14
de març
del
2024
Actualitzat
el
20
de març
a les
8:51h
Consens entre la Generalitat i l'estat espanyol pel que fa a la preservació del Delta de l'Ebre. Entre les propostes a curt termini que s'han posat sobre la taula este dijous, en una trobada a Amposta, la vicepresidenta i ministra per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, Teresa Ribera Rodríguez, ha destacat que entre les obres priortàries a abordar, hi ha les proves pilot de seguiment de com s'alliberen els sediments des dels embassaments, la manera com intervenir al litoral per recuperar platges i espais sensibles com la platja de l'Arenal a l'Ampolla, o impedir la inundació de zones com l'illa de Buda. També ha fet referència a projectes per evitar o retirar espècies invasores com el caragol maçana i treballs de recuperació d'hàbitats com els boscos de ribera.
De fet, Ribera ha anunciat que l'Estat avançarà obres al delta davant el retard de l'avaluació ambiental del Pla de Protecció. Així, continuaran reubicant sorres cap a espais fràgils del litoral deltaic, com el Fangar i el Trabucador, es deconstruirà el passeig de l'Arenal de l'Ampolla, s'estudiarà la reobertura de la boca nord de la desembocadura, entre l'illa de Buda i la de Sant Antoni, i la gestió de la finca de Bombita se cedirà a Parcs Nacionals.
La segona reunió de la Comissió Bipartida del Delta de l'Ebre ha comptat amb el conseller d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, David Mascort Subiranas, que juntament amb la ministra han apuntat la impòrtància de les reunions periòdiques amb la taula de treball conjunt per actualitzar la informació disponible. Este òrgan, que es va constituir el febrer de 2023, és l'encarregat de coordinar i accelerar les actuacions que la Generalitat de Catalunya i el govern espanyol porten a terme al delta amb l'objectiu d'adaptar i mitigar l'impacte del canvi climàtic sobre esta zona. Durant la trobada, també han mantingut una reunió amb la Taula de Consens del Delta, que agrupa els ajuntaments i les comunitats de regants del delta.
Preguntada per quin motiu l'avaluació ambiental del Delta s'ha endarrerit, Ribera ha defensat que és perquè era necessari una "anàlisi de fons" de les diferents alternatives per a preservar este espai i fer-lo amb la màxima garantia des del punt de vista ambiental.
Per la seua banda, el conseller Mascort ha explicitat la necessitat de continuar avançant en el marc de l’Estratègia Delta desenvolupada per la Generalitat a fi de revertir la subsidència, la regressió i la pèrdua d’hàbitats del delta. Actualment, el Govern de la Generalitat és a punt d’acabar les obres de reforç de les guardes de protecció de les basses del delta de l’Ebre. Mascort ha explicat que s’ha actuat sobre uns 58.500 metres de les basses dels hemideltes dret i esquerre. En concret, a la llacuna del Canal Vell i a la Tancada, l’Encanyissada i l’illa de Buda.
Els treballs que es van iniciar al febrer de 2023 constituïxen una anella de protecció per evitar la regressió del delta. “Això permetrà fer front a la pujada del nivell de l’aigua del mar, i que no desborde de les basses als cultius d’arròs”, ha afirmat Mascort. En els treballs, s’han invertit 2,6 milions d’euros i s’ha reformat l’alçada dels dics ja existents fins a 1,2 metres per sobre del nivell del mar i una amplada d’uns 4 metres, amb material procedent majoritàriament acumulat a les basses mateixes i als desguassos.
El conseller també ha explicat que al mes de maig començaran les obres per construir la guarda de protecció al llarg de la badia dels Alfacs. En este sentit, ha aprofitat la reunió amb la vicepresidenta per reclamar celeritat en els tràmits de concessió d’alguns trams que transcorren per zona marítimoterrestre, competència del Ministeri.
La guarda dels Alfacs actuarà com a barrera de contenció davant la pujada del mar i contribuirà a evitar l’entrada d’aigua terra endins i a minimitzar, així, la salinització del delta de l’Ebre. També evitarà danys en les infraestructures i pèrdua de terres de conreu.
Pel que fa a l’actuació de la part frontal, prevista a l’Estratègia Delta, Mascort ha anunciat que s’espera que aquest mateix mes de març s’adjudique l’estudi del disseny de l’obertura de la bocana del Fangar i el reforçament de les platges amb dragues de sorra del fons marí. Mascort ha recordat que ja s’ha realitzat la batimetria i l’estudi de sorres disponible que constata que hi ha prou sorra just davant del delta de l’Ebre per desenvolupar un model de gestió similar a l’holandès. “Nosaltres apostem per solucions basades en la natura per estabilitzar el front deltaic, i, per això, he traslladat a la ministra Ribera la necessitat d’executar estes actuacions, que a més compten amb el suport del territori”, ha afirmat el conseller.
Així mateix, Mascort també ha recordat a la ministra la necessitat d’avançar en la mobilització de sediments del riu cap a la plana deltaica. “La base del problema de la regressió del delta rau en la poca arribada de sediments que queden retinguts als grans embassaments, i, per això li he transmès a la vicepresidenta Ribera la necessitat de posar en marxa al més aviat possible una prova pilot i l’establiment d’un calendari per fer efectiva aquesta mobilització de sediments cap al delta de l’Ebre”, ha exposat el conseller.
Finalment, el conseller ha aprofitat la visita al delta per anunciar que al mes de juliol també s’iniciaran els primers treballs per instal·lar estacions de bombament i adaptar la xarxa hidràulica de reg per poder derivar el màxim volum d’aigua dolça a fi d’alimentar les llacunes, aconseguir la màxima renovació i evitar episodis d’eutròfia i anòxia que comporten mortalitats massives de peixos. Aquest projecte, que també s’inclou en l’Estratègia Delta, preveu una inversió total de 36,7 milions d’euros. Per això, el conseller ha fet èmfasi davant de la vicepresidenta Teresa Ribera en la necessitat d’assegurar un cabal ambiental per al delta de l’Ebre a fi de garantir la supervivència dels seus fràgils ecosistemes, com ara les basses i les badies, i de les espècies en alt perill de desaparició, com ara la nacra.
En total, l’Estratègia Delta preveu una inversió de 116,7 milions d’euros fins a l’any 2032.
De fet, Ribera ha anunciat que l'Estat avançarà obres al delta davant el retard de l'avaluació ambiental del Pla de Protecció. Així, continuaran reubicant sorres cap a espais fràgils del litoral deltaic, com el Fangar i el Trabucador, es deconstruirà el passeig de l'Arenal de l'Ampolla, s'estudiarà la reobertura de la boca nord de la desembocadura, entre l'illa de Buda i la de Sant Antoni, i la gestió de la finca de Bombita se cedirà a Parcs Nacionals.
La segona reunió de la Comissió Bipartida del Delta de l'Ebre ha comptat amb el conseller d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, David Mascort Subiranas, que juntament amb la ministra han apuntat la impòrtància de les reunions periòdiques amb la taula de treball conjunt per actualitzar la informació disponible. Este òrgan, que es va constituir el febrer de 2023, és l'encarregat de coordinar i accelerar les actuacions que la Generalitat de Catalunya i el govern espanyol porten a terme al delta amb l'objectiu d'adaptar i mitigar l'impacte del canvi climàtic sobre esta zona. Durant la trobada, també han mantingut una reunió amb la Taula de Consens del Delta, que agrupa els ajuntaments i les comunitats de regants del delta.
Preguntada per quin motiu l'avaluació ambiental del Delta s'ha endarrerit, Ribera ha defensat que és perquè era necessari una "anàlisi de fons" de les diferents alternatives per a preservar este espai i fer-lo amb la màxima garantia des del punt de vista ambiental.
Per la seua banda, el conseller Mascort ha explicitat la necessitat de continuar avançant en el marc de l’Estratègia Delta desenvolupada per la Generalitat a fi de revertir la subsidència, la regressió i la pèrdua d’hàbitats del delta. Actualment, el Govern de la Generalitat és a punt d’acabar les obres de reforç de les guardes de protecció de les basses del delta de l’Ebre. Mascort ha explicat que s’ha actuat sobre uns 58.500 metres de les basses dels hemideltes dret i esquerre. En concret, a la llacuna del Canal Vell i a la Tancada, l’Encanyissada i l’illa de Buda.
Els treballs que es van iniciar al febrer de 2023 constituïxen una anella de protecció per evitar la regressió del delta. “Això permetrà fer front a la pujada del nivell de l’aigua del mar, i que no desborde de les basses als cultius d’arròs”, ha afirmat Mascort. En els treballs, s’han invertit 2,6 milions d’euros i s’ha reformat l’alçada dels dics ja existents fins a 1,2 metres per sobre del nivell del mar i una amplada d’uns 4 metres, amb material procedent majoritàriament acumulat a les basses mateixes i als desguassos.
El conseller també ha explicat que al mes de maig començaran les obres per construir la guarda de protecció al llarg de la badia dels Alfacs. En este sentit, ha aprofitat la reunió amb la vicepresidenta per reclamar celeritat en els tràmits de concessió d’alguns trams que transcorren per zona marítimoterrestre, competència del Ministeri.
La guarda dels Alfacs actuarà com a barrera de contenció davant la pujada del mar i contribuirà a evitar l’entrada d’aigua terra endins i a minimitzar, així, la salinització del delta de l’Ebre. També evitarà danys en les infraestructures i pèrdua de terres de conreu.
Pel que fa a l’actuació de la part frontal, prevista a l’Estratègia Delta, Mascort ha anunciat que s’espera que aquest mateix mes de març s’adjudique l’estudi del disseny de l’obertura de la bocana del Fangar i el reforçament de les platges amb dragues de sorra del fons marí. Mascort ha recordat que ja s’ha realitzat la batimetria i l’estudi de sorres disponible que constata que hi ha prou sorra just davant del delta de l’Ebre per desenvolupar un model de gestió similar a l’holandès. “Nosaltres apostem per solucions basades en la natura per estabilitzar el front deltaic, i, per això, he traslladat a la ministra Ribera la necessitat d’executar estes actuacions, que a més compten amb el suport del territori”, ha afirmat el conseller.
Així mateix, Mascort també ha recordat a la ministra la necessitat d’avançar en la mobilització de sediments del riu cap a la plana deltaica. “La base del problema de la regressió del delta rau en la poca arribada de sediments que queden retinguts als grans embassaments, i, per això li he transmès a la vicepresidenta Ribera la necessitat de posar en marxa al més aviat possible una prova pilot i l’establiment d’un calendari per fer efectiva aquesta mobilització de sediments cap al delta de l’Ebre”, ha exposat el conseller.
Finalment, el conseller ha aprofitat la visita al delta per anunciar que al mes de juliol també s’iniciaran els primers treballs per instal·lar estacions de bombament i adaptar la xarxa hidràulica de reg per poder derivar el màxim volum d’aigua dolça a fi d’alimentar les llacunes, aconseguir la màxima renovació i evitar episodis d’eutròfia i anòxia que comporten mortalitats massives de peixos. Aquest projecte, que també s’inclou en l’Estratègia Delta, preveu una inversió total de 36,7 milions d’euros. Per això, el conseller ha fet èmfasi davant de la vicepresidenta Teresa Ribera en la necessitat d’assegurar un cabal ambiental per al delta de l’Ebre a fi de garantir la supervivència dels seus fràgils ecosistemes, com ara les basses i les badies, i de les espècies en alt perill de desaparició, com ara la nacra.
En total, l’Estratègia Delta preveu una inversió de 116,7 milions d’euros fins a l’any 2032.