19
de maig
del
2015
Actualitzat
a les
16:52h
L’Ajuntament ha iniciat esta setmana els treballs de reconstrucció de la torre del castell d’Ascó, en estat de ruïna des dels anys seixanta, quan van caure dos de les quatre parets. Les obres serviran per refer totalment la torre i poder-la obrir a les visites, i consistiran en la reconstrucció de les dos parets caigudes i les tres plantes que contenia la construcció original, a les quals s’hi accedirà per una escala. Per dur a terme la reconstrucció, basada en dos fotografies de 1870 i 1920, s’empraran pedres originals del propi emplaçament sorgides de l’actuació arqueològica de la primavera passada, materials antics -pedra, calç, sorra i fusta per als pisos-.
Durant les obres també es durà a terme una segona actuació arqueològica. A la primera, va rebaixar-se el nivell del terra entre un i sis metres, feina que va servir per fer aflorar diferents dipòsits d’aigua i vi i un carrer empedrat. Estos treballs, però, van obviar la zona noble de la fortalesa, que haurà de ser fruït de futures excavacions. Durant este estiu l’actuació arqueològica prevista busca trobar l’accés principal a la fortalesa. Es tracta d’una petita excavació a la zona adjacent de la torre que permetrà confirmar o desmentir esta hipòtesi i aprofundir en el coneixement del recinte, del qual no es coneix la configuració.
L’Ajuntament va adjudicar la reconstrucció del castell d’Ascó a l’empresa Rècop, Restauracions Arquitectòniques S.L.U. el 10 de març per un import de 250.881,01 euros més IVA i té un termini d’execució de 5 mesos.
La història del castell
El rei Felip IV va ordenar el 1643, després de la Guerra dels Segadors, el desmantellament total del castell d’Ascó, que havia quedat molt malmès, i llavors el comanador hospitaler va traslladar-se a viure al poble. Anteriorment, la fortalesa apareix citada en nombroses referències històriques des del segle XII, sota domini musulmà i després de la reconquesta (1149) l’ocuparan els cavallers de l’Orde del Temple (1182), que van ampliar el recinte fortificat. Després de la desaparició dels templers a principis del segle XIV, el castell passarà a l’Orde de l’Hospital, que també hi faran reparacions i obres de rellevància. Passada la Guerra dels Segadors, el castell cau en desús, tot i que durant la darrera Guerra Carlina (1872-1876) encara va jugar un paper militar com a infraestructura d’una línia de telègraf.
Durant les obres també es durà a terme una segona actuació arqueològica. A la primera, va rebaixar-se el nivell del terra entre un i sis metres, feina que va servir per fer aflorar diferents dipòsits d’aigua i vi i un carrer empedrat. Estos treballs, però, van obviar la zona noble de la fortalesa, que haurà de ser fruït de futures excavacions. Durant este estiu l’actuació arqueològica prevista busca trobar l’accés principal a la fortalesa. Es tracta d’una petita excavació a la zona adjacent de la torre que permetrà confirmar o desmentir esta hipòtesi i aprofundir en el coneixement del recinte, del qual no es coneix la configuració.
L’Ajuntament va adjudicar la reconstrucció del castell d’Ascó a l’empresa Rècop, Restauracions Arquitectòniques S.L.U. el 10 de març per un import de 250.881,01 euros més IVA i té un termini d’execució de 5 mesos.
La història del castell
El rei Felip IV va ordenar el 1643, després de la Guerra dels Segadors, el desmantellament total del castell d’Ascó, que havia quedat molt malmès, i llavors el comanador hospitaler va traslladar-se a viure al poble. Anteriorment, la fortalesa apareix citada en nombroses referències històriques des del segle XII, sota domini musulmà i després de la reconquesta (1149) l’ocuparan els cavallers de l’Orde del Temple (1182), que van ampliar el recinte fortificat. Després de la desaparició dels templers a principis del segle XIV, el castell passarà a l’Orde de l’Hospital, que també hi faran reparacions i obres de rellevància. Passada la Guerra dels Segadors, el castell cau en desús, tot i que durant la darrera Guerra Carlina (1872-1876) encara va jugar un paper militar com a infraestructura d’una línia de telègraf.