20
de març
del
2024
Actualitzat
a les
16:43h
La Cambra de Comerç de Barcelona ha qualificat "'d'indispensable" la interconnexió del Consorci d'Aigües de Tarragona amb el sistema Ter-Llobregat per combatre la sequera que afecta Barcelona i els municipis que s'abastixen d'esta darrera conca. Així ho ha expressat este dimecres el vicepresident primer de la Cambra, Eloi Planes, en la presentació de les mesures urgents per aplicar un nou model hídric a Catalunya. Planes ha subratllat que Catalunya està patint una sequera "sense precedents" i que l'impuls que es va donar en les inversions del darrer episodi del 2007 i 2008 "es va difuminar amb molta rapidesa". Per això, la Cambra proposa avançar una dècada les inversions previstes, que quantifica en 5.200 milions fins al 2040.
Per a un termini més curt de temps, fins al 2030, l'ens cameral ha precisat que esta inversió sumaria al voltant de 3.200 milions d'euros corresponents a les actuacions previstes per l'ACA per al període 2022-2027 (2.438 milions), juntament amb les actualitzacions de les inversions de les dessalinitzadores Tordera-II i Foix (+245 milions) i les inversions que es destinarien al Besós (550 milions). A estes actuacions, caldria sumar-li els 1.950 milions d'euros previstos en el Pla Estratègic del Cicle Integral de l'Aigua, previst per al 2050 però que la Cambra vol que estiga a punt per al 2040 i que inclou una nova ETAP al Besòs i una ERA al Besòs.
La Cambra de Barcelona ha presentat este dimecres l'informe 'De la sequera a la transició hídrica" elaborat pel Gabinet d'Estudis d'Infraestructures. La directora del gabinet, Alicia Casart, ha advertit que si l'episodi de sequera s'allarga fins al 2025 l'Àrea Metropolitana de Barcelona podrà afrontar el seu dèficit hídric i no s'adopten actuacions urgents, com per exemple este transvasament.
Concretament, Casart ha detallat que si es manté el consum de 6,8 metres cúbics per segon al març del 2025 es traduirà amb un dèficit de 2,5, que es podria compensar amb l'aportació de 0,7 metres cúbics per segon si l'ETAP del Besòs està en marxa, de 0,3 metres cúbics per segon procedents de l'estació regeneradora del Baix Llobregat i 1,5 metres cúbics per segon procedent del Consorci d'Aigües de Tarragona.
De fet, la Cambra ha situat entre les inversions d'emergència per enguany i el que ve els 27 milions d'euros per a l'ampliació de l'ETAP Besòs, els 40 milions en actuacions de l'ETAP estrelles, pous i Sant Feliu i 275 milions d'euros per a la connexió de conques.
"Si haguéssem fet els deures com a col·lectiu avui no estaríem en el punt on ens trobem", ha lamentat Planes, que ha afegit que la situació actual és conseqüència d'una "dècada d'inversions no fetes, fluctuacions en les planificacions i manca d'inversions". Planes ha apostat, per altra banda, per polítiques de suport als sectors productius i per generar una regulació positiva que obligue i sancione però que també done ajudes a qui compleix amb un nou model d'estalvi, entre d'altres, com per exemple l'elaboració de plans sectrorials.
Amb tot, ha declinat buscar "culpables" i ha reclamat aprendre de l'actual sequera per caminar cap a una transició hídrica quan la pressió de la sequera es rebaixe.
L'estudi elaborat per la Cambra constata un fort descens en les inversions en el cicle de l'aigua durant la darrera dècada. Així, entre el 2013 i el 2021 quantifica en 24 milions d'euros l'execució en estes actuacions, una xifra que està molt per sota els 385,6 milions d'euros del període 2007-2011. Coincidint amb el pic de l'anterior sequera, es van invertir 642,7 milions d'euros el 2008 però aleshores esta xifra va anar caient fins a tocar fons entre els anys 2013 i 2016 mentre que en la resta va patir diverses fluctuacions, però sempre amb quantitats molt baixes.
En este sentit, el cap del Gabinet d'Estudis Econòmics de la Cambra, Joan Ramon Rovira, ha admès que la crisi econòmica també hi va tenir a veure. Altres factors van ser les pluges i les restriccions pressupostàries.
Una altra conclusió de l'estudi és que el 80,7% del VAB està actualment exposat a la sequera tot i que les conques internes només sumen el 30,5% de l'aigua consumida. Per sectors, en les conques internes ho està el 82,6% dels serveis, el 75,9% de la indústria, el 86,4% de l'hostaleria, el 78,6% de la construcció i el 44,6% de l'agricultura. Aquest darrer àmbit és l'únic que el percentatge és menor que en la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre.
A més, cal destacar que l'exposició del sector turístic, molt important en el pes de l'economia catalana. Concretament, el 52,9% de les places turístiques estan exposades a les actuals restriccions i aquest percentatge s'eleva encara més en el sector hoteler, fins als 67,9% de les places.
Per a un termini més curt de temps, fins al 2030, l'ens cameral ha precisat que esta inversió sumaria al voltant de 3.200 milions d'euros corresponents a les actuacions previstes per l'ACA per al període 2022-2027 (2.438 milions), juntament amb les actualitzacions de les inversions de les dessalinitzadores Tordera-II i Foix (+245 milions) i les inversions que es destinarien al Besós (550 milions). A estes actuacions, caldria sumar-li els 1.950 milions d'euros previstos en el Pla Estratègic del Cicle Integral de l'Aigua, previst per al 2050 però que la Cambra vol que estiga a punt per al 2040 i que inclou una nova ETAP al Besòs i una ERA al Besòs.
La Cambra de Barcelona ha presentat este dimecres l'informe 'De la sequera a la transició hídrica" elaborat pel Gabinet d'Estudis d'Infraestructures. La directora del gabinet, Alicia Casart, ha advertit que si l'episodi de sequera s'allarga fins al 2025 l'Àrea Metropolitana de Barcelona podrà afrontar el seu dèficit hídric i no s'adopten actuacions urgents, com per exemple este transvasament.
Concretament, Casart ha detallat que si es manté el consum de 6,8 metres cúbics per segon al març del 2025 es traduirà amb un dèficit de 2,5, que es podria compensar amb l'aportació de 0,7 metres cúbics per segon si l'ETAP del Besòs està en marxa, de 0,3 metres cúbics per segon procedents de l'estació regeneradora del Baix Llobregat i 1,5 metres cúbics per segon procedent del Consorci d'Aigües de Tarragona.
De fet, la Cambra ha situat entre les inversions d'emergència per enguany i el que ve els 27 milions d'euros per a l'ampliació de l'ETAP Besòs, els 40 milions en actuacions de l'ETAP estrelles, pous i Sant Feliu i 275 milions d'euros per a la connexió de conques.
"Si haguéssem fet els deures com a col·lectiu avui no estaríem en el punt on ens trobem", ha lamentat Planes, que ha afegit que la situació actual és conseqüència d'una "dècada d'inversions no fetes, fluctuacions en les planificacions i manca d'inversions". Planes ha apostat, per altra banda, per polítiques de suport als sectors productius i per generar una regulació positiva que obligue i sancione però que també done ajudes a qui compleix amb un nou model d'estalvi, entre d'altres, com per exemple l'elaboració de plans sectrorials.
Amb tot, ha declinat buscar "culpables" i ha reclamat aprendre de l'actual sequera per caminar cap a una transició hídrica quan la pressió de la sequera es rebaixe.
L'estudi elaborat per la Cambra constata un fort descens en les inversions en el cicle de l'aigua durant la darrera dècada. Així, entre el 2013 i el 2021 quantifica en 24 milions d'euros l'execució en estes actuacions, una xifra que està molt per sota els 385,6 milions d'euros del període 2007-2011. Coincidint amb el pic de l'anterior sequera, es van invertir 642,7 milions d'euros el 2008 però aleshores esta xifra va anar caient fins a tocar fons entre els anys 2013 i 2016 mentre que en la resta va patir diverses fluctuacions, però sempre amb quantitats molt baixes.
En este sentit, el cap del Gabinet d'Estudis Econòmics de la Cambra, Joan Ramon Rovira, ha admès que la crisi econòmica també hi va tenir a veure. Altres factors van ser les pluges i les restriccions pressupostàries.
Una altra conclusió de l'estudi és que el 80,7% del VAB està actualment exposat a la sequera tot i que les conques internes només sumen el 30,5% de l'aigua consumida. Per sectors, en les conques internes ho està el 82,6% dels serveis, el 75,9% de la indústria, el 86,4% de l'hostaleria, el 78,6% de la construcció i el 44,6% de l'agricultura. Aquest darrer àmbit és l'únic que el percentatge és menor que en la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre.
A més, cal destacar que l'exposició del sector turístic, molt important en el pes de l'economia catalana. Concretament, el 52,9% de les places turístiques estan exposades a les actuals restriccions i aquest percentatge s'eleva encara més en el sector hoteler, fins als 67,9% de les places.