La pèrdua del 2% de la població a les TE el 2014 limita el potencial de creixement econòmic

La Càtedra d’Economia Local i Regional (CELIR) del campus Terres de l’Ebre de la URV ha presentat per quart any consecutiu l’Informe Anual d’Economia Local i Regional de les Terres de l’Ebre corresponent a l’any 2014. Un informe que, tot i traspuar optimisme pel fet que l’any passat va ser el primer des de l’inici de la crisi en què es van generar nous cotitzants a la Seguretat Social en tots els sectors, també fa un toc d’atenció als aspectes negatius que poden limitar el creixement del territori i que sembla que es perpetuen en el temps. En este sentit, apunta la reducció de la població: “Un territori que perd població és un territori que sagna i que hipoteca el seu futur”, sentencia el document després del 2% de població perduda l’any passat. A més, el creixement es torna a basar només en la demanda interna, fet que “no és desitjable a mitjà ni a llarg termini perquè es poc competitiu i està basat en l’endeutament”. També són aspectes preocupants que s’han de superar que no es genere ocupació per als aturats de més edat, les “insuportables” altes taxes d’atur, la poca qualitat d’esta ocupació o les dificultats per retenir capital humà, entre d’altres.

Després de centrar l’atenció en els aspectes que limiten el creixement de l’economia a les quatre comarques de l’Ebre, l’Informe enumera moltes de les oportunitats de futur que són intrínseques i que poden fer competitiu este territori. Es referix, entre d’altres, a la importància de la diversitat mediambiental que es dibuixa com un gran potencial turístic; la ubicació cruïlla del territori com a potencialitat per generar activitats econòmiques; la riquesa gastronòmica  i de productes agraris; el fet de ser un territori amb espais empresarials disponibles i ben connectats i amb una marca recent de qualitat com és la declaració de Reserva de la Biosfera de la Unesco i, finalment, ésser un territori poc desenvolupat i, per tant, amb un gran potencial de creixement.

L’Informe però subratlla el fet que estos avantatges que neixen dels  recursos propis del territori per convertir-se en avantatges competitius necessiten “governança territorial, emprenedoria i foment de la iniciativa privada, internacionalització i noves tecnologies així com recerca, formació i universitat”. De fet, estes mancances són assenyalades també pels empresaris entrevistats per realitzat l’Informe que no paren de reclamar “un full de ruta territorial, una guia que pose en valor les potencialitats i que puga coordinar els esforços realitzats entre el sector púbic i el privat”. Així mateix els empresaris recorden alguns pals a les rodes per desenvolupar-se com la manca d’infraestructures o de treballadors ben formats, entre d’altres.

Les dades del 2014
En el 2014, segons l’anàlisi, s’ha vist com creixia l’economia gràcies al sector serveis, però també a registres positius en la indústria i, per primer cop des de l’inici de la crisi, el sector de la construcció també tornava a generar llocs de treball i fins i tot l’agricultura també va mostrar xifres en positiu. El 2014 també ha estat l’any en què s’ha constatat per primer cop des de l’inici de la crisi que la xifra de cotitzants a la seguretat social ha crescut fins arribar a un creixement interanual els  darrers mesos del 2,7%. Estos augments, segons Duro,  “fan que per primer cop hi haja una esperança fonamentada de redreçament i de recuperació”. També ajuda a tenir una visió optimista la disminució del 7,1% del nombre d’aturats del darrer trimestre de 2014 que es dóna en tots els nivells educatius, d’edats i de sexes, excepte en els majors de 50 anys, que continuen tenint problemes per reincorporar-se al mercat laboral.

La presentació de l’Informe Anual d’Economia Local i Regional Terres de l’Ebre 2014 elaborat per la CELIR ha comptat amb la participació, a més del rector Josep Anton Ferré, del catedràtic Juan Antonio Duro, del president Josep Poblet i del director del Campus, Azael Fabregat; amb la de l’alcalde d’Amposta, Adam Tomàs, i la del regidor de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Tortosa, Emili Lehmann.