Móra d'Ebre i la Ràpita, les poblacions més prolífiques en la creació de llocs de treball

Puja el nombre d’afiliats a la Seguretat Social a les TE, per damunt de la mitjana catalana | En general, “una cosa és la quantitat, i l’altra la qualitat de la feina”, advertix el catedràtic Juan Antonio Duro

Redacció
28 de maig del 2015
Actualitzat a les 16:53h
Oficina del SOC de Tarragona.
Oficina del SOC de Tarragona. | Agnès Llorens.

Imatge d'arxiu d'una oficina del SOC. Foto: Agnès Llorens.


El nombre d’afiliats a la Seguretat Social a les Terres de l’Ebre, 46.982 cotitzants, ha crescut un 5% interanual, segons les “bones xifres globals” que recull el Butlletí d’Anàlisi de la Conjuntura Local de les Terres de l’Ebre del primer trimestre de 2015. Així ho ha exposat el catedràtic d’economia i director de la Càtedra d’Economia Local i Regional del campus Terres de l’Ebre de la URV,  Juan Antonio Duro, en la presentació que este migdia ha fet del Butlletí a l’Aldea, acompanyat per la directora dels Serveis Territorials d’Empresa i Ocupació, Mercè Miralles, i per l’alcalde en funcions de la població, Daniel Andreu.

La pujada d’afiliats registrada a l’Ebre supera fins i tot la mitjana catalana, situada en el 3,8%, i és la més alta enregistrada en els últims 10 anys. Segons el catedràtic Juan Antonio Duro “este creixement s’explica novament per l’embranzida del règim general, els assalariats, i pel dinamisme dels serveis, que arriba a un creixement de cotitzants del 6%, amb l’hostaleria al capdavant, molt probablement animada per un inici de temporada avançat per les dates de Setmana Santa, i per segon trimestre consecutiu també creix molt la construcció, un 5,4%, 2 punts per sobre del passat trimestre. Tot i estes bones dades però, em refermo en el toc d’atenció del passat trimestre pel fet que hi ha quantitat però no qualitat en l’oferta de treball”.

Tot i les màximes en serveis i en la construcció, el creixement s’enregistra també en la resta dels grans sectors econòmics, això sí, amb més moderació, i en les quatre comarques ebrenques. Cal destacar la crescuda de llocs de treball a la Ribera d’Ebre amb un 10,9%, molt influenciada novament per l’efecte de Móra d’Ebre, on s’han incrementat notablement les activitats sanitàries; seguix el Montsià, amb un creixement del 5,1% esperonat per la construcció, sobretot en la capital, Amposta; després s’hi troba el Baix Ebre, amb una pujada del 3,9% i, finalment, la Terra Alta amb un creixement més moderat del 3% perquè és una comarca amb una orientació més clara a l’agricultura.  Móra d’Ebre ha esta la població més prolífica a l’hora de crear llocs de treball (26,9%), com dèiem pel sector sanitari, juntament amb Sant Carles de la Ràpita (11,1%), en este cas per l’hostaleria i en menor mesura pel comerç i la construcció. En el pol oposat es troben Ulldecona, que perd força per la caiguda de les indústries extractives, amb una pèrdua d’afiliació del 2,2% i Santa Bàrbara amb un -l’1,5%.

Menys atur
Quant a l’atur, segons el butlletí, continua caient amb força per cinquè trimestre consecutiu. Així, els tres primers mesos d’enguany va disminuir un 8,9%, gairebé un punt per sobre de la mitjana catalana, situada en el 8,1%, i es van enregistrar 14.786 persones sense feina.  La caiguda s’ha accelerat en totes les comarques, excepte a la Ribera d’Ebre que ha estat més moderada. L’atur ha baixat en diferent mesura entre els homes, un 12,7%, i entr les dones, un 4,5%. Actualment hi ha 7.156 dones a l’atur. La baixada de l’atur ha estat especialment forta entre els més joves, un -12,4% en els menors de 30 anys (hi ha 2.279 joves a l’atur), i un -16,8% entre les persones que estan a la trentena (3.564 aturats en esta franja d’edat). Per contra, l’atur s’estabilitza entre les persones de 50 anys, quan en els passats trimestres no parava de créixer, però continua augmentant en els majors de 55 anys. Els aturats de més de 50 anys ja sumen 5.061 persones. Duro ha tornat a remarcar en este sentit “la transcendència de dissenyar plans específics d’ocupació i empleabilitat per a este col·lectiu”. La davallada de les xifres de l’atur també ha afectat tots els nivells formatius, tot i que destaca una baixada d’un 30% entre els universitaris de primer cicle, i ha superat el 10% entre els estudiants de formació professional superior i entre les persones sense estudis.