19
de gener
del
2015
Actualitzat
a les
11:16h
Corbera d'Ebre, la foradada. Abans de la guerra, Corbera semblava un turó ple de forats vist des de la Serra de Cavalls. Els forats eren les finestres, balcons i portes. Arran de l'ofensiva de la Batalla de l'Ebre, els forats causats pels obusos i bombes van desfigurar per sempre la gràcia d'aquella vila de carrers costeruts.
La matinada del 25 de juliol de 1938 els republicans creuen l'Ebre per diferents punts i conquereixen Corbera entre d'altres viles, però no Gandesa, el nus de comunicacions. Franco instal·la el seu lloc de comandament general al Coll del Moro, des del qual els morters tenien Corbera al seu abast. Els combats són cruents. Alguna cota de Corbera va canviar de mans quatre vegades en un sol dia. El 3 de setembre de 1938 el front es trenca per Corbera. L'exèrcit franquista avança cap a l'Ebre, deixant enrere un poble de cases desfetes.
Un cop acabada la Guerra Civil, Belchite i Corbera d'Ebre van ser reconstruïdes fora del seu emplaçament original però mantenint els vestigis de la població original. Altres ciutats i pobles van optar per fer net i reconstruir sobre el mateix indret. És el cas de Brunete, Gernika i Tortosa, però també de Dresden o Brest com a resultat de la 2ª Guerra Mundial.
La part nova de Corbera d'Ebre es va desplegar pels marges de la carretera N-420. Actualment, el carrer de la raval té el traçat més semblant a allò que fou la Corbera antiga. Avui en dia, el Poble Vell és un turó pelat amb runes d'edificis entre els que destaca la imponent església de Sant Pere. La present desolació del Poble Vell no fou només produïda pels estralls d'obusos i bombes. Els solars utilitzats com a corrals i galliners, els primers anys després d'acabada la guerra, esdevenen aviat una gran cantera de materials de construcció per les noves vivendes o els marges de les finques.
Després de la guerra, com explica Josep Sànchez-Cervelló, hi havia més misèria a Corbera que a cap altre lloc, ja que els camps estaven plens de cadàvers i de metralla, plens d'explosius per explotar i a les cases no hi havien provisions perquè les havien pres els soldats d'ambdós bàndols en els seu pas.
Amb el temps, el turó del Poble Vell anava perdent pedres i guanyant pins. Hem d'esperar els anys 1980 per què aparegue un corrent d'opinió decidit a salvar l'església vella i recuperar la memòria del Poble Vell. El 1988, coincidint amb el 50è aniversari de la Batalla de l'Ebre, es fa un acte de reivindicació dels vençuts i es col·loca l'escultura de “La Bota” de Joan Brossa a la plaça de l'església: “Hem de recordar uns fets per què ningú torni a calçar aquesta bota, com ho van fer alguns dels que ara ens manen” (Joan Brossa).
Els anys 1990 es crea el Patronat Municipal del Poble Vell com a figura de gestió, i el 1992 s'aconsegueix la declaració de Bé Històric d'Interès Cultural per la Generalitat de Catalunya. Els terrenys passen a ser propietat de l'ajuntament i s'emprenen les primeres accions de valorització i rehabilitació.
El 1995 s'hi ubica l'Abecedari de la Llibertat i el 1997 arriba el missatge escrit que acompanya les obres. L'Abecedari orienta la passejada que articula el discurs del Poble Vell: un monument a la pau. El diàleg que possibilitat la pau. El conflicte arriba quan es trenca el diàleg, el diàleg es basa en paraules i el fonament de les paraules són les lletres.
el terror
traçat en la força de la pedra.
Trava l'instant
en el tamís de l'arena
i recorda la treva
massa trepidant el trepig
i el dolor
que teixeix de tristor
la tendresa i la terra.
Joana Bel
Les lletres ens guien en el nostre passeig, però altres elements simbòlics no són tan simples d'interpretar. Hi ha el monument de la Flama permanent que simbolitza el foc causat per les bombes incendiàries que feien de Corbera una torxa permanent. Al costat hi ha una placa amb els veïns de Corbera morts als camps d'extermini segons consta al llibre de Montserrat Roig.
Una altra intervenció difícil de copsar és el mural de les mans amb l'empremta dels xiquets i xiquetes que el 1995 anaven a l'escola. Les mans simbolitzen les noves generacions i aguanten el mur d'una casa vella, fent de lligam entre la vella i la nova Corbera, en un moment en què es lluitava per preservar el Poble Vell.
Al mural li falta alguna mà arrencada per depredadors o vàndals. Les dues espècies que amenacen les runes. Quan el Poble Vell va començar a sortir de l'anonimat van aparèixer saquejadors per endur-se rajoles, panys o pedres. Un altra amenaça són els agents atmosfèrics que provoquen l'ensulsida de parets i balcons, o el deteriorament del paviment de còdols quan un cop retirada la runa que el protegia, ha esdevingut més sensible a l'efecte de l'erosió.
Tot plegat feia urgent la restauració de l'església de Sant Pere. La seva estructura aguantava bé però la coberta sense sostre afavoria l'erosió, cosa que va provocar una esberla a la façana central. El 2014, gràcies a l'1% cultural i al Programa Viure al poble, amb fons europeus, s'ha finalitzat la tercera fase de la restauració que ha permès instal·lar una coberta transparent a l'església, fet que ha suposat un salt en la projecció del Poble Vell. El 2014 l'església ha acollit l'Eclipsi de les garnatxes blanques o l'acte de la cloenda de la commemoració del 75è aniversari de la Batalla de l'Ebre, presidit pel president de la Generalitat.
Després de visitar l'església, una rèplica més petita de l'església de Batea, totes dues ideades pel mateix mestre d'obres, i de pujar al seu campanar, sortim a passejar pel Poble Vell fins a la Muntera, el turonet que coronava el poble.
Un silenci absolut i un passeig sense presses. Busquem els vestigis de la vida d'abans de la guerra. Una llar de foc per la forma del fumeral a la paret, el forat de la gatera a una porta, les roderes del carro a la porta d'entrada, un resta d'empedrat antic o un pany que no tanca. Si fem una cerca a google surten desenes de fotos amb tots els enquadraments i perspectives possibles, en blanc i negre o en color, de nit o de dia. És la fascinació per un indret que a cada visita continua sorprenent. Com la lletra P que es forma amb l'ombra d'un fumeral quan es pon el sol a l'estiu.
Tanquem recordant l'època daurada del barri de Ferreries. En estos temps en què a Barcelona es lamenten pel tancament dels establiments amb història, al barri de Ferreries de Tortosa ha tancat, el 31 de desembre de 2014, sense fer soroll, la ferreteria Adell, al número 43 de la Rambla de Catalunya. Era l'últim testimoni d'aquella Ferreries que fou el motor comercial tortosí a la postguerra, amb el carrer del Comerç i la Rambla de Catalunya plens de magatzems, botigues, trulls d'oli i de vi, tallers, fondes, tractants d'animals i artesans.
Agraïm a Joan Antonio Montaña, membre de l'Associació del Poble Vell de Corbera d'Ebre i president del Centre d'Estudis de la Terra Alta, per tota la informació brindada.
Corbera abans de la guerra. Foto: Cedida per l'Associació del Poble Vell de Corbera d'Ebre.
La matinada del 25 de juliol de 1938 els republicans creuen l'Ebre per diferents punts i conquereixen Corbera entre d'altres viles, però no Gandesa, el nus de comunicacions. Franco instal·la el seu lloc de comandament general al Coll del Moro, des del qual els morters tenien Corbera al seu abast. Els combats són cruents. Alguna cota de Corbera va canviar de mans quatre vegades en un sol dia. El 3 de setembre de 1938 el front es trenca per Corbera. L'exèrcit franquista avança cap a l'Ebre, deixant enrere un poble de cases desfetes.
Un cop acabada la Guerra Civil, Belchite i Corbera d'Ebre van ser reconstruïdes fora del seu emplaçament original però mantenint els vestigis de la població original. Altres ciutats i pobles van optar per fer net i reconstruir sobre el mateix indret. És el cas de Brunete, Gernika i Tortosa, però també de Dresden o Brest com a resultat de la 2ª Guerra Mundial.
La part nova de Corbera d'Ebre es va desplegar pels marges de la carretera N-420. Actualment, el carrer de la raval té el traçat més semblant a allò que fou la Corbera antiga. Avui en dia, el Poble Vell és un turó pelat amb runes d'edificis entre els que destaca la imponent església de Sant Pere. La present desolació del Poble Vell no fou només produïda pels estralls d'obusos i bombes. Els solars utilitzats com a corrals i galliners, els primers anys després d'acabada la guerra, esdevenen aviat una gran cantera de materials de construcció per les noves vivendes o els marges de les finques.
Després de la guerra, com explica Josep Sànchez-Cervelló, hi havia més misèria a Corbera que a cap altre lloc, ja que els camps estaven plens de cadàvers i de metralla, plens d'explosius per explotar i a les cases no hi havien provisions perquè les havien pres els soldats d'ambdós bàndols en els seu pas.
Amb el temps, el turó del Poble Vell anava perdent pedres i guanyant pins. Hem d'esperar els anys 1980 per què aparegue un corrent d'opinió decidit a salvar l'església vella i recuperar la memòria del Poble Vell. El 1988, coincidint amb el 50è aniversari de la Batalla de l'Ebre, es fa un acte de reivindicació dels vençuts i es col·loca l'escultura de “La Bota” de Joan Brossa a la plaça de l'església: “Hem de recordar uns fets per què ningú torni a calçar aquesta bota, com ho van fer alguns dels que ara ens manen” (Joan Brossa).
Els anys 1990 es crea el Patronat Municipal del Poble Vell com a figura de gestió, i el 1992 s'aconsegueix la declaració de Bé Històric d'Interès Cultural per la Generalitat de Catalunya. Els terrenys passen a ser propietat de l'ajuntament i s'emprenen les primeres accions de valorització i rehabilitació.
El 1995 s'hi ubica l'Abecedari de la Llibertat i el 1997 arriba el missatge escrit que acompanya les obres. L'Abecedari orienta la passejada que articula el discurs del Poble Vell: un monument a la pau. El diàleg que possibilitat la pau. El conflicte arriba quan es trenca el diàleg, el diàleg es basa en paraules i el fonament de les paraules són les lletres.
La T de Mariano Andrés amb pedra d'Ulldecona. Foto: Cedida
Trenca el temps
el terror
traçat en la força de la pedra.
Trava l'instant
en el tamís de l'arena
i recorda la treva
massa trepidant el trepig
i el dolor
que teixeix de tristor
la tendresa i la terra.
Joana Bel
Les lletres ens guien en el nostre passeig, però altres elements simbòlics no són tan simples d'interpretar. Hi ha el monument de la Flama permanent que simbolitza el foc causat per les bombes incendiàries que feien de Corbera una torxa permanent. Al costat hi ha una placa amb els veïns de Corbera morts als camps d'extermini segons consta al llibre de Montserrat Roig.
Una altra intervenció difícil de copsar és el mural de les mans amb l'empremta dels xiquets i xiquetes que el 1995 anaven a l'escola. Les mans simbolitzen les noves generacions i aguanten el mur d'una casa vella, fent de lligam entre la vella i la nova Corbera, en un moment en què es lluitava per preservar el Poble Vell.
Mural de les mans. Foto: Cedida per l'Associació del Poble Vell de Corbera d'Ebre.
Tot plegat feia urgent la restauració de l'església de Sant Pere. La seva estructura aguantava bé però la coberta sense sostre afavoria l'erosió, cosa que va provocar una esberla a la façana central. El 2014, gràcies a l'1% cultural i al Programa Viure al poble, amb fons europeus, s'ha finalitzat la tercera fase de la restauració que ha permès instal·lar una coberta transparent a l'església, fet que ha suposat un salt en la projecció del Poble Vell. El 2014 l'església ha acollit l'Eclipsi de les garnatxes blanques o l'acte de la cloenda de la commemoració del 75è aniversari de la Batalla de l'Ebre, presidit pel president de la Generalitat.
Coberta transparent de l'església de Sant Pere Foto: Cedida
Un silenci absolut i un passeig sense presses. Busquem els vestigis de la vida d'abans de la guerra. Una llar de foc per la forma del fumeral a la paret, el forat de la gatera a una porta, les roderes del carro a la porta d'entrada, un resta d'empedrat antic o un pany que no tanca. Si fem una cerca a google surten desenes de fotos amb tots els enquadraments i perspectives possibles, en blanc i negre o en color, de nit o de dia. És la fascinació per un indret que a cada visita continua sorprenent. Com la lletra P que es forma amb l'ombra d'un fumeral quan es pon el sol a l'estiu.
Tanquem recordant l'època daurada del barri de Ferreries. En estos temps en què a Barcelona es lamenten pel tancament dels establiments amb història, al barri de Ferreries de Tortosa ha tancat, el 31 de desembre de 2014, sense fer soroll, la ferreteria Adell, al número 43 de la Rambla de Catalunya. Era l'últim testimoni d'aquella Ferreries que fou el motor comercial tortosí a la postguerra, amb el carrer del Comerç i la Rambla de Catalunya plens de magatzems, botigues, trulls d'oli i de vi, tallers, fondes, tractants d'animals i artesans.
Agraïm a Joan Antonio Montaña, membre de l'Associació del Poble Vell de Corbera d'Ebre i president del Centre d'Estudis de la Terra Alta, per tota la informació brindada.