‘Embetumada’ a Ulldecona

Lluny d’apaivagar ànims entre els contraris i convèncer els indecisos, l’assemblea organitzada anit per l’Ajuntament d’Ulldecona per informar sobre la planta d’aglomerat asfàltic, no ha fet sinó atiar la divisió entre partidaris i detractors d’esta controvertida indústria.

La posada en escena, sense precedents, prometia. A la taula, com a mestra de cerimònies de l’acte, l’alcaldessa, Núria Balagué. Acompanyada de dos pesos pesants de BECSA, l’empresa propietària de la planta d’asfalt recentment traslladada a la localitat. D’una banda, Francesc Vea, director de Projectes en I+D+i i, de l’altra, Juan Vicente Cubero, director de plantes asfàltiques i maquinària de Becsa. A part d’ells, “dos tècnics independents”, segons la presentació: Anna París, enginyera de Parma Ingeniería amb una dilatada experiència de treball en este tipus d’indústria i, per últim, “una autoritat internacional” en el sector, Juan José Potti, president de l’Associació de Fabricants d’Alfalt d’Espanya.

La primera en agafar la paraula va ser Núria Balagué: “Esta activitat no l’ha anat a buscar l’ajuntament “, va manifestar. Rere esta frase, l’alcaldessa va desgranar els que han estat els passos que han culminat amb la instal·lació de la planta al municipi. “La proposta va arribar de BECSA i Canteras del Ebro a l’octubre”. El motiu, les obres de la variant entre Vinaròs i Benicarló. Després de confirmar que les normes urbanístiques subsidiàries del municipi permetien la instal·lació de l’empresa, el 13 de novembre passat BECSA va iniciar els tràmits al consistori. I a partir del 29 de novembre, segons la batlle, el projecte va ser exposat públicament durant un mes “sense que arribés cap al·legació”. Ara manquen, com ja s’ha dit, els informes de la CUTE sobre la llicència d’obres i del Consell Comarcal del Montsià sobre la llicència ambiental. “Vaig fer el decret de suspensió pel bé de l’empresa i pel bé de l’Ajuntament, perquè no podem esperar un mes a que ens arriben els informes”, va assegurar Balagué, davant d’una Casa de Cultura plena com en poques ocasions, tot afegint que “hi havia un acord verbal per fer les proves” i que “amb estos dies n’hi ha hagut més que suficient”.  “I dic ara davant l’empresa que si un dels dos informes no és favorable no podrà haver llicència”, va reblar davant d’un auditori que no mostrava signes de convenciment.
 

La carta d’Álvaro Gisbert
L’absència destacada de la nit va ser la de l’alcalde de Masdenverge, Àlvaro Gisbert. Ell havia d’explicar en persona quina ha estat la relació durant més de 12 anys del seu poble amb la fàbrica que ara s’ha traslladat d’Ulldecona. Sense la presència de l’alcalde, també convergent, d’un poble veí, i conscients que la posada en escena podria flaquejar, l’absència es va suplir amb la lectura d’una carta que Gisbert va fer arribar a la seua homòloga d’Ulldecona. “A Masdenverge no hem tingut cap problema d’olors ni fums contaminants”, tant és així, “que al costat de les graveres hi ha hagut una masia habitada i una granja de conills”. “Si han marxat no ha estat per les pressions nostres”, exposaven alguns dels fragments de la missiva.

Els tècnics no convencen
Però l’embetumada, mai més ben dit, no havia fet més que començar, per què arribava el torn de BECSA. El seu cap de projectes en I+D+i, Francesc Vea, va revelar dos dades que no van passar desapercebudes pel públic. D’una banda, que la quantitat de gasos d’efecte hivernacle que emet la planta instal·lada a Ulldecona és de 1.449,8 tones a l’any. De l’altra, que els falduts, pel fet de circular amb cotxe “contaminen 10 vegades més”, concretament unes 12.000 tones de CO2 a l’any.  

L’altre representant de Becsa, Juan Vicente Cubero, director de plantes asfàltiques i maquinària, va ser l’encarregat d’explicar el procés de fabricació de l’asfalt. “El que surt del fumeral no són partícules de pols. Surten els gasos calents que venen del tambor assecador, CO2 bàsicament”. I va continuar: “Els àrids –que es mesclen amb el betum en la fabricació de l’asfalt-  tenen una part d’humitat que és arrossegada pels gasos calents. Esta humitat també surt pels gasos de fumeral que està a 110 graus. En contacte amb l’aire se condensa i és este fum blanc que surt, vapor d’aigua”, va afirmar.

Cubero va assegurar també que Becsa s’ha plantejat fer un estudi sobre els impactes de l’olor de la planta. “Tot i que es necessitarà temps i mesos de treball per fer les mesures”. Fins i tot va convidar els assistents a visitar la planta per grups de 10 o 15 persones per coneixe'n els detalls.

El torn dels “tècnics independents”, tots dos amb interessos en el sector de l’asfalt, no va servir per aportar un punt de vista crític, tot i que l’enginyera Anna París va reconèixer que “si jo fos una veïna”, es preocuparia “pel soroll, perquè l’activitat a la planta comporta un tràfic de vehicles”, i “les olors, per què realment no estan regulades”.  Amb tot, va assegurar que el conglomerat asfàltic es compon “d’un 95% d’àrids i un 5% de betum”, derivat del petroli, que res té a veure amb el quitrà (derivat del carbó) i que els principals residus que genera la planta es deriven de l’oli tèrmic que s’utilitza per escalfar-la i la plors que mouen les pales carregadores per transportar l’àrid.

Arribats a este punt, una veïna del poble afectada pels olors, Pepi Cotura, ja va saltar de la cadira. “Vostè hi viu a 250 metres de la planta? Jo sí. I a les 8 del matí aquesta olor a casa meua és irrespirable. Sóc una mestressa de casa que he vingut aquí des de Barcelona, que ha sortit de la pol·lució i vaja, el que m’han portat”. “Jo he viscut 40 anys a Barberà del Vallès, al costat de Barna Asfalt i mai havia sentit cap olor”, va afegir un altre veí.París va respondre assegurant que ella hi havia treballat més de 10 anys en una planta
“embarassada i tot” i que mai havia notat res. La veda, però, ja s’havia obert. Després d’una hora llarga d’explicacions, els veïns començaven a inquietar-se i a fer palesa la seua disconformitat amb el reguitzell de bondats exposades sobre la fabricació d'asfalt.

Però quedava la última intervenció, la de Juan José Potti, president de l’Associació de Fabricants d’Asfalt d’Espanya, qui tot i haver fet xerrades “en més de 50 països”, va confessar que era la “primera vegada” que es trobava en una reunió d’estes característiques. “És evident que aquí la planta d’asfalt s’ha percebut com un problema”, va reconèixer. La seua havia de ser la intervenció que acabés amb qualsevol dubte, però justament va ser la que va despertar un debat més encès.

“Jo sóc el primer que diu ‘no’ al quitrà. Però del que parlem avui aquí no té res a veure”, va afirmar per recalcar que a l’asfalt de la planta d’Ulldecona es fabrica amb betum i no amb quitrà, fet que ha induït a confusions. “El quitrà i el betum només tenen una cosa en comú, que són negres”. Amb això, Potti va voler subratllar que segons un estudi encarregat per la OMS i que ha consistit es mesurar els efectes sobre la salut “en 30.000 treballadors de la construcció”, alguns d’ells dedicats a l’asfalt, es va concloure que “no hi ha incidència directa entre la fabricació de mescles bituminoses en menys de 200 graus”. Un fet que, suposadament, no passa en una planta com la d’Ulldecona “que treballa a temperatures de 160 graus”.

Poc més va afegir Potti, perquè a partir d’aleshores es va encetar un acalorat debat entre alguns dels veïns i els membres de la taula. “Què aporta la planta esta al Poble d’Ulldecona econòmicament i en llocs de treball?” va interpel·lar una senyora. “Com tota activitat al poble pagaran els seus impostos. Hi havia una empresa que era Canteras del Ebro que no li anaven massa bé les coses i gràcies a això estos treballadors estan treballant”, va apuntar l’alcaldessa. Juan Vicente Cubero, però, no va precisar quanta gent del poble s’havia contractat, si bé, va reafirmar els “beneficis indirectes” que havia reportat la seua instal·lació en esta cantera.

La compatibilitat de l’activitat amb la Reserva de la Biosfera, o les comparacions amb el projecte Castor, també es van posar sobre la taula. Però la intervenció més contundent va ser la d’una altra veïna, Anna Guzman, que va parlar com a biòloga. “Això és una barreja feta a base de betum i de pedra. Per fer aquesta mescla s’utilitzen una sèrie de dissolvents que són clarament cancerígens a 150 graus i que s’evaporen a l’ambient. Això és fortament contaminant, produeix mutacions cel·lulars i esta empresa s’està col·locant a 300 metres de les escoles. Vivim en una vall molt humida, la humitat baixa i mulla el terra, amb la qual cosa els contaminants de l’atmosfera es queden a terra”, va exposar. Unes afirmacions que no van sentar gens bé a Potti “No s’utilitza cap dissolvent per fer la mescla i això que ha dit me pareix greu. No es pot utilitzar llenguatge de ‘molt contaminant’, sense oferir dades”.

Guzman va reblar que precisament una recent sentència d’un jutjat de primera Instància de la Palma de Gran Canaria havia dictaminat que “les mantes que s’utilitzen en les xemeneies no aturen les partícules dels gasos”.  Un argument que el president de l’associació de plantes asfàltiques va voler rebatre acusant-la de falta de coneixement sobre la matèria.

Arribats a un punt mort del debat, la xerrada informativa va acabar. Detractors i defensors van marxar cadascú per la seua banda. L'assemblea, que havia de servir per resoldre dubtes i apaivagar els ànims, sembla haver encès la metxa d’una problemàtica que pot anar per a llarg.