Es dispara l’afectació del brot de sarna entre les cabres salvatges del Port

Ja són 96 els exemplars detectats que haurien contret la malaltia, dels quals 38 han estat abatuts | Els responsables del departament de Medi Ambient destaquen que el problema és més cinegètic i econòmic que ecològic

Sílvia Berbís
30 de gener del 2015
Actualitzat el 07 d'octubre del 2016 a les 17:31h
Avui s'ha avaluat la situació i mesures en una roda de premsa a Amposta.
Avui s'ha avaluat la situació i mesures en una roda de premsa a Amposta. | Sílvia Berbís

De dos exemplars abatuts, ara fa deu dies, i una dotzena d’exemplars sospitosos d’haver contret al sarna, a 38 cabres mortes pels caçadors i agents rurals i 98 susceptibles estar afectats. Són les xifres que evidencien com s’ha disparat en els últims dies l’afectació del brot de sarna sarcòptica que afecta la població de cabra salvatge dels Ports des que el 5 de desembre, segons el departament de Medi Ambient, es localitzés el primer exemplar afectat. Es tracta, asseguren els tècnics i càrrecs del departament, d’una “evolució natural”, que s’ha disparat de resultes del fred i l’època de zel de l’espècie, han argumentat. El director general de Medi Natural i Biodiversitat, Antoni Trasobares, ha assegurat que “no és un problema ecològic, ja que la malaltia té tractament efectiu, sinó cinegètic i econòmic, per l’impacte que representa per als territoris, ja que els rendiments econòmics cauen dràsticament de forma temporal, així com les captures”.

Trasobares, acompanyat del director dels serveis territorials del Departament, Pere Vidal, del subdirector de caça i activitats cinegètiques, Jordi Ruiz i del cap del servei de sanitat animal a Terres de l’Ebre, Joan Cladelles, ha informat en roda de premsa a Amposta sobre la situació actual i les mesures que ha activat el Departament per gestionar-la.

Els casos localitzats se circumscriuen en nou àrees privades de caça, a la Terra Alta, fora de la Reserva Nacional, de manera que són els responsables d’estes àrees privades els encarregats de gestionar la situació en primera instància, i si ho demanen intervé el departament i el Cos d’Agents Rurals. Així, el departament hi dona suport si es demana o pot actuar subsidiàriament si la situació no pot gestionar-se de manera prou efectiva des de l’APC amb els recursos disponibles. A la pràctica, “la majoria de cabres abatudes fins ara ho han estat pel Cos d’Agents Rurals”, han explicat els responsables del departament que avui han comparegut. 

El brot pot afectat notablement la població de cabra salvatge al Port, on hi ha uns 5.500 exemplars. El patró general d’afectació de la malaltia a altres zones, on es desenvolupa durant 3 ó 4 anys, oscil·la entre un 40-95% de mortalitat. A partir d’este punt les cabres que sobreviuen tornen a recuperar les seues poblacions.

En la primera fase

Trasobares ha informat que a data d’avui “ens trobem a la fase 1 del que preveu el Pla de control, en què es prioritzen les actuacions orientades a la identificació i captura dels animals afectats amb la màxima celeritat per evitar la propagació de la malaltia”.

Durant les properes setmanes, i sempre d’acord amb els resultats de l’evolució de la població de cabres afectades es podria entrar a la segona fase, que té com a objectiu ja no eliminar els animals infectats sinó “garantir que tinguen les millors condicions per fer-se resistents a la sarna i deixar que la malaltia tinga la seua evolució natural, la qual cosa  contribuirà a recuperar i regenerar la població de cabra”, han assegurat els responsables del departament.

Una malaltia que s’escampa

El subdirector de caça, Jordi Ruiz, ha senyalat que es tracta d’una malaltia que històricament (des els anys 90 a Andalusia i ha anat pujant per la zona del llevant a la península ibèrica, o també al nord d’Espanya, al Cantàbric amb  afectació a l’isard) ha estat present arreu, però gracies als tractaments mèdics que existixen s’ha pogut i es pot tractar i controlar.

Ruiz ha explicat que a Catalunya des de primers dels 90 ja s’havien pres mesures, preveient que acabaria arribant. Als anys 90 ja es van fer diverses actuacions i es va reduir la densitat de la  població de les cabres a la Reserva Nacional de Caça a la meitat.

El subdirector ha explica també que el problema “el tenim amb la cabra salvatge, no amb cap altre espècie, ja que no hi ha transmissió per l’especificitat de la sarna en cada espècie, i per tant no pot traslladar-se a raboses, animals domèstics etc, i que tampoc té cap repercussió per a la salut humana.

Joan Cladelles, cap del servei de sanitat animal de la territorial,  ha explicat que s’han inspeccionat a través dels serveis tècnics de sanitat animal totes les explotacions ramaderes de cabra de la zona  i no s’ha detectat cap exemplar infectat. “En cas que s’arribés a produir algun cas, ates que es tracta d’animals estabulats o confinats dins l’explotació el problema desapareix ja que té tractament mèdic eficaç”, ha apuntat.