Els impactes «severs» del pla de conca de l'Ebre, en un informe d'Agricultura

La Plataforma en Defensa de l’Ebre portava un any reclamant-lo, però no ha estat fins fa deu dies que el departament d’Agricultura li ha traslladat l’informe sobre els impactes que el pla de conca de l’Ebre aprovat pel Govern espanyol l’any passat (i ara ja en revisió) tindrà sobre el tram final del riu i el Delta. Es tracta d’un document molt concís i taxatiu, que compila els efectes “severs” que pot tindre el pla. Sense anar més lluny, la direcció general de medi Natural i Biodiversitat, del departament d’Agricultura, que signa l’informe, advertix que si es construixen les 50 preses que preveu el pla de conca, “s’estima que l’aportació del riu a la desembocadura serà d’una tercera part de la mitjana dels últims 25 anys”, amb tot el que això pot comportar per als ecosistemes però també per als sectors econòmics que hi van vinculats, com ara la pesca. La PDE esperava l’informe abans del novembre, per tal que la Comissió Europea l’hagués tingut en compte en la seua valoració del pla de conca i en les recomanacions que li va fer a l’Estat, però amb tot, sosté que serà ben útil per afegir-lo a la queixa davant el Tribunal de Justícia europeu i també al contenciós davant el Suprem, els dos fronts de batalla jurídica oberts.

L’informe aborda un dels grans cavalls de batalla del moviment antitransvasament i científic: aconseguir uns cabals ambientals que garantisquen la supervivència del riu i el delta. Des del 2007, el Govern i la PDE defensen un cabal per al tram final de l'Ebre que oscil·la entre els gairebé 7.200 hm3 i els 9.500 a l'any, en funció de si és sec o humit, unes xifres que seran revisades pròximament per la Comissió per a la Sostenibilitat. El pla de l'Ebre ho va deixar en poc més de 3.000. La Plataforma considera a més, que a menys cabal exigible per al tram final, més sobrants aigües amunt disponibles per transvasar en un futur. L’informe aborda el tema del cabal ambiental, apuntant que “no es garantix un cabal ecològic mínim que permeta la conservació dels hàbitats presents en el tram final del riu i molt especialment en el Delta de l'Ebre”.

La “variació dràstica del règim hidrològic” que pronostica l'informe “implica una penetració major i més perllongada en el temps de la falca salina”, apunta Agricultura. A més a més,  “els redactors del Pla són conscients del gran impacte que això suposarà a causa de la variació, per la qual cosa preveuen la instal·lació d'un sistema de comportes” sense que s'haja analitzat “la viabilitat econòmica i ambiental de la mesura”. També considera que l'important increment de la superfície regada prevista en el Pla (fins a 1,5 milions d'hectàrees el 2027), a part de l'increment del consum d'aigua per a reg, “també pot implicar una amenaça per al manteniment de la qualitat de les aigües a causa d'una major aportació de fertilitzants i plaguicides”. Altres efectes de la reducció del cabal, agrega, serà la disminució de la productivitat biològica al mar i una major reducció en l'aportació de sediments. Tot plegat, al costat de l'estabilització de la costa mitjançant dics de contenció “podria afectar l'estat de les masses d'aigua del riu, de transició i costaneres, a les zones humides incloses les considerades lloc Ramsar, al parc natural, a la ZEPA del Delta de l'Ebre i a la pròpia Reserva de la Biosfera”.

Cal recordar que l’informe arriba en plena revisió del pla de conca (el que es va aprovar l’any passat portava tants anys de retard que ja toca revisar-lo, complint el calendari de revisions previst), el projecte de modificació del qual està en exposició pública fins al 30 de juny. La PDE ha fet una crida a presentar al·legacions abans d’esta data, i immediatament després, abans que el consell de l’Aigua de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre l’aprove, previsiblement al juliol, convocarà una gran mobilització ciutadana a les Terres de l’Ebre. Serà la manera de recordar que la gent de l’Ebre vigilar que el nou pla, que ha d’aprovar-se abans que acabe l’any i que estarà en vigor fins al 2021, incloga les modificacions que calguen per tal que no pose en risc el riu al qual hauria de protegir.