de la Fundació Endesa. La tesi ha estat dirigida pel doctor Jordi Farré, director de la Càtedra Internacional d’Excel·lència en Comunicació URV/Repsol i professor del Departament d’Estudis de Comunicació de la Facultat de Lletres.