És el moment de parlar de vegueria ?

El debat sobre l'Estat propi ha posat novament sobre la taula quina ha de ser la futura organització territorial catalana. Què en pensa cada partit al respecte? | Els candidats territorials es posicionen sobre este ítem present a la campanya ebrenca

Sofia Cabanes
25 de setembre del 2015
Actualitzat el 26 de setembre a les 14:07h
Politics de tots els partits menys PP i C's i representants intitucionals de les Terres de l'Ebre van sostenir esta pancarta en la històrica manifestació del 10 de juliol de 2010, que duia per lema. 'Som una Nació. Nosaltres decidim'.
Politics de tots els partits menys PP i C's i representants intitucionals de les Terres de l'Ebre van sostenir esta pancarta en la històrica manifestació del 10 de juliol de 2010, que duia per lema. 'Som una Nació. Nosaltres decidim'. | aguaita.cat

Politics de tots els partits menys PP i C's i representants intitucionals de les Terres de l'Ebre van sostenir esta pancarta en la històrica manifestació del 10 de juliol de 2010, que duia per lema. 'Som una Nació. Nosaltres decidim'. Foto: aguaita.cat


"Les Terres de l'Ebre som vegueria", era el lema de la delegació ebrenca en la històrica manifestació contra la retallada de l’Estatut del 10 de juliol de 2010. Una sentència que acabaria reduint l’opció d’una organització territorial pròpia basada en vegueries a un simple canvi de nom de les Diputacions Provincials, si no es modificaven a les Corts Generals, mitjançant una llei orgànica (en base l’article 141.1 de la Constitució Espanyola), els límits provincials. La decisió del Constitucional i la posterior falta d’interès per part dels governs de CiU per continuar implementant un nou desenvolupament territorial en base la llei catalana de Governs Locals, va dixar el projecte de la vegueria en un calaix,... Fins que va vindre la campanya electoral pel 27S.

El debat sobre l’Estat propi ha desenterrat també el debat sobre el model d’organització territorial. I les vegueries han entrat en campanya. Les va posar sobre la taula el cap de llista de Junts pel Sí a Tarragona, l’economista casenc Germà Bel i també van ser debatudes en el debat que este dimarts va organitzar el Col·legi de Periodistes a les Terres de l’Ebre.

És moment ara de parlar de vegueries?, es va preguntar als candidats territorials. Això és el que van respondre.
 
Toni Polo (Unió): Som el primer partit d’aquí que va crear una intercomarcal de les Terres de l’Ebre, nosaltres creiem en la
vegueria. Llàstima que en estos moments Convergència i ERC tindrien a les seues mans fer la vegueria des de la Diputació, transferir competències i no ho han fet.

 
Matías Alonso (C’s): El model de l’organització de l’Administració Pública de Ciutadans no contempla les vegueries. De fet, contempla la simplificació. No ampliar l’Administració, sinó reduir-la dràsticament. Només contemplem 3 nivells en l’Administració de l’Estat: el municipal, des d'on es poden mancomunar serveis entre ajuntaments; el model Autonòmic, i per últim l’Administració General de l’Estat. No contemplem vegueries, contemplem estar prop de la gent. Al final tanta estructura comporta molt de greix i poc múscul, estructures hipertrofiades construïdes per sobre de les necessitats dels ciutadans.
 
Hortènsia Grau (Catalunya Sí que es Pot): Estem a favor de les vegueries i del desmantellament de l’estructura de les Diputacions. Però ens sobta que justament haguem tingut 5 anys, on hem presentat multitud de propostes al Parlament, i no s’ha avançat gens ni mica en este tema. En este últim mandat hem tingut la suficient majoria per tirar endavant reformes. Sí que és cert que s’hauria de modificar una llei orgànica i l’Estat no en te cap gana, però és igual, podíem desobeir i començar a muntar-ho de manera funcional com a estructura o que la Diputació de manera interna, com ja ha fet amb les finances, desenvolupés més competències. La vegueria és el nostre model territorial, és un instrument administratiu, però no només es defensa els ciutadans de l’Ebre amb la vegueria, també es defensa el territori tenint la gerència territorial de salut aquí, que s’ha desmantellat.
 
Jaume Solé (Partit Popular): Si les vegueries han de suposar més burocràcia i menys eficàcia a l’hora de dur a terme les polítiques no hi estarem a favor. El paper de les Diputacions, sobretot aquí a les Terres de l’Ebre, ha estat molt bo. Sobretot per als pobles menuts amb poca capacitat pressupostària per a fer certes obres, que han estat assumides per la Diputació. Jo no sé si a Junts pel Sí els interessa massa eliminar els Consells Comarcals, perquè porten anys ‘endollant’ la seua gent allà.

 
Bibiana Porres (PSC): Seria un bon instrument per a defensa la nostra pròpia idiosincràsia. No suposa duplicitat d’administracions perquè proposem suprimir els consells comarcals per la vegueria. Ara ja tenim un exemple com és el Copate que gestiona alguns serveis que han derivat els consells comarcals a este organisme.

 
Germà Bel (Junts Pel Sí):  La vegueria és una idea que ve del fet que les Terres de l’Ebre són una microcomunitat política. Com ja va diagnosticar Ernest Lluch als anys 60, es tracta d’una terra centrifugada perquè mai ha tingut poder i sempre ha estat massa lluny del poder per tindre un diàleg. A les Terres de l’Ebre ens sobra greix administratiu. Es pot perfectament amb les administracions existents, simplificar i reduir greix, si es fa la vegueria. La idea no és tenir més personal públic, la idea és que quan parlem d’empoderar els territoris, també parlem de prendre decisions, parlem de la definició de cabals, de la gestió energètica,.... tenir una institució que catalitze les preferències de la ciutadania de l’Ebre. Això és impossible en el marc actual, perquè hem de canviar el mapa provincial i les corts generals no ho canviaran, perquè forma part de l’arquitectura de 1836, per això, hem arribat a la conclusió que si volem arribar a un òrgan de poder polític propi, necessitem sortir de l’Estat.
 
Carme Abril (CUP): Esprem que estes siguen les últimes eleccions on la gent de les Terres de l’Ebre anessem dins de la demarcació tarragonina. Vegueria sí, en una nova ordenació territorial en una nova república catalana que ha de gaudir d’un equilibri territorial a tots els nivells. L’establiment d’esta nova ordenació farà que des d’aquí es puga treballar per un territori equilibrat.