22
de gener
del
2015
Actualitzat
el
23
de gener
a les
9:04h
L’Ajuntament de Vinaròs i l’empresa Escal UGS, promotora del magatzem de gas Castor, han presentat recurs davant el Tribunal Superior de Justícia de València contra la sentència del jutjat contenciós administratiu n. 2 de Castelló que anul·la la llicència d’obres de la planta terrestre del projecte gasístic.
L'alcalde vinarossenc, Juan Bautista Juan (PP), ha confirmat la presentació del recurs per bé que ha assegurat que “ara per ara, la sentència en primera instància no té més transcendència per a l’Ajuntament que haver posat en qüestió si la fórmula que es va utilitzar per donar a llicència era l’adequada o no, i si no fos així i, tal com diu el jutge, no es podia fer directament per l’Ajuntament sinó amb una Declaració d’Interès Comunitari, a través de la conselleria, hi ha fórmules per legalitzar la situació”. Segons Juan, “la normativa preveu la possibilitat de situar un projecte d’interès públic en sòl rural, de manera que si el procediment no ha estat l’apropiat, es podria restablir, perquè no estaríem parlant d’un problema de fons d’una instal·lació que no s’adequa a la llei sinó d’un formulisme tècnic”.
Cal recordar, però, que segons exposa la sentència, es constaten dos infraccions, una referent a l’excés d’edificabilitat, incompatible amb el planejament urbanístic de Vinaròs; i a més a més, perquè la llicència d’obres d’esta activitat industrial en sòl rústic va ser atorgada sense emetre’s la preceptiva Declaració d’Interès Comunitari que establix la Llei 10/2004 de 9 de desembre, de la Generalitat Valenciana, i a més, sense justificar la ubicació decidida.
La Plataforma en Defensa de les Terres del Sénia, però, subscriu que si la sentència passa a ser ferma en els termes actuals, en demanarà l’execució i defensa que esta passa “pel restabliment de la legalitat urbanística, que en el cas de la llicència nul·la de ple dret equival al desmantellament de les intal·lacions de la planta terrestre”, ha afirmat el portaveu Evelio Montfort. A més, la Plataforma ha avançat que en este cas “demanarem al fiscal que reclame els prop de 200 milions d’euros del cost d’esta planta terrestre que l’empresa va invertir i ha acabat recuperant dins dels 1.350 milions que el govern li ha pagat en càrrec a tots els consumidors”.