Arqueòlegs de la UAB analitzaran durant 4 anys el jaciment del Molló de Móra la Nova

Redacció
12 de març del 2015
Actualitzat a les 17:29h
El projecte inclou prospeccions sobre el terreny i difusió de la recerca.
El projecte inclou prospeccions sobre el terreny i difusió de la recerca. | Sirga Comunicació

Arqueòlegs de l’equip de recerca GRAMPO de la Universitat Autònoma de Barcelona analitzaran durant quatre anys el jaciment del Molló, a Móra la Nova, amb l’objectiu de conèixer la dinàmica de les societats pageses de les Terres de l’Ebre quan es consoliden entre el neolític final i l’edat de bronze. Així ho contempla el projecte arqueològic de recerca i difusió ‘III-II mil·lenni aC a les Terres de l’Ebre’ presentat avui pel Museu de les Terres de l’Ebre, coordinador junt a l’equip de la UAB dirigit pel catedràtic de Prehistòria Miquel Molist, i que compten amb la participació de l’Ajuntament de Móra la Nova i del Servei d’Arqueologia del Departament de Cultura.

El projecte es desenvoluparà en quatre anys i consta d’una part pròpiament arqueològica, en la qual es faran diferents actuacions com ara prospeccions, excavacions, estudis especialitzats i anàlisis diverses; i una part de difusió de la recerca i dels seus resultats, que comportarà conferències, cursos, exposicions, etc.

Tal com ha explicat el doctor Molist, els aspectes més interessants de l’estudi del jaciment del Molló seran “conèixer com les comunitats feien la gestió del territori i esbrinar si eren les mateixes comunitats les que vivien en pla i en turons i es desplaçaven d’un lloc a l’altre, o eren diferents grups d’individus. També serà interessant determinar el nombre d’individus que vivia en aquesta comunitat del Molló, que va ser una de les primeres poblacions sedentàries d’aquesta zona”.
 

Presentació del projecte d'intervenció arqueològica, avui a Móra la Nova. Foto: Sirga Comunicació

Per bé que pren com a punt de referència el jaciment del Molló (Móra la Nova), a partir d’aquí el projecte obrirà la mirada cap a la resta de les Terres de l’Ebre, tenint en compte que la vall de l’Ebre és un espai important per al desenvolupament dels primers assentaments d’agricultors i ramaders. “L’eix vertebrador és sens dubte el propi riu, que actua com una eina de comunicació. Tant en l’àmbit terrestre com fluvial, la vall de l’Ebre és escollida per les diverses poblacions humanes entre el IV i I mil·lenni, que mitjançant diverses estratègies econòmiques i territorials estructuren un model de poblament força complex, a dia d’avui encara en estudi”, han explicat els coordinadors del projecte.

En este context, “la possibilitat d'estudiar de manera exhaustiva el jaciment del Molló implica una gran oportunitat per comprendre el procés formatiu i evolutiu d’un assentament a l’aire lliure, que presenta unes noves característiques en tractar-se d'un jaciment extens i amb una important ocupació prehistòrica en un entorn pla, proper a la terrassa fluvial, que serà propi de societats agrícoles”, han afegit.

Estudis previs
Prèviament a este projecte, l’any 2013 el Museu de les Terres de l’Ebre i el doctor Miquel Molist de l’equip de recerca GRAMPO de la UAB van signar un conveni de col·laboració per dur a terme un projecte de recerca en el jaciment, que s’ha centrat en estudiar i analitzar els materials de les diferents intervencions dipositats al Museu. Enguany es preveu oferir els seus primers resultats.

L’any passat, la Generalitat va aprovar el projecte de recerca quadriennal d’intervenció en matèria arqueològica sobre la interacció entre els ambients fluvials i les primeres societats agrícoles, a partir del qual es plantegen noves intervencions arqueològiques al jaciment i prospeccions a la zona adjacent.