Actualment, donada la seua precarietat laboral, Maria Pons vigila molt les despeses. Així que per al sant de la seua filla va decidir fer-li una balena de drap en lloc de comprar-li una joguina qualsevol. Es veu que a l'Institut del Teatre una assignatura obligatòria és Vestuari i dins de Vestuari t'ensenyen a cosir. Allí va aprendre la tècnica. I la balena que li va cosir a la seua filla va quedar tan "xula" que amics i familiars van acabar convencent-la perquè fes ninos de drap i els vengués. I aquest és el pla B de l'escenògrafa. Ha creat una marca pròpia que es diu Iona Iona (el nom de la seua filla), amb el logotip d'una balena. "Vaig cosint retalls de roba fent servir una tècnica molt semblant al patchwork", explica. I per això anomena els seus ninos 'patchdolls'. Fa balenes, girafes, gossos salsitxa i ocells, també pitets, utilitzant teles de diferents colors, estampats i textures.
Primer ho va provar a la Fira de Santa Llúcia d'Amposta, el 2011. I també va estar a la Fira Artesanal de Fibres Vegetals del Mas de Barberans del 2012. "No és que fes moltes vendes, perquè és un producte artesanal i per tant una mica car, però va anar força bé", explica. No obstant, la seua aposta és la venda en línia. De fet, ja té operativa la pàgina web www.ionaiona.com. I amb la col·laboració de l'informàtic David Romaní estan treballant en una segona fase per "personalitzar" els 'patchdolls'. És a dir, que l'usuari pugui triar les teles per al seu ninot.
Mirat amb una certa perspectiva, el regal a la seua filla s'ha acabat convertint en un projecte engrescador que li fa veure les coses d'una altra manera. "Amb la crisi t'ho passes malament però serveix per aturar-te i ordenar les idees", assenyala. Ella que va tornar a Amposta el maig del 2010 per motius personals i que viu en la precarietat laboral absoluta, no té encara clar del tot què li agradaria fer en aquesta vida, conscient que la seua relació amb l'escenografia és una relació d'amor i odi. "És una professió molt matada, poc reconeguda, mal remunerada i totalment incompatible amb la vida familiar, però que t'enganxa. I aquesta parada parada m'ha fet veure que aquesta no és la vida que vull, tot i que m'agrada treballar d'escenògrafa", afirma. Cosir els 'patchdolls' no l'omple del tot. Li agrada perquè treballa amb les mans, però no s'ha de preocupar "de conceptes artístics o ètics", quan el que la motiva és "qüestionar i posar en crisi", com fa en les intervencions en l'espai i performances. Per això darrere el pla B sempre hi haurà l'escenògrafa.