13
de març
del
2024
Actualitzat
a les
16:26h
El Col·legi Oficial de Metges de Tarragona ha denunciat que el col·lectiu ha patit 215 agressions el 2023, el que representa un increment d'un 9,6% respecte a l'any 2022. Les metgesses, d'entre 36 i 55 anys, són les més agredides. Enguany, s'han notificat 96 agressions, que suposen el 74% del total. L'Atenció Primària és l'àmbit sanitari que acumula un major nombre de casos (56%) mentre que en l'àmbit hospitalari han baixat i s'han xifrat en 93. A més, des del col·legi subratllen que el perfil de l'agressor és un home, al voltant dels 40 anys. Des de l'organisme fan una crida a denunciar i lamenten que les agressions s'hagen traslladat a les xarxes socials, afectant la reputació dels facultatius.
El president del Col·legi Oficial de Metges de Tarragona (COMT), Sergi Boada, ha afirmat que les dades un any més "no són bones". El 2023, 159 metgesses i 56 metges han patit algun tipus d'agressió per part dels pacients o dels seus familiars. En global, s'han notificat 215 agressions, que suposen gairebé un 10% més respecte a l'any 2022, quan se'n van registrar 196. El 74% dels facultatius agredits són dones.
L'any passat, es van xifrar en 96 metgesses agredides respecte a les 56 de fa dos anys. En concret, les agressions han augmentat un 29% en el cas de les dones mentre que en els homes l'increment ha estat del 4%."Les agressions van més dirigides a les dones perquè segurament davant agressor són un perfil més vulnerable i dona més peu a patir-les", ha indicat el secretari del Col·legi Oficial de Metges de Tarragona, Manuel Carasol. De fet, el perfil majoritari dels agressors, indiquen, són homes, d'uns 40 anys.
Pel que fa a els àmbits de treball, l'Atenció Primària ha acumulat el 56% dels casos, amb 120 agressions el 2023 mentre que el 2022 es van xifrar en 101. "L'Atenció Primària és la més castigada, amb un increment del 20% i en l'àmbit de l'hospital s'han reduït un 56%", ha especificat Carasol. En 2022, l'àrea hospitalària va registrar 93 agressions. "Tenim una Atenció Primària molt tensada, on es plantegen cada dia molts problemes, en canvi, als hospitals a partir de la postpandèmia la situació s'ha anat normalitzant", ha valorat el professional.
Quant a la tipologia d'agressions, les amenaces i les coaccions són les més predominants, amb un 48%; seguit dels insults i les vexacions que suposen el 36% mentre que les lesions representen un 7% del total. A més, destaquen, el 89% de les agressions amb lesions van dirigides a les dones. Els responsables del col·legi han subratllat que les causes no han variat gaire respecte als anys anteriors. Així, la discrepància amb l'atenció mèdica, el temps d'espera, els medicaments receptats o les baixes per incapacitat laboral, són alguns dels principals motius que les provoquen. També ho són el mal funcionament dels centres o la sobrecàrrega de feina, entre altres.
En la presentació de les dades d'agressions a la demarcació, feta este dimecres, una psiquiatra d'un centre de Reus ha explicat que n'ha patit i que s'ha sentit molt vulnerable. "He viscut situacions on la resposta és una doble agressió, moltes vegades venen els Mossos, però no es fan detencions immediates i et trobes que quan surts del torn l'agressor es troba a la porta", ha lamentat. La professional ha assegurat que els companys de seguretat l'han hagut d'acompanyar per vetllar per la seua seguretat.
"Estem patint com l'ase dels cops per tenir un sistema sanitari públic absolutament malalt i vulnerable, un sistema sanitari que ara li estem donant morfina i aspirines i el que necessita és un trasplantament urgent; necessita canvis en el sistema de finançament, amb col·laboracions publicoprivades, i canvis en les retribucions i en els rols professionals; si no ho canviem, continuarem tenint un sistema sanitari vulnerable i malalt", ha denunciat el president del COMT.
Per la seua banda, el secretari del col·legi ha asseverat que la solució per tal de disminuir el nombre d'agressions ha de passar per més educació sobre la feina dels facultatius i també per promoure els canals "adequats" de comunicació, on els usuaris puguen expressar-se i queixar-se. "Sobretot conscienciar que agredir no és gratis, que una agressió a un metge té unes conseqüències legals", ha tancat.
El president del Col·legi Oficial de Metges de Tarragona (COMT), Sergi Boada, ha afirmat que les dades un any més "no són bones". El 2023, 159 metgesses i 56 metges han patit algun tipus d'agressió per part dels pacients o dels seus familiars. En global, s'han notificat 215 agressions, que suposen gairebé un 10% més respecte a l'any 2022, quan se'n van registrar 196. El 74% dels facultatius agredits són dones.
L'any passat, es van xifrar en 96 metgesses agredides respecte a les 56 de fa dos anys. En concret, les agressions han augmentat un 29% en el cas de les dones mentre que en els homes l'increment ha estat del 4%."Les agressions van més dirigides a les dones perquè segurament davant agressor són un perfil més vulnerable i dona més peu a patir-les", ha indicat el secretari del Col·legi Oficial de Metges de Tarragona, Manuel Carasol. De fet, el perfil majoritari dels agressors, indiquen, són homes, d'uns 40 anys.
Pel que fa a els àmbits de treball, l'Atenció Primària ha acumulat el 56% dels casos, amb 120 agressions el 2023 mentre que el 2022 es van xifrar en 101. "L'Atenció Primària és la més castigada, amb un increment del 20% i en l'àmbit de l'hospital s'han reduït un 56%", ha especificat Carasol. En 2022, l'àrea hospitalària va registrar 93 agressions. "Tenim una Atenció Primària molt tensada, on es plantegen cada dia molts problemes, en canvi, als hospitals a partir de la postpandèmia la situació s'ha anat normalitzant", ha valorat el professional.
Quant a la tipologia d'agressions, les amenaces i les coaccions són les més predominants, amb un 48%; seguit dels insults i les vexacions que suposen el 36% mentre que les lesions representen un 7% del total. A més, destaquen, el 89% de les agressions amb lesions van dirigides a les dones. Els responsables del col·legi han subratllat que les causes no han variat gaire respecte als anys anteriors. Així, la discrepància amb l'atenció mèdica, el temps d'espera, els medicaments receptats o les baixes per incapacitat laboral, són alguns dels principals motius que les provoquen. També ho són el mal funcionament dels centres o la sobrecàrrega de feina, entre altres.
En la presentació de les dades d'agressions a la demarcació, feta este dimecres, una psiquiatra d'un centre de Reus ha explicat que n'ha patit i que s'ha sentit molt vulnerable. "He viscut situacions on la resposta és una doble agressió, moltes vegades venen els Mossos, però no es fan detencions immediates i et trobes que quan surts del torn l'agressor es troba a la porta", ha lamentat. La professional ha assegurat que els companys de seguretat l'han hagut d'acompanyar per vetllar per la seua seguretat.
Infranotificació dels casos
Des del COMT han denunciat la infranotificació de les agressions que pateixen els metges, així com la resta de professionals del sector sanitari. Els facultatius han interposat setze denúncies als Mossos d'Esquadra el 2023. L'any anterior, en van ser tan sols dues. Davant d'estes xifres, els responsables del col·legi fan una crida perquè es denuncien les agressions i celebren que cada any vagen incrementant el nombre de denúncies. Assenyalen que es deu a la feina de conscienciació feta en la darrera dècada. Així mateix, Boada ha lamentat que han crescut les ressenyes negatives sobre els professionals a les xarxes socials. Fet que afecta, sosté, a la part més reputacional dels metges."Estem patint com l'ase dels cops per tenir un sistema sanitari públic absolutament malalt i vulnerable, un sistema sanitari que ara li estem donant morfina i aspirines i el que necessita és un trasplantament urgent; necessita canvis en el sistema de finançament, amb col·laboracions publicoprivades, i canvis en les retribucions i en els rols professionals; si no ho canviem, continuarem tenint un sistema sanitari vulnerable i malalt", ha denunciat el president del COMT.
Per la seua banda, el secretari del col·legi ha asseverat que la solució per tal de disminuir el nombre d'agressions ha de passar per més educació sobre la feina dels facultatius i també per promoure els canals "adequats" de comunicació, on els usuaris puguen expressar-se i queixar-se. "Sobretot conscienciar que agredir no és gratis, que una agressió a un metge té unes conseqüències legals", ha tancat.