Escoltar el mar, perquè parla, i diu moltes coses, i transformar allò que ens explica i allò que ens dona en art. Observar, interpretar, crear i fer reflexionar. És el que aconsegueix este lector de la natura, capaç d'establir un diàleg dolorós amb els oceans i ser testimoni artístic de l'evolució del planeta.
Sensibilitat i art com a exponent d'una crítica social dura i corprenedora. No surts igual que has entrat de l'exposició De mar que Garcia Bel té instal·lada fins al 22 de març al Museu de la Mar de l'Ebre.
Què ens està dient el mar?
Està dient que l'estem maltractant. La humanitat pren tot el que vol sense pensar en les conseqüències. I no som conscients de la importància del mar per al planeta. Ens aporta el 70% de l'oxigen que es crea al planeta amb el permís de la fotosíntesi que fa el fitoplàncton. I això, o no volem veure o no ho sabem. I també regula la temperatura al planeta perquè absorbeix moltíssima calor del sol. A més a més, clar, de tot el que ens aporta als humans pel que fa al menjar amb la pesca. Però ens està dient moltes coses, i nosaltres no el volem escoltar. I sembla que no volem canviar, fins que ho veiem tan cru que potser ja serà tard. Però som així les persones, prioritzem els diners i el poder. I cal mirar per la natura, perquè nosaltres som natura, i això ho hem de veure per tenir-ne cura.
Llaunes, fustes i ferros son alguns dels materials amb què configura les peces. Foto: S.B.
Del mar sovint en tenim una visió romàntica, la d'una bombolla gegant d'aigua i de vida...
Però s'ha convertit, en un escorxador de desesperats, d'alguna forma ha arribat la tempesta.
També és un pont.
És un pont de cultures i també és una frontera. Tot depén de la interpretació que li vulgues donar. Per unes persones és un pont per anar travessant i per a nosaltres és una frontera i no volem que estes persones passen. Hi ha esta dicotomia i totes estes persones que intenten buscar un futur millor acaben ofegades o en mans de màfies. És un problema planetari. Però és una qüestió de política. I també ho expresso en certa forma a les meues obres. Critico com ho administrem tot, des de la natura, al fet polític o al fet de les migracions, i tot això que nosaltres provoquem.
"Les peces sempre tenen un sentit estètic, però sempre hi integro esta part de crítica fins i tot d'ironia"
A través de l'art, estableix un compromís crític amb què està passant?
Per descomptat. Les peces sempre tenen un sentit estètic, però sempre hi integro esta part de crítica fins i tot d'ironia de vegades, perquè penso que l'art no ha de ser només estètica, també ha de tenir una part ètica o una part de missatge, perquè cal anar més enllà de si una cosa és bonica o no, això és només una qüestió de gust.
Gira la M del mar i ve la guerra. Foto: S.B.
Esta ironia li funciona també com a via d'escapament?
Sí, en certa forma sí, perquè al final és ja un crit al desert. De vegades l'escolta algú però la majoria no. Sí, és una escapatòria, és un mitjà d'expressió propi i ja està. Jo ho he plasmat en els meus sobres i a partir d'ahir tot és interpretable, però estan allà. Hi ha persones que em pregunten el significat de l'obra i l'explico, perquè intueixen alguna cosa, però no acaben d'entendre-ho tot. Llavors si ho explico i si fixen, se n'adonen, potser el missatge està una mica velat o és interpretable. Per tant, on jo veig una cosa, una altra persona fins que no li expliques, no se n'adona que hi és.
"Jo penso que tot a la vida està una mica encriptat i cal desxifrar-ho"
Encripta missatges a les obres per establir una comunicació amb l'espectador?
Sí, perquè tampoc m'agrada donar les coses massa clares i massa fàcils. Jo penso que tot a la vida està una mica encriptat i cal desxifrar-ho. Mira, hi ha una obra que està feta de llaunes, i formen un codi morse que és un SOS. Això ens ho està dient unes llaunes de peix, de tonyina, de sardines. És com si els mateixos peixos que estan a llaunes estiguessen fent un crit de socors.
L'elecció dels materials també és un compromís?
Sí, un percentatge molt alt del material que utilitzo són ferros que trobo o que vaig a buscar a les ferreries, fustes, inclús plàstics o parts de rodes de vehicles. Depén del que vull dir, jo busco el material que penso que és més adient per a cada quadre o per a cada escultura.
L'artista amb una de les escultura de la mostra. Foto: S.B.
Com és este procés creatiu?
Normalment, penso una idea, penso com la vull transmetre i com la vull portar al quadre o a l'escultura físicament. Penso com serà, què vull dir, i a partir d'aquí busco els materials més adients. Si busco que siga més orgànic, escullo la fusta o si vull que siga més dur o molt més punyent, doncs potser utilitzo ferro. Tot depèn de la peça que vull fer. Tinc un taller ple de trastos, per dir-ho d'alguna manera, que després es convertiran en una obra. De vegades els amics em diuen, mira tinc això, i jo no sé per què ho voldré, però ho guardo i de cop un dia penso que em pot anar bé per plasmar alguna cosa que vulga dir.
Hi ha dolor personal com a artista a l'hora de traslladar a la seua obra este crit de desesperació?
Parlo des del meu punt de vista personal sí, sento dolor perquè quan veig què li estem fent a la natura, em sap greu, estic molt sensibilitzat i molt implicat en els animals, els arbres, els boscos, el mar ... Procuro fer el mínim impacte possible i quan veus tot el que passa fa mal. I quan fa mal surt un crit de dolor d'alerta i de ràbia per com estem actuant.
Hi ha espai per a l'optimisme?
No soc pessimista en tot a la vida, però en este cas sí, perquè veig que es reuneixen grans poders, països, dies, hores debatent, pactant, i al final tot és paper mullat i qui no compleix paga multes milionàries en comptes de no contaminar tant. I així ens va.
Si arribem al límit, veu factible que es produïsca un gir ètic?
En els llocs on hi ha democràcia som nosaltres els que triem els governants, i hauríem de triar aquells que opten per polítiques de conservació i de no-agressió. Però llavors, si no és productiu per a l'economia, es tiraran enrere perquè els diners primen sobre tota la resta de coses.
"Hem de recuperar el pensament que nosaltres som natura i que hem d’entendre-la més i no malmetre-la"
Vosté també ha fet obra pública que veiem exhibida en places i carrers, això aporta valor afegit perquè és una crítica més compartida?
Bé, tinc tres escultures públiques: una a Vinaròs, una altra a Benicarló i una altra a Sant Jordi.La de Benicarló és un arbre tallat, però d'una branca li surten fulles...
Aquí sí que hi va trobar un bri d'esperança?
L'esperança la trobo en la natura, perquè de vegades sembla que un arbre està mort i de cop comença a sortir vida. La natura té estes coses si li donem temps i no passem per allí arrasant-ho tot. Ella busca la manera de renéixer. Hem de recuperar el pensament que nosaltres som natura i que hem de conviure amb ella i entendre-la més i no malmetre-la i aprofitar-nos-en sense pensar en demà.