RAJO-HOY (Parlo avui)

Andreu Carranza
13 de novembre del 2014
Actualitzat el 14 de novembre a les 8:48h
El president espanyol, Mariano Rajoy, en compareixença de premsa a La Moncloa.
El president espanyol, Mariano Rajoy, en compareixença de premsa a La Moncloa.


No sé si faig un discurs, un article, un monòleg o una catarsi d’addicte consumat al FOMO (Fear Of Missing Out: temor de perdre’m alguna cosa).  El cas és que tinc ganes de garlar de tots els benaventurats periodistes que escolto assíduament cada dia a les tertúlies de ràdios i televisió de totes les cadenes (espanyoles i catalanes) que parlen del TEMA...  No me’n perdo ni una, sóc un FOMO declarat de les notícies que parlen sobre el “tema”, estic malalt, ho sé, engego el Facebook, el Twitter, el Google, el Youtube...  Només miro coses, notícies que parlen d’això...

Parlo com un malalt conscient de FOMO secessionista català: La darrera imatge que me queda gravada a la memòria virtual temporal és de la Sáenz de Santamaría, el poli dolent, el pitbull metafòric del govern del PP, tot siga dit en respecte als gossos i als humans, que li va fotre molta canya al Senat. Imatge dels meus somnis eròtics d’esta nit. I, avui, dia 12 de novembre, dos dies després del dia NOUDELNOUDENOV... per fi ha sortit (72 hores després) el poli bo que té per nom Mariano Rajo Hoy... “RAJO_HOY” Has rajat i no com un poli bo, sinó al contrari, com un Alfonso Guerra en els seus millors moments de ribot! El gallego, registrador de la propietat, president del govern espanyol del 9 de novembre de 2014, que avui mateix, dia 12 de novembre, el El Mundo acusa de rebre sobresous, ha rajat pels descosits, sobretot, dient que mai, mai dels mais se farà un referèndum! Que s’ho traguen del cap els catalans! I, dient, a més, que ell és el president de la majoria silenciosa, que els dos milions tres-cents mil catalans eren uns quants pocapenes, uns poca-soltes que van anar a les urnes el 9 del Nou del Nou, que no són res... Com diuen els castellans: “Nos ha ninguneado”. Ja veurem si als de la FAES els fa gràcia el discurs de flam del Ra-Hoy... Per a tots ells Rajo-Hoy és un tou, un feble que al final permetrà que Espanya es trenque i aparega el fantasma del Reino de Taifas! Quan avui mateix El Mundo, un dels seus diaris, anuncia que Rajo-Hoy, el flam president d’Espanya, va rebre sobresous baix mà durant la dècada del noranta a les ordres del grandíssim Aznar, imitació de bigoti entre Hitler i Chaplin en pla cutre.... És a dir, que el seu propi diari l’acusa directament de corrupte. Mare meua que recargolats que són els espanyols franquistes! El fill de Tejero va celebrar una paellada a un quarter militar pagat per tots, en honor a son pare, el colpista Tejero del 23 F, i el govern del Partit Popular el premia pujant-lo  de categoria militar... Fot-li ceba que és de Reus!

Per l’amor de Déu! Què ha passat a Catala-unya? Mariano Rajo-Hoy té un rodadits al dit gros de la mà dreta i no pot signar res perquè no pot sostenir la ploma, pobret... I el de falange espanyola que es diu “Inestrillas”, un home de tota la vida defensant José Antonio Primo de Rivera, ara es fa de Podemos. Lo món al revés! Podemos, quina paraula més “Obama”... I les urnes com estan senyor Cañas?  Estan plenes o buides, a Europa, mentre li fa d’assessor al Girauta?

Tant que m’agradava veure Girauta a les tertúlies de televisió i a 8TV  i a l’altre de Ciutadans, Don Javier Nart, que confesso que vaig admirar fa un temps, però que hi vaig renunciar el dia que es va fer col·lega de Jordi Pujol amb això de tindre comptes fosquets a Suïssa... Mare meua quina temor que fan tots estos. Quin tuf de pasterada!

Tant se val, i ara, què farem els herois de la consulta? Els voluntaris de les urnes? Què farem? Ens fotran a tots a la garjola o què? 

Ploro d’alegria, perquè anirem a la presó, tots emmanillats com delinqüents. Ara són les 16:37 del dia 12 de novembre i encara no se què farà la fiscalia espanyola, bé... Si que ho sé perquè la triple KKK...(Kamacho, Kamarga, Kamaca) va garlar pels descosits anunciant 48 hores ans què és el que faria la fiscalia espanyola que està empresonada en una Torre Dulce. I “Rajo-Hoy “ ens diu que el mateix Montesquiu, penedit, si pogués trencaria els pilars de l’estat de dret i també votaria José María Aznar i es faria membre de la FAES, com el col·lega escriptor Vargas Llosa que és capaç d’afirmar a les Rússies que a Catalunya avui per avui no hi ha cap català que no se sente espanyol! Quin fart de mentides que diuen, no? Per què ho fan això?

Merda! Me fa temor, molta...  Ja fa temps que hi ha una gran melé (orgia organitzada del rugbi), entre jutges, fiscals, tribunal constitucional, governants, legisladors... Però els que te la foten sempre són els governants, no hi ha dubte...  Els del PSOE i ara li toca al PP,  te la foten i no es trauen els mitjons perquè són bruts. De fet, segons Morgano d’Extremoduro, (aprenent de bruixot ) el millor que hi ha és dir un dia  que No i, l’altre, que , un SÍ-No, una opció que, per cert, a les urnes del 9N no existia. Quina estafa! Mentre la justícia argentina reclama per crims Rodolfo Martin Villa i vint torturadors franquistes més, el ministre de Justícia del govern del Partit Popular del 2014, que de cognom es diu Català, seguint els criteris de la FAES, (Aznar) diu que estos crims estan prescrits.

Sobretot, me quedo amb l’abraçada entre Mas i David Fernàndez, comentada, sentida, emocionant. Estic dividit, hem d’expressar les emocions, però hi ha emocions que són tòxiques, fiquen verí a la vida,  mala maror. Els polítics no volem que siguen emocionalment neutres, esclar. Estem d’acord que d’insults, enveges, odis, i rancúnies no en volem cap ni un... En canvi, si algú s’emociona de veritat i se li trenca la veu parlant per la ràdio amb la Terribles o es fan una abraçada sincera davant la sagrada Urna ans de votar il·legalment no ho volem entendre... Això és el miracle català... Quant durarà?

Està passant, no tenim prou perspectiva en el temps, però els catalans estem vivint uns moments extraordinaris, fora del temps, estem dins d’un forat de cuc que ens connectarà en un altre planeta d’un altra galàxia...  Al mateix moment que passa tot això,  a la sala del control de l’agència de l’espai europea es viu un moment eufòric, s’anuncia a bombo i plateret que el primer robot de la història ha aterrat al cometa 67... Pregunto: seria un bon lloc per enviar per sempre més els catalans secessionistes?

Andreu Carranza