Preses, aigua i sediments: el difícil equilibri per mantenir viu el delta de l'Ebre

L'Associació Sediments ha ratificat al jutjat d'Amposta la querellapresentada el passat octubre contra Endesa i la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) per un suposat delicte contra la seguretat col·lectiva i risc catastròfic en la gestió de l'embassament de Riba-roja d'Ebre. L'entitat ha refermat els arguments, basats en estudis tècnics, sobre la retenció massiva de les aportacions sòlides del riu necessàries per preservar el delta de l'Ebre. 

Segons detalla la denúncia, la manca de sistemes i protocols de transferència ha retingut als pantans -des dels anys seixanta- entre el 96% i el 99% dels sediments. També recorden que l'actual explotació hidroelèctrica a partir de les preses del tram final del riu no respecta les exigències legals de seguretat pel que fa la gestió dels desguassos de fons.

L'entitat considera clau la qüestió de les comportes de fons, atès que considera que no s'han utilitzat mai de forma efectiva i podrien estar actualment obstruïdes, impedint la possibilitat de poder efectuar buidatges dels embassaments per descarregar-los de sediments, a més de garantir la seguretat dels municipis aigües avall de les preses. També, diuen que estes entitats desconeixen el veritable risc de fer circular l'aigua en cas d'emergència.

Tal i com explica a Aguaita.cat el membre i portaveu de l'Associació Sediments, Josep Juan Segarra, la denúncia per risc catastròfic la posen quan s'adonen que no existeix informació sobre l'estat en que es troben els mecanismes de les preses. "Vam demanar esta informació a la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) i ens van dir que no estaven obligats a tenir informes ja que la normativa, segons ells, no els obligava en aquells moments (es tenia una normativa diferent a l'actual que si els obligaria a fer revisions a les preses)", relata l'activista. "Encara que estes siguen privades i construïdes després de l'any 1991 estan obligats a fer informes anuals de revisió. Tot i això, encara no hem vist cap d'estos informes en cap moment i l'opacitat que hi ha en este tema és molt gran", continua.

Segons l'entitat, Endesa ha declarat que que els desaigües de fons de les preses no s'obren amb càrrega d'aigua ja que no estan obligats i que sol és faria en cas d'emergència. "Això vol dir que si la presa té 10 metres d'amplada, de paret, el desaigüe de fons és un canal que creua tota la paret amb dos comportes, una a cada costat. Endesa sol obre una comporta en una paret, després la tanquen, per tant, si no obren les dos a la vegada pel desaigüe no corre l'aigua", ens explica Josep Juan. "Si no corre l'aigua, no es pot comprovar si realment els desaigües estan operatius o si hi ha un tap de sediments", és referma.
 

Per la seua banda Endesa assegura que respecte a la denúncia "no tenim informació directe sobre la mateixa i per tant hem d'aplicar un criteri de prudència". Afirmen qeu coneixen per la premsa de la seua existència però "no podem comentar-la", expliquen els responsables de comunicació de la companyia elèctrica.

"Som l'operador de la infraestructura hidràulica i gestionem la nostra activitat seguint les indicacions del regulador, en este cas la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre", expliquen. "Tenim la instal·lació mantinguda i preparada per poder executar les operacions que ens requereixi l'organisme regulador i així ho venim fent", es defensa la companyia gestora de l'embassament de Riba-roja d'Ebre. 

"Tenim la instal·lació mantinguda i preparada per poder executar les operacions que ens requereixi l'organisme regulador i així ho venim fent"

Sobre la sol·licitud al regulador (CHE) i als organismes mediambientals d’autorització per fer una maniobra completa en càrrega expliquen que segons estableix el regulador (CHE), els organismes mediambientals de la Generalitat i del Govern d'Aragó han d'autoritzar-lo i que estan tramitant-ho i pendents d'autoritzacions. Recordaen que a la CH de Mequinensa ja es va fer l’apertura completa de càrrega al novembre del 2022.
 

De moment Sediments ha interposat la denúncia respecte a la gestió del pantà de Riba-roja però, "això val per a Mequinensa i per a totes les preses de l'Ebre tot i que les del tram final tenen un perill més elevat que les que són més petites i recullen menys aigua. "També tenen un grau de retenció de sediments més alt que altres preses", explica el portaveu de Sediments, Josep Juan. .

Sediments ha presentat dos informes a la Fiscalia, un del professor de la Universitat de Saragossa, César González Cebollada, qui ha apuntat el possible estat deficient de manteniment dels desguassos de fons, situació que posaria en risc la població, aigües avall de la presa. També el professor de la UPC, Juan Pedro Martín Vide, proposa l'acció dels buidatges d'embassaments de Riba-roja com a mecanisme més efectiu i econòmic per transferir els sediments retinguts al Delta i, per al qual, resulta essencial l'operativitat de les comportes de fons.

"Treballadors que han estat més de 40 anys a les preses ens han informat que estes comportes no s'obrien mai"

"També treballadors que han estat més de 40 anys a les preses ens han informat que estespreses no s'obrien mai", afirma Josep Juan. "Estes persones no estan disposades a declarar als tribunals, però ens han donat esta informació", assegura Josep Juan.
 

"Els indicis que tenim són bastant clars tot i que fins que no és faça una prova real de com estan les preses no ho sabrem realment". També sospita que s'estima treballant a corre-cuita arran de la denuncia. "Igual mentrestant nosaltres estem denunciant, ells ho estan arreglant, això també pot ser", diu somrient amb ironia.

"Voldríem que en un moment donat pugui funcionar i no només en cas d'emergència sinó com una eina en la gestió de sediments amb la tècnica del buidatges", tal i com proposa el professor Vide de la UPC en el seu estudi. 

"Això que fan a Riba-roja de les riuades controlades es podria fer buidant tot l'embassament que no és tan gran com el de Mequinensa, es podria buidar i fer córrer l'aigua per dins en un episodi de riuada i així arrossegar els sediments que hi ha dins de l'embassament", argumenta Josep Juan.

Este seria el mètode més econòmic ja que és la riuada la que arrossega el propi sediment. No s'ha de fer servir maquinària by-pass. El segon mètode més econòmic és un by-pass, este mètode està pressupostat en un dels estudis de Vide. Un by-pass xuclaria aigua i sediments aigües avall de la pressa. Hi ha un altre informe de Pedro Brufau, professor de dret de de l'Universitat d'Extremadura, on ressegueix les diferents línies jurídiques que es podrien seguir per denunciar el que està passant en la gestió de les presses, una d'elles és el tema de la seguretat envers les persones.

"Sobretot volem lluitar contra esta opacitat, volem que la nostra denúncia servisca per denunciar el que està passant amb la gestió de les preses i que a partir d'aquí hi haja una transparència i una tranquil·litat que les coses s'estan fent bé", assegura el portaveu de Sediments."Qui gestiona aquests aprofitaments hidroelèctrics és l'Estat però qui té la concessió és Endesa, Ener", específica Juan.

Denuncien també que la presa de Flix, l'any 2023 va fer 75 anys, que té que existeix la concessió i per tant, esta concessió des de la perspectiva de Sediments i de Pedro
Brufau, professor de dret administratiu a la Universitat d'Extremadura, el contracte esta  caducat i, per tant, s'hauria d'extingir la concessió.

"Nosaltres reclamem la retirada d'Endesa de la presa o com a mínim demanen que el contracte s'hauria d'extingir i després, si  decideixen, tornar a presentar-se a concurs públic", exigeix. "Volem que es retiren per la mala gestió de la presa de Riba-roja", referma Juan."Costa de creure que Endesa no sàpiga en quin estat estan els mecanismes de desguassos de la presa, pensa Juan.

"Potser no se'n refien de d'obrir els que això és el rumors que hem sentit, a vegades que no se'n refien d'obrir per si no es poden tornar a tancar, per si hi ha un tap de sediments i això genera algun problema a l'obrir-ho", pensa Juan. "Podria ser que no se'n refien", repeteix. Fins a cert punt, el desconeixement, la incertesa podria ser, però clar, això no ho sabem".

"La qüestió és que s'hauria de comprovar el poder polític i el poder judicial, hauria d'exigir a una empresa com aquesta pel perill potencial que té i per la normativa que hi ha al respecte, transparència i que i que se sàpiga com està i que s'exigeix  i ​​que castiguen les condicions inadequades de seguretat", segueix relatant Josep Juan.
 

"A part també per una qüestió ambiental", explica. "Hem denunciat per delicte ambiental a l'Estat i aquestes empreses perquè la retenció de sediments està generant un impacte molt gran al delta de l'Ebre que posa en perill l'ecosistema". "Sense sediments, el Delta, desapareixerà". "Mentre no hi haja un flux de sediments, cap avall, cap al delta de l'Ebre, el delta no podrà existir com a tal perquè la tendència és quedesaparegui", lamenta. Els sediments s'han d'aportar amb una bona gestió dels mateixos, assegura. 

És a dir, si tot continua així, el que passarà és que s'aniran colmantat les preses. 
"A les institucions de les Terres de l'Ebre i a les Comunitats de Regants, al tots els actors i persones que hi estem implicades és moguin per aquest tema." "No estan fent res", lamenta. "Fan camins de guarda per a que es vegi visualment que estan fent alguna cosa, com si tot hagués de ser protegir-nos del mar", reflexiona Josep Juan. Des de Sediments demanen responsabilitat i saber quin és la posició de les institucions ebrenques en aquests temes.
 

En els estudis que hi ha sobre el tema, és calcula que els tres embassaments de Flix, Riba-roja i Mequinensa retenen una mitjana aproximada de 8 milions de metres cúbics de sediments anuals. 

Faria falta que arribessen al Delta de l'Ebre per mantenir-lo com està ara 1,5 de milions cúbics anuals. Altres estudis que hi ha sobre gestió de sediments, calculen que amb una gestió adecuada dels sediments és pot arribar a deixar passar el 50% dels sediments als embassaments. Això seria 4 milions de tones anuals de sediments. "Si la necessitat és d'un milió i mig, vol dir que amb un mínim esforç això és podria fer", asseguren des de Sediments."Un mínim esforç podria ser que endesa entregués el 25% de l'energia que per  contracte haurien d'entregar a l'Estat i  no ho fan, el 25% de l'energia que se'n diu reservada que és un cànon per l'impacte social que se sabia que anaven a generar les preses quan les van construir", explica Juan.

Amb aquest 25% d'energia que proposa Sediments, al preu que està l'energia, seria al voltant d'uns 10.000 euros anuals només en el cas de la presa de l'hidroelèctrica de Mequinensa . La CHE, al seu torn, està transportant Sediments des de Mequinensa on més s'acumulen fins al Delta amb camions, al contrari del que aconsellen els estudis que és més viable i econòmic.
 

Que els sediments retinguts durant dècades pels embassaments del tram final del riu puguen arribar al delta de l'Ebre és tècnicament viable, segons la CHE. tot i presentar diverses dificultats tècniques i suposar, a priori, un cost econòmic elevat. Esta és, a grans trets, la conclusió a la qual arriba l'estudi batejat literalment com «Avaluació preliminar sobre les possibilitats de restauració del trànsit sedimentari als embassaments de Mequinensa-Riba-roja-Flix», amb data del  31 de desembre de 2018.

Encarregat per l'Oficina de Planificació Hidrològica de la CHE, els treballs van ser dirigits pel cap de l'Àrea de Plans i Estudis d'este mateix departament, Miguel Ángel García Vera, i van ser adjudicats a la Fundació Agustín de Betancourt, que va delegar-ne l'execució al Grup d'Investigació en Hidroinformàtica i Gestió de l'Aigua de la Universitat Politècnica de Madrid, amb el catedràtic Luis Garrote al capdavant com a consultor. La CHE va invertir en aquest projecte 21.771 euros.

Partint de les experiències de rentat en embassaments de diferents punts del món, l'equip de Garrote conclou que esta opció seria «tècnicament viable» als embassaments de Riba-roja i Flix, «sempre i quan els desguassos de fons estiguessin operatius». L'operació requeriria buidar completament l'embassament, evacuar els sediments i tornar a emplenar. L'estudi apunta que, per que per les seves característiques, tots dos pantans haurien de ser gestionats de forma conjunta, tot i que en el cas de Riba-roja es veuria dificultada per la dispersió dels sediments en el vas –distribuïts al llarg de 30 quilòmetres- i una colmatació inferior al 5%. A Flix, d'altra banda, el problema es troba en la «possible contaminació del sediment», un aspecte que considera que encara no s'ha resolt totalment.

En el cas de Mequinensa, un embassament que multiplica les dimensions dels anteriors, els responsables de l'estudi descarten el procediment de rentat perquè no presenta les condicions favorables: el vas, recorden, és molt llarg, i els sediments haurien de recórrer entre 35 i 40 quilòmetres per arribar al desguàs del fons, amb una capacitat baixa d'evacuació -160 metres cúbics per segon-. En este cas es planteja la possibilitat de dragar i extreure els sediments de forma mecànica, fet que suposaria un costos econòmics «molt elevats».

La Plataforma Sediments considera que aquest fet és "una maniobra de distracció, ha que volen provar coses que ja estan provades", lamenten. "El futur del Delta de l'Ebre és incert". "El nivell del mar està pujant més ràpidament del que és preveia." 
"Segurament en uns anys, la nostra generació veurà com algunes parts del Delta desapareixeran a un ritme que ni ens imaginem", assegura Josep Juan Segarra.

Alguns exemples d'esta regressió ja l'hem pogut veure en els darrers anys amb el temporal Glòria trencant la barra del Trabucador o la regressió de la platja de la Marquesa, agreujada per la falta de sediments i la pujada del nivell del mar. 
 

"El delta de l'Ebre s'enfonsa i com no hi han crescudes, ni desbordament ni cap aportació de sediments pels canals no és pot fer créixer el delta com aquest requeriria de manera natural un delta quan hi ha hagut riuades o colmateig pels canals del delta, deixant entrar a la tardor aigua i sediments fins als anys 60 que els pagesos pagaven per que entrés aigua i sediments després de la collita de l'arròs", conclou Josep Juan, portaveu de Sediments.