Un informe de la Generalitat determinarà si les restes de soldats a les fosses encara són identificables

Un informe, fonamentat en una prova pilot en alguna fossa que haja estat estudiada, determinarà si és viable analitzar genèticament per identificar les restes de soldats enterrats en fosses o, pel contrari, els més de 75 anys transcorreguts des que les víctimes de la guerra civil van ser enterrades són ja massa temps per a les possibilitats de la ciència. Este informe encarregat per la Generalitat a un equip encapçalat pel fundador de la Unitat de Biologia Evolutiva de la Universitat Pompeu Fabra, Jaume Bertranpetit, és ara per ara l’esperança que aporta el govern per a milers de famílies que esperen, algun dia, conèixer on és el familiar que va caure mort en algun indret desconegut. Alguns familiars de les víctimes demanen a la Generalitat que els traslladen la informació dels avanços per conèixer l’abast del procés i reclamen el compliment del mandat del Parlament, ara fa un any, en relació a donar suport al banc d’ADN, modificar la Llei de fosses i actualitzar el mapa oficial de fosses català.

El director general de Relacions Institucionals i amb el Parlament, Miquel Puig, ha assegurat que la Generalitat té la ferma voluntat política d'identificar les víctimes: "És un acte d'una transcendència important, estem parlant d'un dret fonamental de persones que han estat oblidades durant molt de temps ", ha afirmat en declaracions a aguaita.cat. Això sí, apunta que primer és necessari saber si esta identificació genètica és o no viable tècnicament. "Estem investigant sobre la metodologia més adient amb una tecnologia molt avançada, però estem parlant d’unes restes que amb els anys estan molt deteriorades i per fer una inversió tan important necessitem estar segurs que els èxits que es puguen obtindre siguen raonables".

Avança que la prova pilot es farà en alguna fossa “d’univers tancat i amb pocs individus”, i per tant descarta que les restes guardades a l’ossera de les Camposines formen part d’esta prova pilot. Segons Puig, “cal afrontar esta operació amb molt rigor i molta prudència perquè, tot i que estem parlant de drets fonamentals, no es poden despertar expectatives que després no es puguen complir, però personalment sóc optimista que tot i les dificultats tècniques i limitacions puguem superar els condicionaments”.

Del resultat de les investigacions que fa en estos moments l’equip de genòmica de la Universitat Pompleu Fabra encapçalat per Bertranpetit en depèn, per tant, que es despleguen les recomanacions de l’ONU respecte a la identificació de les víctimes i també que el govern col·labore amb el banc d’ADN que impulsa la Universitat de Barcelona i que, en realitat, és la segona pota del procés d’identificació de víctimes perquè és el que permetria contrastar l’ADN de les restes amb el dels familiars que el faciliten. “Si veiem que la tecnologia dóna resultat, caldrà construir l’altre costat per confrontar les dos dades”, apunta Puig.

De fet, però, el suport explícit del govern al banc d’ADN és un mandat emès pel Parlament ara fa un any, amb l’aprovació d’una moció que així li encarregava, com també modificar la Llei de fFosses i actualitzar el mapa oficial de fosses català, un procés que assegura Puig que s’està duent a terme i que permetrà, explica, incorporar noves fosses al mapa en breu. En este sentit, l’impulsor del banc d’ADN de familiars desapareguts a la guerra civil, Roger Heredia, afirma que “veiem bé que es faça un primer pas en la identificació de víctimes, però seguim pendents del compliment del mandat del Parlament que demanava al govern informar i divulgar el banc d’ADN i no ho està fent, com tampoc està modificada la Llei de fosses ni actualitzat el mapa de fosses”, lamenta. A més, reivindica “que els familiars siguem tinguts en compte en este procés perquè volem estar informats, ja que per això fa anys que hi treballem i estem disposats a col·laborar”.