Les cases sentenciades

Ho va anunciar l’alcalde de Tortosa, Ferran Bel, abans de les eleccions: després dels comicis, enderroc. I ja superada la data fixada, la sentència només s’ha de complir. Després de dècades de modificacions urbanístiques, processos judicials, debats plenaris i informes, un cop el ple municipal va aprovar l'expropiació definitiva de les tres últimes finques pendents per poder demolir, les anomenades cases de la catedral tenen els dies comptats. Finalment, la Tortosa desitjosa de donar encara més magnificència a la façana principal de la catedral espera veure el seu anhel assolit. Però, malgrat l’escàs debat ciutadà, en part a causa de l’estat ruïnós que presenten els edificis -“una degradació programada”, sostenen els defensors dels edificis- i sense el més mínim besllum d’oposició política, alguns historiadors i urbanistes es mantenen ferms sobre el que consideren un greu error històric. Un de més, diuen, per a una ciutat bimil·lenària que ja ha eliminat massa vestigis dels seus orígens.
 L'arquitecte Xavier Rollán, la família del qual és propietària d'un dels set immobles, s'ha bolcat durant anys en l'intent de salvar les cases: “Esta illa va formar part del carrer més antic de la ciutat, un lloc principal, l'eix que concentrava els edificis on residia el poder polític i religiós de la ciutat i, si s'elimina, es desnaturalitza tot un entramat urbanístic que arranca d'època romana”, sosté. En la mateixa línia, Albert Curto, director de l’Arxiu Històric Comarcal del Baix Ebre, apunta que “estos edificis són elvestigi viu del que era la muralla fluvial de Tortosa. Un informe que va signar en el 2006 l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Industrial de la Universitat Politècnica de Catalunya ratifica que estem davant “un sector especialment significatiu de la trama urbana més antiga d'una ciutat bimil·lenària”.

A més, els opositors al projecte d’enderroc al·leguen un altre inconvenient: “Si elimines les cases, obres d'una forma extraordinària les perspectives de la catedral i la convertixes en una cosa ridícula. És a dir, la façana, que avui sembla gegantesca perquè té un punt de vista forçat de pocs metres, es podrà mirar des de més de cent metres de distància i, per tant, quedarà empetitida. És un problema de geometria molt simple”, advertix el també historiador Jacobo Vidal, un dels signants de l'informe de la Politècnica.

Amb tot, l’alcalde de la ciutat recordava dies enrere que “el projecte està previst a la planificació urbanística, que ha evolucionat en el temps, des de l'any 1964, i ha estat abordat en el ple en diferents moments històrics i formats, sempre amb un suport de 21 a 0; no desperta discussió política més enllà de la polèmica generada pels propis interessats”. Culminades les expropiacions, s’iniciarà la licitació de les obres de demolició, amb un pressupost de 227.000 euros. El projecte d'urbanització haurà d'esperar al resultat de les excavacions arqueològiques que es duguen a terme en el solar. “Generarem un espai de trobada, on la gent puga contemplar el riu i la catedral”, augurava Bel.