El refugi antiaeri més gran de Tortosa, nova experiència històrica i turística

“Existien moltes raons que ens impulsaven a marxar de Tortosa cap a Barcelona, incloses la vida, la llibertat i la recerca de la felicitat”. Esta frase que el corresponsal de guerra Ernest Hemingway va deixar escrita en la seua colpidora crònica ‘Bombing of Tortosa’ l’any 38 dóna idea de quina és la situació que podien estar vivint els habitants d’una ciutat corpresa per l’acarnissament bèl.lic. En els mesos de setge durant la Batalla de l’Ebre, Tortosa va patir fins a 86 atacs aeris, una batería de bombardejos d’un abast que costa d'imaginar. Ara, hi ajuda a fer-se càrrec d’este moment dramàtic de la història de la ciutat el refugi antiaeri museïtzat que, des d’avui, es pot visitar en grups organitzats. És el refugi més gran dels vint que es van construir a Tortosa per protegir la població civil quan no estava fugida a les muntanyes. Amb una capacitat per a 400 persones, està ubicat a la zona de l'Eixample, just al darrere de l'antic cine Fèmina, i consta d'un passadís principal i diverses galeries que recorren, al llarg de 120 metres, el subsòl del barri del Garrofer.
 L'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, acompanyat del regidor de Turisme, Alfredo Ferré; el gerent de l'empresa ABS, Toni Balada; el responsable de la museïtzació del refugi, i de qui va ser comissari de l'exposició ‘Sota un núvol de pols groga. Tortosa, ciutat bombardejada’, Antoni Royo, han fet avui la primera visita al reobert refugi número 4.

A l'exterior, un mural explicatiu informa, en diferents idiomes, de la situació de Tortosa durant la Guerra Civil, dels 8 mesos de setge durant la Batalla de l'Ebre i del funcionament d'estos  amagatalls. Un plànol de la ciutat indica la intensitat dels bombardejos amb gran precisió. “El 15 d’abril del 38 van caure sobre la ciutat, que havia estat evacuada el 12 d’abril, 54 tones de bombes, quan en els bombardejos de març a Barcelona es van deixar anar 44 tones, la qual cosa dóna idea de la intensitat dels atacs aeris en una ciutat petita com és Tortosa”, ha detallat Royo. Un drama al qual Hemingway, a través de tres cròniques periodístiques, “va donar dimensió internacional”, apunta.

 A l'interior del refugi, l'experiència és d'impacte. Els visitants accedixen a un sistema de galeries ventilades d'un metre d'ample per dos d'alçada, excavades en terreny argilós i còdol arrodonit, amb paviment de terra, que van ser revestides amb maó i formigó. A les parets, reproduccions de cartells que orientaven la gent sobre com actuar en cas d’atac aeri. Transcorreguts uns segons, s'apaga la llum general i s'encèn una línia de bombetes de filaments mentre, a través de la sonorització, es representa l'arribada dels raids aeris, que de seguida comencen a deixar caure les bombes. Els laments de la població atemorida, els plors dels xiquets, les preguntes sense resposta, les sirenes… són elements que incentiven a imaginar, per uns minuts, vivències no tan llunyanes.

El refugi tenia tres portes d'accés per fer més fluïda l'entrada i facilitar-ne la sortida, i comunicava amb un altre situat al final del carrer Teodoro González.

L'obertura de l'antic refugi antiaeri de la Guerra Civil té per objectiu divulgar la història i aportar un nou actiu turístic, al qual es pot accedir a través de les empreses turístiques de guiatge que operen a la ciutat. El personal de la brigada municipal de Manteniment i Serveis ha fet els treballs de sanejament i reobertura del refugi. El cost de la museïtzació, de 13.000 euros, s'ha finançat amb càrrec al Pla de foment de turisme.